Supervisió
L’Autoritat Fiscal reclama més autonomia de gestió per avaluar la despesa pública
La presidenta de l’Airef reclama menors limitacions en l’execució pressupostària i la contractació de plantilles
La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha reclamat avui superar limitacions a la contractació de personal, subjecte actualment a les ofertes d’ocupació pública. Segons el seu parer, per comptar amb més autonomia funcional és necessari disposar de més capacitat de gestió de pressupost i de plantilles per desenvolupar millor l’avaluació de la despesa pública, que s’ha incorporat com una de les seves prioritats. Actualment són 55 persones i se n’han demanat per a la nova divisió d’avaluació de despesa pública 10 més. Herrero ha apostat per una política laboral més autònoma com la del Banc d’Espanya, ja que avui estan més lligats a incorporar funcionaris de l’administració, que compta amb pocs experts a avaluar, per a la qual cosa cal recórrer més al món acadèmic.
Al llarg del període 2022-2026 haurà d’analitzar els instruments i ajudes destinades a sectors per la crisi de covid, amb uns recursos que arriben fins als 142.000 milions d’euros, però encara no s’ha portat a terme l’encàrrec formal per part del Govern i la plasmació en el pla d’acció de l’Airef. Durant una roda de premsa ha destacat que en el pla d’actuació d’aquest any es mantindran els eixos estratègics de supervisió fiscal de les administracions, la sostenibilitat financera, l’avaluació de les polítiques públiques i el reforç de la independència.
L’avaluació de l’eficiència de la despesa pública és un dels compromisos adquirits pel Govern en el pla de recuperació remès a Brussel·les. També forma part de les peticions del grup d’experts que ha elaborat una proposta de reforma fiscal per a la patronal catalana Foment del Treball. Herrero ha defensat la necessitat que l’Airef avaluï alguns dels aspectes del pla de recuperació i s’ha queixat de falta de diàleg amb l’Executiu per a l’avaluació de la despesa.
Ingrés mínim vital
A més de la presidenta de l’organisme, Cristina Herrero, ha intervingut el director de la nova divisió d’avaluació de la despesa, pública, José María Casado, una àrea que s’ha creat després de modificar els estatuts. La presidenta de l’Airef ha remarcat que una bona avaluació «és bona no només per als governs sinó per als ciutadans». Una de les iniciatives que té encomanades és analitzar anualment el funcionament de l’ingrés mínim vital (INMV), l’anàlisi del qual se centrarà el 2022 en el disseny i la implementació. En altres etapes s’analitzarà l’abast i les carències, fins a arribar al 2026.
Segons el parer d’Herrero, un dels seus objectius ha de ser centrar-se a analitzar les polítiques rellevants i de tall transversal, com les que afecten l’educació, la sanitat, les polítiques actives d’ocupació, la fiscalitat, el medi ambient o la investigació, desenvolupament i innovació (R+D+i). També ha defensat el diàleg, la planificació i la coordinació entre administracions.
Aquest tipus d’actuacions estan molt implantades en altres països europeus i a Espanya han estat lligades als fons estructurals procedents d’Europa. Tot això forma part d’un dels eixos de l’Airef en el seu pla estratègic 2020-2026.
Notícies relacionadesFins ara, s’han analitzat un total d’uns 91.000 milions d’euros de diferents polítics. En una primera fase es van revisar subvencions en el marc de les revisions de despesa (’spending reviews’), que incloïen des de les beques fins a la investigació i desenvolupament i innovació (R+D+i), que van afectar una mostra d’un total de 32.000 milions. En una segona fase es van analitzar mesures vinculades a la sanitat i l’ocupació, que va incloure també beneficis fiscals, amb recursos afectats per 58.000 milions. En la tercera fase el total arriba a 13.850 milions.
