La incertesa de dues empreses catalanes enganxades a Rússia

Hiplus, la marca més coneguda de la qual és Hitecsa, fundada a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) el 1982, es presenta com a líder del mercat espanyol en el disseny i fabricació d’equips de climatització de mitjana i gran potència. Factura uns 25 milions a l’any i té uns 200 empleats a les seves fàbriques de Vilanova i de Vilafranca del Penedès. Per a Hiplus, Rússia i Ucraïna se situen entre els seus cinc primers mercats d’exportació, on factura al voltant d’un milió d’euros a l’any. «Estem en un moment d’incertesa molt potent», afirma el seu director general, Moisés Sánchez. «No aconseguim posar-nos en contacte amb els nostres clients de Rússia ni, per descomptat, els d’Ucraïna».

A aquesta empresa catalana l’esclat de la guerra els va sorprendre amb una comanda de calderes pendent d’entregar a Rússia. La comanda mitjana ronda uns 20.000 euros. Hiplus treballa amb els seus clients russos sota el sistema ‘ex works’, pel qual és el comprador de la mercaderia qui ha de gestionar el transport per recollir la mercaderia i portar-la al seu destí. «Suposem que enviaran algun camió, però no sabem res perquè no aconseguim parlar amb ells», relata Sánchez. I és difícil saber per què no responen: «Pot ser que sigui perquè Swift [plataforma de pagaments internacionals] no funciona; o perquè el seu banc no funciona; o perquè estan tan espantats que no saben què passarà i prefereixen no fer ara cap pagament», conjectura el director d’Hiplus. 

De moment, el dany que ha d’encaixar Hiplus per l’esclat de la guerra i les sancions econòmiques està acotat a aquesta comanda de calderes, però si el conflicte es prolonga el perjudici pot ser més gran. Existeix temor perquè els equips que envia a Rússia poguessin ser catalogats com «de doble ús civil i militar», la qual cosa els tancaria les fronteres russes. D’una manera o altra, «esperem que la resta de països i la demanda espanyola ens permeti afrontar aquesta situació», afirma Sánchez, esperançat. En tot cas, la recent adquisició d’Hiplus per Baxi, grup d’origen holandès, concedeix a l’empresa catalana oxigen per afrontar la situació.

Notícies relacionades

La visita de viatgers tot l’any fa pujar un 20% l’ocupació en el sector

No és un fracàs

Més complicada es presenta la situació actual per a Industrias Gaser, una firma de fabricació de maquinària per a la indústria alimentària ubicada a Salt (Girona), on treballen 22 empleats. Gaser ven part dels seus productes a 57 països, entre els quals Rússia ocupa la 13a posició. Però el més important és que Gaser posseeix una filial a Lviv (Ucraïna), amb 14 empleats, on realitza la meitat de la seva producció. La fàbrica està parada. «No podem enviar ni rebre res d’allà. Espero que es resolgui tot aviat. Si no, haurem de fabricar aquí el que ara fem en Lviv amb uns costos de producció molt més baixos», explica Olga Garganta, directiva d’aquesta empresa familiar.

A Ucraïna, a més, la firma de Girona té la plataforma comercial des de la qual també exporta a Rússia i a altres països de la zona. Abans de l’annexió de Crimea, el 2014, Rússia era el primer mercat exterior de Caser. Des d’aleshores, l’aplicació de sancions ha desplaçat al lloc 13è el mercat rus i cada enviament que fan ha d’anar acompanyat d’una certificació que la maquinària remesa no és susceptible d’un ús militar. Ara, l’esclat del conflicte bèl·lic els ha sorprès amb una comanda a Rússia pendent d’enviament, però ja està pagat. «Ells s’han d’encarregar de la recollida del producte. Creiem que ja han aconseguit contractar un camió per a això», explica Garganta, amb cert alleujament, ja que el pagament ja ha sigut realitzat. A partir d’ara tot sembla més difícil. La companyia d’assegurances dels pagaments vinculats a l’exportació ha decidit que ja no assumeix les relacions amb Rússia, amb la qual cosa el risc és més gran. Amb tot, la directiva catalana es mostra optimista: «Tot dependrà del temps que duri aquesta situació. Si es prolonga...», afegeix, allargant els punts suspensius de la incertesa.