La licitació pública va arribar el 2021 als 23.600 milions d’euros, un 30% més que abans de la pandèmia

La licitació pública executada per tots els organismes públics d’Espanya va arribar a un import de 23.648 milions d’euros el 2021, cosa que representa un creixement del 68% respecte a l’any anterior i del 29,6% en comparació amb el 2019, l’exercici previ a l’esclat de la pandèmia. Segons les dades de l’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures (Seopan), els ajuntaments van liderar les alces en la licitació pública respecte al 2019, seguits de l’Administració general (ministeris) i de les comunitats autònomes.

En primer lloc, les entitats locals van licitar projectes per valor de 8.935 milions d’euros, un 52% més que el 2019, quan aquesta xifra es va limitar a 5.880 milions. No obstant, el canvi més gran es va donar en l’Administració central respecte al 2020, l’any que més impacte va rebre de la covid-19, ja que l’Estat va disminuir a tot just 3.123 milions les licitacions, davant els gairebé 8.000 milions del 2021, un 153% més.

Dins de l’Administració general, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va ser el gran motor del creixement, al licitar 6.282 milions, tres vegades més que el 2020 i un 22,5% més que el 2019. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va acumular 661 milions, un 102% i 73,2% de creixement, respectivament, i la resta de ministeris 971.200 milions, un 25,1% i 9,7% més, respectivament.

Al seu torn, dins de Transports, Adif va ser el principal impulsor de l’obra pública, després de duplicar la xifra que registrava abans de la pandèmia, fins als 4.000 milions d’euros, multiplicant per més de sis vegades les licitacions llançades el 2020. Tots els altres departaments i empreses dependents d’aquest Ministeri van augmentar les licitacions si es compara amb el 2020, si bé en la seva comparativa amb el 2019 les van reduir. És el cas d’Aena, amb només 491.000 euros, un 42% menys, o el de les autoritats portuàries, amb 406.000 euros, un 17% menys.

Extremadura al capdavant

Notícies relacionades

PERFIL | Rafael Jiménez Hoyos, el conseller delegat de Level que pilota els seus propis avions

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

Respecte a les comunitats autònomes, el volum va ser de 6.800 milions d’euros, un 40,6% més que el 2020 i un 13,9% més que el 2019. Comparant amb l’any anterior a la pandèmia, Extremadura va ser la que més canvi va experimentar, amb 228.300 euros i un 170% més, seguida de les Balears, amb 194.000 euros i un 135% més.

A partir d’allà es van posicionar el País Valencià (98%), Castella-la Manxa (93%), Galícia (87%), La Rioja (73%), País Basc (42%), Múrcia (27%), Castella i Lleó (15%), Astúries (10,5%), Catalunya (6%) i Madrid (6%). En canvi, Canàries la va disminuir un 55%, seguida de Navarra (-32%), Aragó (-27%), Andalusia (-15%) i Cantàbria (-13%).