El diàleg social català passa per hores baixes

Durant tot el cap de setmana l’Executiu català, les patronals i els sindicats van estar intercanviant missatges per mirar de salvar el primer gran desacord del diàleg social. No obstant, aquest es va acabar consumant dimarts i el conseller d’Empresa i Treball va haver de comparèixer sol davant els mitjans de comunicació per donar compte d’una nova partida de 60 milions d’euros en ajudes al sector de la restauració i per a treballadors en erto. L’anunci, que va ser ben rebut pels potencials beneficiaris, no per això arribava amb el segell de les cúpules de Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT. La fotografia d’unitat amb el president Pere Aragonès va haver de ser desconvococada en l’últim moment.

Els sindicats volien reforçar la implicació dels òrgans de concertació catalans per fer seguiment i ser proactius en el compliment de la nova reforma laboral, segons coincideixen fonts dels tres grups. El plantejament no va agradar als empresaris, que es van veure atacats amb la següent frase proposada des de les centrals: «s’hauran de posar les eines i instruments per vehicular la nova norma». «Ho van plantejar en negatiu, poc més i semblava que ens volguessin posar un inspector de treball a la porta de cada empresa», expliquen des del grup empresarial. La Conselleria dirigida per ERC no va voler encapçalar en contra del criteri de les patronals una reforma contra la que van votar en el Congrés. 

La reforma laboral està pesant, amb Pimec fora de les negociacions d’aquesta a nivell estatal i Foment contrària al text que va acabar donant per bo la seva gran patronal CEOE. I fins ara la seva negociació a Madrid ha tingut bloquejat l’acord de negociació col·lectiva a Catalunya. Ja que els negociadors estaven mirant de reüll el que s’acordava a nivell estatal per condicionar les seves posicions a nivell autonòmic. Resultat: l’últim Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) porta des de gener del 2021 pendent de renovació. I els negociadors dels convenis sectorials manquen de pautes compartides per acordar qüestions com, per exemple, el teletreball. 

Sense un gran acord industrial

Notícies relacionades

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Endesa vol «seguretat jurídica» davant l’oposició a les renovables

Una altra taula amb els avenços llastats per falta d’entesa és la del Pacte Nacional per a la Indústria. Aquest agrupa una sèrie de polítiques públiques per desenvolupar i reforçar el pes de l’activitat industrial en l’economia catalana i comporta un pressupost públic de pes. No es renova des del 2020, víctima col·lateral dels avanços electorals dels últims anys. El setembre passat Torrent va iniciar les converses per renovar-lo, amb la previsió inicial de tenir-lo firmat amb els agents socials aquest gener. De moment no hi ha acord i el pressupost de 2.800 milions d’euros fins al 2025 no genera els consensos necessaris. No tant per la quantia, sinó perquè els seus crítics afirmen que es limita a agrupar pressupost ordinari dels departaments i no mobilitza recursos extraordinaris per a accions que puguin transformar el teixit industrial català. «O la qualitat dels acords és bona o no sortirem en fotos buides», adverteixen des de les centrals.

La falta de competències legislatives de la Generalitat obliga a tenir ben greixats els òrgans de concertació social per desplegar iniciatives com la del salari mínim català. Torrent va plantejar a inicis de la legislatura fer d’aquesta qüestió, a més del Pacte Nacional per a la Indústria, dos dels seus llegats com a conseller. L’SMI català promet tensar aquesta concertació, ja que les patronals s’han mostrat contràries a apujar el salari mínim interprofessional a 1.000 euros i la proposta de Torrent és apujar el llistó per sobre dels 1.239 euros. Actualment aquesta qüestió està parada, a l’espera que el Departament d’Economia faci un informe per actualitzar aquesta xifra amb els actuals costos de la vida. Des del Departament de Treball esperen tenir la nova xifra abans de l’estiu per poder començar a negociar-la amb patronals i sindicats, posant així a prova de nou la capacitat d’arribar a acords en el diàleg social català.