La justícia europea tomba la multa de 1.060 milions a Intel

L’anàlisi de la Comissió Europea sobre els abusos monopolístics del gegant dels microprocessadors Intel, que es va saldar fa més d’una dècada amb una multa de 1.060 milions d’euros, «és incompleta» i no permet demostrar de manera jurídicament suficient que els descomptes condicionals concedits per Intel podien o podrien produir efectes contraris a la competència. És la conclusió a la qual ha arribat el Tribunal General de la Unió Europea (UE), que, després d’una llarga batalla judicial que va arrencar el 2009, ha anul·lat la multimilionària sanció i ha infligit un nou correctiu als serveis de la competència europeus.

Brussel·les va decidir actuar contra el gegant nord-americà el 13 de maig del 2009 després de constatar que entre octubre del 2002 i desembre del 2007 la multinacional havia aplicat una estratègia destinada a excloure els competidors del mercat. Els serveis de la competència europeus van al·legar dos tipus de conductes comercials abusives: restriccions i descomptes condicionals. En el cas d’aquests últims, l’empresa va oferir descomptes a quatre fabricants estratègics d’equips informàtics originals (Dell, Lenovo, HP i NEC) a condició que li compressin la totalitat o la gairebé totalitat dels processadors x86.

La Comissió Europea també va imputar Intel per haver realitzat pagaments al distribuïdor europeu d’aparells electrònics Media-Saturn perquè l’empresa vengués exclusivament ordinadors equipats amb els processadors x86, per garantir-se així la seva fidelitat i reduir la capacitat d’altres competidors. Segons la conclusió comunitària, tot això va fer que Intel contribuís a reduir l’oferta per als consumidors europeus i els incentius a la innovació.

Llarga batalla judicial

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El resultat va ser la multa milionària coneguda i l’inici d’una llarga batalla judicial, amb recursos i sentències, que va acabar amb una primera sentència condemnatòria i un recurs de la multinacional, que el juny del 2014 va veure com el Tribunal de Justícia de la UE li donava la raó i tornava el cas al Tribunal General. Aquest dimecres la cort europea li ha donat finalment la raó al considerar que el treball d’anàlisi realitzat per la Comissió va ser incomplet i no va demostrar de forma suficient que els descomptes condicionals controvertits van tenir efectes negatius sobre la competència. 

La sentència, que encara pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal de Justícia tot i que limitada a qüestions de dret, confirma a més l’anul·lació completa de la sanció a Intel a l’estimar que no es pot identificar l’import corresponent únicament a les restriccions manifestes. Brussel·les té dos mesos i 10 dies de termini des que rebi notificació de la sentència per recórrer-la. «El fet que hàgim perdut un cas que és de fa més d’una dècada fa que necessitem estudiar en detall per veure què podem aprendre d’aquesta sentència del TJUE. Necessitarem un temps per avaluar la sentència», ha dit la vicepresidenta de la Comissió i responsable de competència, Margrethe Vestager.