Conflicte matrimonial

La sentència de Rosa Clarà obre el debat del repartiment del dividend

El jutge fixa en un 25% del benefici el percentatge adequat a repartir entre els accionistes de l’empresa, sumida en un conflicte després de la separació matrimonial

La dissenyadora Rosa Clará, durant la presentació del seu primer llibre ’Secretos de boda’, una guia pràctica sobre tot el que s’ha de tenir en compte a l’hora d’organitzar un enllaç.

La dissenyadora Rosa Clará, durant la presentació del seu primer llibre ’Secretos de boda’, una guia pràctica sobre tot el que s’ha de tenir en compte a l’hora d’organitzar un enllaç. / EFE / INMA TAPIA

4
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Un jutge de primera instància ha determinat que el grup de moda nupcial Rosa Clarà ha de repartir en forma de dividends el 25% dels beneficis. Aquesta conclusió és la derivada de la demanda de Rafael Martínez Galve contra Rosa Clarà Pallarès i contra White Factory Holding (abans Rosa Clarà Holding) per incompliment d’un contracte firmat l’any 2000, pel qual el demandant tenia dret a una tercera part dels beneficis de les empreses del grup. El jutge de primera instància ha determinat que Clarà ha de pagar 2,69 milions al seu exmarit. Clarà no ha volgut comentar la decisió. ¿Fins a quin punt un jutge pot determinar el percentatge de beneficis que una empresa ha d’assignar als accionistes? El debat tècnic està obert i es presumeix que hi haurà recursos, en un procés recurrent (el tercer judici sobre exercicis anteriors) però que agafa un caire general més atractiu des del punt de vista de la jurisprudència al contraposar drets empresarials i personals. 

Però el cas de Rosa Clarà és particular. En el grup de moda nupcial no hi va haver beneficis i l’acord des del punt de vista del demandant va ser paper mullat. A més, els guanys van ser la base per a ampliacions de capital successives que van minimitzar la participació en la propietat de l’exparella de Clarà del 33% a percentatges irrisoris. Segons l’argument de la defensa de Martínez Galve, el contracte no es va complir. Per als defensors de Clarà, la decisió de reinvertir els beneficis és perfectament legal i una necessitat empresarial per poder continuar creixent i no posar en perill els llocs de treball, per exemple. 

Pecat original

La qüestió és que va existir un pecat original que va ser firmar un acord referenciat a beneficis volubles, que en qualsevol empresa són com un xiclet comptable i en què influeixen des de les inversions fins a les transferències entre empreses o els salaris dels mateixos empresaris. Alguns experts opinen que Galve hauria d’haver referenciat el seu dret a través de la facturació o ingressos de Clarà i no als beneficis empresarials, o haver pactat una remuneració fixa en funció de paràmetres comptables més precisos.

Pràctica legal

La sentència reconeix que el fet de no repartir dividends o decidir ampliacions de capital no és en absolut il·legal, però enalteix que va tenir conseqüències per a l’excònjuge, que va passar de tenir un percentatge de participació en les empreses del 20,12% a l’1,83% en el cas d’Exponovias; del 33,33% al 0,53% en el cas de Novieuro; i del 33,33% al 0,81% en el cas d’Inzofra. Amb acords del 2012, aquests percentatges es van reduir encara més, «diluint els percentatges que representaven les seves participacions usufructuades i incomplint novament el pactat en l’escriptura de 29 del 12 del 2000», segons la sentència. El resultat va ser que de tenir el 33% de l’empresa, les accions de Galve s’havien diluït fins a gairebé desaparèixer. 

Preval l’usdefruit

Notícies relacionades

El jutge considera que «l’usdefruit ha de subsistir en la mateixa proporció en què es va constituir, considerant que l’acció/participació és part alíquota del capital, part proporcional i, a l’establir-se l’usdefruit es va expressar una relació de proporcionalitat determinada de les participacions respecte del capital social». Per això, fent un càlcul sobre els beneficis generats entre el 2010 i el 2016, el jutge ha sentenciat que Clarà ha de pagar 2,69 milions d’euros a la seva exparella. I queden pendents els pagaments que es presumeix que reclamarà Martínez Galve pels anys posteriors, cosa que apunta a un litigi interminable i de conseqüències econòmiques per al grup Rosa Clarà, o a un acord extrajudicial, aquesta vegada sí, que posi punt final al conflicte.

Barcelona Bridal Fashion Week

La inoportunitat del conflicte és patent. Rosà Clarà és important al sector de la moda nupcial i el Barcelona Bridal Fashion Week s’obre a finals d’abril, per la qual cosa totes les ensenyes estan en plena activitat. BVFW comptarà amb prop de 300 marques i més de 20 desfilades. L’exposició comptarà, a més d’amb Rosa Clarà, amb l’oferta d’algunes de les principals marques com Jesús Peiró, Pronovias Group, YolanCris, Sophie et Voilà, Marco&Maria, Sonia Peña, Carla Ruiz, Ramón Sanjurjo, Inuñez, Nòvia d’Art o Tot-hom. Entre les internacionals destaca la reconeguda firma libanesa d’alta costura Zuhair Murad, que hi participa per primera vegada, també exhibiran els seus dissenys les nord-americanes Demetrios, Justin Alexander, Enzoani, Randy Fenoli, Allure o Amsale i les italianes Nicole Milano, Peter Langner, Andrea Sedici, Elisabetta Polignano, Poesie Sposa, Simone Marulli, Valentini, Amelia Casablanca, Bellantuono, Maison Signore, així com Milla Nova (Ucraïna), Madi Lane (Austràlia), Vestal (Corea del Sud), Julie Vino (Israel), Cymbeline (França), Daalarna (Hongria) o Otilia Brailoiu (Romania) entre moltes altres.