Així funcionen els búnquers que controlen el gas que arriba a Espanya

És el punt neuràlgic del sistema gasista espanyol. El gran centre de control des d’on es dirigeixen els gasoductes, els magatzems i les plantes de gas del país per garantir-ne el proveïment en tot moment. I el «cervell» que exerceix aquesta tasca de vigilància i d’ajust constant dels subministraments s’amaga en una xarxa de búnquers que està considerada una infraestructura estratègica per al país, per això la seva ubicació és confidencial.

Un sol gran centre de control, però tres seus per reforçar-ne encara més la seguretat i garantir que funcionen en tot moment en cas que falli alguna d’elles. El baluard que sempre està operatiu és el Centre Principal de Control, on se centralitza tota la informació i les tasques de manera habitual.

Però també hi ha dos centres bessons localitzats en altres punts del país que entren en funcionament en cas d’emergència: el Centre de Control de Reserva, la primera opció en cas de fallada que s’activa cada poques setmanes per comprovar la seva capacitat de resposta, i el Centre de Control d’Últim Recurs, que, com el seu nom indica, és l’últim recurs en cas de problemes en cadena.

Tradicionalment, l’entrada sempre al centre de control ha estat molt restringida, amb permisos específics i controls de seguretat rigorosos. Durant els últims dos anys, en plena pandèmia, l’accés ha estat totalment vetat per a qualsevol persona aliena a l’equip de 50 empleats que treballen directament en els centres de control. Inclosos en la llista d’infraestructures crítiques espanyoles, les mesures de seguretat anticovid es van extremar i els centres han sigut tancats des d’aleshores (la primera visita externa al Centre Principal dos anys després que tanqués és, de fet, la que va realitzar l’equip d’El Periódico de España, diari que pertany al mateix grup que aquest diari, Prensa Ibérica).

Un mercat en tensió

Designat per llei com a gestor tècnic del sistema, des de fa dues dècades Enagás és l’encarregat d’operar aquesta maquinària que vetlla per la seguretat de subministrament i per encaixar les peces en el complexíssim joc d’oferta i demanda d’un mercat energètic que ara s’ha instal·lat en una preocupant dinàmica d’extrema volatilitat.

La invasió militar de Rússia contra Ucraïna ha despertat les pors que Europa arrossegava per la seva enorme dependència del gas rus. Amb els mercats energètics en màxima tensió, enmig d’una crisi de preus històrica i amb alguns països del continent que es temen problemes de subministrament, Espanya ha tret pit i ha reivindicat la seva seguretat energètica per l’àmplia xarxa d’instal·lacions gasistes i per la diversificació dels seus proveïdors.

El potent sistema gasista espanyol té als seus ports sis plantes regasificadores –les que permeten rebre gas per barco–, que concentren un terç de la capacitat total de la Unió Europea; més de 13.000 quilòmetres de grans gasoductes de transport que recorren el país; sis interconnexions internacionals amb França, Portugal i Algèria; quatre emmagatzematges subterranis... La supervisió i la complexa coordinació de tot aquest engranatge és la missió que es desenvolupa en aquests «búnquers» de manera ininterrompuda.

Adaptació contínua

Des de la sala de màquines –un recinte atapeït de grans pantalles amb els mapes de les infraestructures– es gestiona la recepció de 30.000 dades en temps real que arriben de totes les instal·lacions per monitoritzar el seu funcionament. I des d’allà es donen les directrius necessàries per resoldre incidències en remot, per optimitzar els fluxos de gas obrint o segellant vàlvules ubicades a l’altra punta del país o per reordenar les entrades i sortides del sistema de manera que el subministrament estigui garantit en tot moment.

El gas el porten i se l’emporten els comercialitzadors o els ‘traders’, ells el compren i el venen. Enagás només és la peça clau per fer possible que aquestes operacions es materialitzin, garantint que tot funciona i que els comptes entre el consum que s’esperava i el gas que hi ha disponible quadren a la perfecció. Per això és fonamental el paper del gestor del sistema tant en la previsió de la demanda esperada (un procés aconseguit gràcies a la intel·ligència artificial i el ‘machine learning’) com en l’ajust constant de la programació de les entregues i descàrregues del gas que ve i que se’n va amb vaixell.

Enagás està acostumat a actuar per resoldre les variacions inesperades en l’oferta o la demanda de gas, però normalment són motivades per circumstàncies habituals, com un augment del consum en una onada de fred o la necessitat de cobrir consums extra de centrals de gas per a producció d’electricitat (si la producció renovable és menor de la que s’esperava o si hi ha una aturada no programada en una central nuclear). En els últims mesos, la companyia ha de lidiar amb variacions de pes en l’operativa provocades pel tancament del gasoducte més gran entre Espanya i Algèria, i ara per la incertesa sobre l’impacte que tindrà l’agressió militar sobre Ucraïna i les sancions econòmiques imposades a Rússia.

«La nostra obligació és tenir disponible tota la capacitat de sistema gasista i adaptar-la contínuament a l’oferta existent», explica Diego Vela, director general del Gestor Tècnic del Sistema, que envia un missatge de confiança en què la seguretat de subministrament està garantida malgrat les tensions especials. «Si el sistema necessita més barcos per situacions especials, tenim prou flexibilitat per oferir-los. No canvia la nostra manera d’operar, simplement ens adaptem».

Espanya va activar l’estiu passat un pla de xoc per augmentar el nombre de barcos que porten gas al país, abans que Algèria decidís tancar un dels gasoductes. Enagás ha estat celebrant subhastes extraordinàries de ‘slots’ per augmentar la capacitat de descàrrega en les plantes regasificadores del país. Ja ha adjudicat 58 ‘slots’ addicionals a companyies gasistes per elevar el subministrament per barco, i per al període hivernal –entre novembre i març– s’han repartit 149 ‘slots’ de descàrrega en les sis plantes regasificadores en comparació amb els 86 barcos que van arribar l’hivern passat.

Fins que va tancar el gasoducte algerià, a finals d’octubre, les importacions de gas d’Espanya es repartien pràcticament a parts iguals entre les que arribaven a través de tuberia i les que es rebien amb barco. Aquest equilibri s’ha trencat i la balança s’ha descompensat a favor del que arriba en metaners, que representen el 70% del gas que importa Espanya.

Un model únic

Va ser fa dos anys, l’abril de 2020, quan el país estava confinat en el pitjor moment de la pandèmia, quan Enagás va revolucionar per complet la forma de gestionar les entrades i sortides del gas a Espanya. Després de mesos de treballs de preparació, la data prevista per a l’arrencada de la profunda reordenació va coincidir amb l’inici del primer estat d’alarma, però el calendari es va mantenir, malgrat que es va haver de posar en marxa quan el personal teletreballava.

Des d’aleshores, Espanya compta amb un model de gestió de les entrades i sortides de gas de les seves plantes que és únic a Europa i que fa funcionar tot el sistema gasista nacional com si fos un sol magatzem gegant. Tot el gas que una companyia porta a Espanya per gasoducte o per barco és com si es fiqués en una «guardiola» comuna i aquesta empresa pot treure’n la mateixa quantitat per revendre-la a qualsevol altre punt del país, per qualsevol altre gasoducte o amb barco des d’una altra planta de regasificació.

En altres països, el venedor i el comprador de gas han de contractar el servei d’entrega en una mateixa planta de regasificació. El model de tanc agrupat, així s’anomena l’invent, permet que a Espanya es pugui descarregar un barco en una planta a Galícia i que una altra companyia reculli aquesta mateixa quantitat a la planta del port de Barcelona, a centenars de quilòmetres de distància. O que entri amb barco a Sagunt (València) i sigui comercialitzat a través dels gasoductes que uneixen Espanya i França.

Notícies relacionades

Els cinc municipis amb més hotels ingressen el 96% de la taxa turística

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

«El sistema funciona com si fos un banc, on tu poses diners i pots operar-hi per diferents vies», explica Susana de Pablo, directora del Centre de Control. «Un cop descarregat el gas per les comercialitzadores, tot computa com si hi hagués un únic magatzem virtual. Això ens dona molta flexibilitat per ajustar la programació de càrregues i descàrregues en totes les instal·lacions del país. És gran avantatge competitiu per a Espanya en temps en què les operacions estan subjectes a tantes variacions».

I és que aquest model, destaquen des d’Enagás, permet que el sistema gasista espanyol i les comercialitzadores que hi operen puguin adaptar-se més ràpidament per ajustar oferta i demanda quan el subministrament es pot veure condicionat per un conflicte bèl·lic, quan hi ha una onada de fred, quan falla un dels barcos programats o si hi ha una avaria. I ara que els mercats estan potes enlaire, que l’oferta i la demanda estan en màxima tensió, funcionar com un gran magatzem únic suposa un avantatge en comparació amb altres països i en reforça la seguretat.