El Govern vol acostar la cotització social dels autònoms a Europa

L’actual model espanyol és una ‘rara avis’ a Europa, ja que entre les grans economies com Alemanya, Itàlia, Portugal, el Regne Unit o França està estès adaptar les quotes als ingressos. La proposta defensada pel ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, pretén incrementar les quotes mensuals a proporcions similars (en algun cas superior) a la d’Estats equiparables de la UE. No obstant, aquest increment de quotes habilita en la majoria de casos millors proteccions socials de les quals gaudeixen els treballadors per compte propi al Vell Continent. Però, ¿com funcionen realment els sistemes de cotitzacions d’autònoms a Europa?   

Alemanya: un mixt entre quotes i ingressos

A Alemanya el 9% de la població treballadora (uns 3,85 milions de persones) està donada d’alta com a autònoms, segons les últimes dades de l’Institut d’Investigació del Treball i el Mercat Laboral. El sistema de cotitzacions de la locomotora germànica per als autònoms va, a diferència de l’espanyol, per capes. D’una banda, obliga tots els treballadors del país (ja siguin assalariats o per compte propi) a costejar-se una assegurança mèdica. La diferència entre els primers i els segons és que als assalariats l’assegurança la paga l’empresa i els segons se l’han de costejar ells. 

Després hi ha la cotització per a una futura pensió, que segons el tipus d’activitat és obligatòria o voluntària. Per a perfils com professors, artistes, autors, periodistes, oficis tècnics o pescadors o altres professions liberals aquest pagament és obligatori. I s’hi suma la quota mensual, que pot ser de diferents tipus. O bé una quantitat fixa, com és el cas actual d’Espanya, o bé una quota modulada als ingressos, que és cap on vol transitar el Govern.

La primera es coneix com a «Regelbeitrag», és independent dels ingressos i el 2022 ascendeix a 611,94 euros mensuals o 579,39 euros als Estats de l’antiga RDA. L’Estat germànic contempla una espècie de tarifa plana com la que regeix a Espanya per a nous autònoms i els permet cotitzar durant els tres primers anys d’activitat la meitat del «Regelbeitrag». 

I el sistema segons ingressos es calcula en funció de la declaració de renda i preveu una aportació mínima de 83,70 euros i una màxima de 1.311,30 euros mensuals. Per a ingressos anuals de 30.000 euros, per exemple, l’aportació ascendiria a uns 490 euros al mes. Una xifra superior a la que pretén Escrivá per al 2023, però superior quan el sistema estigui plenament desplegat el 2031.

El sistema també compta amb la Künstler Sozialkasse (KSK), una caixa especial per a artistes, autors i periodistes. Per accedir-hi els treballadors han de provar que exerceixen la seva professió de manera independent i permanent. L’aportació és dependent dels ingressos i es calcula en forma anàloga a la de la resta d’autònoms. Amb un avantatge: igual com en el treball en relació de dependència aquí la cotització del 18,6% es divideix en parts iguals entre el treballador i la KSK, que actua com a ocupador. ANDREA GOLDSZMIDT / BERLÍN

Künstler SozialkasseANDREA GOLDSZMIDT / BERLÍNPortugal: cotització en funció dels ingressos

El model de cotització dels autònoms a Portugal és molt similar cap al que vol transitar el ministre Escrivá. Per saber el que cada treballador ha de pagar, es calcula el 70% de la mitjana d’ingressos de cada trimestre i a aquest resultat se li aplica un 21,4% d’impostos. Segons aquest càlcul, un treballador amb uns ingressos totals de 6.000 euros en un trimestre (24.000 euros a l’any), pagaria 299,60 euros mensuals a la Seguretat Social en el trimestre següent, en concepte del que seria l’equivalent a la quota d’autònoms a Espanya. 

Aquesta quantitat pot anar des d’un mínim de 20 euros mensuals per a les persones sense ingressos fins a un màxim de 1.138,14 euros per als que més facturen. Les persones que estiguin en el seu primer any d’activitat estan exemptes de pagar, així com els beneficiaris de pensions d’invalidesa o vellesa sempre que la seva activitat professional sigui legalment compatible amb la pensió corresponent.

A canvi de la seva contribució a la Seguretat Social, els treballadors autònoms tenen dret a una baixa per malaltia a partir de l’onzè dia i per un màxim de 365 dies –a excepció dels que requereixin ingrés hospitalari–, així com a la baixa per maternitat i a la pensió per vellesa, l’import de la qual dependrà de les contribucions a la Seguretat Social i dels anys treballats. En el cas del subsidi d’atur, només els treballadors que obtinguin més del 50% dels seus ingressos d’un sol pagador podran optar a entre 150 i 540 dies de prestació. Els que no arribin a aquest percentatge no tenen dret a atur.

Quant a l’IRS –l’equivalent a l’IRPF a Espanya–, la retenció s’aplica sobre el 75% dels ingressos i va en funció del sector professional. La majoria dels treballadors autònoms han d’aplicar un 25%, però hi ha excepcions que permeten retenir un 20%, un 16,5% i un 11,5%. Els professionals amb ingressos inferiors als 12.500 euros anuals no estan obligats a aplicar retencions d’IRS a les seves factures ni tampoc a cobrar l’IVA. A partir d’aquesta quantitat hauran d’afegir un tipus general del 23% d’IVA en territori continental i d’un 16% i un 22% a les Açores i a Madeira, respectivament. LUCAS FONT / LISBOA

IRPF les Açores MadeiraLUCAS FONT / LISBOAItàlia: tarifa plana per als de baixos ingressos

A Itàlia hi ha uns 3,9 milions d’autònoms, col·lectiu que ha crescut amb la pandèmia, en particular al nord del país, seguit pel centre i sud italià, d’acord amb un informe de setembre de l’any passat del Ministeri d’Economia italià. Sempre aquesta font també ha assenyalat que la majoria dels nous autònoms (el 62%) ha resultat ser homes, i en molts casos (el 47%) aquesta decisió va ser feta per joves de fins a 35 anys.

Quant a la cotització, el sistema italià és molt complex i, amb els anys, ha canviat en diverses ocasions. En l’actualitat, en línies generals, l’Estat italià dona dues opcions principals als autònoms: adherir-se al règim de tarifa plana o al règim ordinari. 

Al primer cas pot sumar-se qui no té una facturació superior als 65.000 euros durant un any, és un ciutadà italià o europeu que ha generat el 75% dels seus ingressos a Itàlia. En aquest cas, el tipus impositiu és del 5% durant els primers cinc anys després de donar-se d’alta com a autònom, i després del 15%. En el segon cas, el del règim ordinari, tothom pot accedir-hi, i es poden imputar totes les despeses realitzades pel treballador i inherents a la seva activitat. Quant a l’aportació fiscal, hi ha un escalat des del 23% al 43%. En canvi, la contribució a la Seguretat Social, que és bastant més alta en els dos casos, és fixa o variable depenent de l’activitat. IRENE SAVIO / ROMA

Regne Unit: quotes baixes i sense IVA per a ingressos mitjans

Al Regne Unit el sistema de cotització per als autònoms es divideix en tres perfils. D’una banda hi ha els que guanyen fins a un màxim de 6.475 lliures a l’any (7.774 euros) no han de pagar l’assegurança. Els anomenats de ‘Classe 2’, inclouen tots els que superen les 6.475 lliures a l’any i el pagament que han d’abonar és 3,05 lliures a la setmana, (3,64 euros). Els de la ‘Classe 4’, quan els beneficis se situïn entre les 9.501 lliures i les 50.000 a l’any (60.000 euros) han de pagar un 9%. Per sobre d’aquest import es paga el 2%. A tall d’exemple, qui guanyi 5.000 lliures al mes (6.000 euros) ha de pagar una quota mitjana de 320 lliures al mes (384 euros). Una quota bastant més baixa de la que planteja a Espanya el ministre Escrivá.

Si a arribada l’edat de jubilació es continua treballant ja no s’haurà de contribuir a la Seguretat Social llevat que sigui treballador autònom i cotitzi ala ‘Classe 4’. En aquest sentit, els autònoms tenen dret a utilitzar la sanitat pública, una pensió bàsica de l’Estat i la nova pensió estatal (‘Basic State Pension’ i ‘New State Pension’). Les embarassades disposen d’un subsidi per maternitat (‘Maternity Allowances’). A més hi ha una prestació per incapacitat (’Employment and Support Allowance’) i prestacions per mort i supervivència (‘Bereavement Benefits’). Al que no tenen dret és a una prestació d’atur (‘Job Seekers Allowance’).

Al Regne Unit només esan obligats a pagar l’IVA aquells que superin uns ingressos de 85.000 lliures anuals. A diferència d’Espanya, l’any fiscal britànic comença el 6 d’abril i acaba el 5 d’abril de l’any següent. BEGOÑA ARCE / LONDRES

França: al mes o al trimestre

Els autònoms francesos, també anomenats ‘auto-entrepreneurs’, paguen unes cotitzacions socials del 22%. En el cas dels que es dediquen a la venda de mercaderies, el percentatge baixa el 12,8%. Poden fer-ho de manera mensual o trimestral i la quantitat destinada a la Seguretat Social es calcula en funció dels ingressos. És a dir, un microempresari, que exerceixi com a artesà o una professió liberal, amb uns ingressos bruts mensuals de 2.000 euros haurà de cotitzar uns 440 euros cada mes. Aquesta retribució els dona dret a cobrar una prestació d’atur, una pensió de jubilació si cotitzen el temps necessari o a disposar d’un temps de baixa per maternitat (o paternitat).

Notícies relacionades

Dubtes sobre la declaració de la renda: el Col•legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya respon

Economia i eleccions a Catalunya

Tots aquells que creïnla seva microempresa estant inscrits a l’atur poden beneficiar-se d’una derogació total o parcial d’aquestes cotitzacions durant dos anys. També hi ha ajudes a França per iniciar la seva activitat amb cert capital acumulat, equivalent a una part de les prestacions d’atur mensuals que rebrien. A més, el govern francès va anunciar aquesta setmana una «ajuda financera excepcional» per a aquells autònoms que treballen en l’oci nocturn.

La precarització del mercat laboral en l’última dècada ha comportat un augment fulgurant del nombre d’autònoms a França, de la mateixa forma que en altres països europeus. La xifra total de microempresaris s’ha multiplicat per sis. Han passat de ser 360.000 el 2010 a gairebé dos milions en el present. Tot un reflex de la ‘uberització’ de l’economia. ENRIC BONET / PARÍS