Banca

Ibercaja: el consell d’administració es reuneix per ultimar la sortida a borsa

Els òrgans de govern del banc esgoten aquests dies els preparatius de l’operació per afrontar el salt borsari en la finestra d’oportunitat que s’entreveu al febrer | Suposa un pas transcendental per al futur de l’entitat aragonesa

Ibercaja: el consell d’administració es reuneix per ultimar la sortida a borsa
4
Es llegeix en minuts

Ibercaja està a punt d’accionar el botó per iniciar el procés de sortida a borsa, que espera materialitzar el mes de febrer, quan s’entreveu una finestra d’oportunitat al mercat. El consell d’administració del banc aragonès es reuneix aquest dimecres amb aquest important afer a sobre de la taula, una cita en què podria donar el tret de sortida a una operació transcendental per al futur de l’entitat, segons ha pogut saber ‘El Periódico de Aragón’ de fonts ben informades. Si l’aprovació no es produís finalment en aquesta jornada, el màxim òrgan directiu tornaria a reunir-se en dates imminents per deliberar i autoritzar el llançament del salt al parquet, sempre abans de l’1 de febrer, que és la data limiti que s’ha marcat.

Oficialment, des d’Ibercaja han eludit confirmar o desmentir aquesta possibilitat i han rebutjat fer-ne comentaris al·ludint a la confidencialitat que ha d’envoltar un procés en què cada pas s’ha de comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Del que no hi ha dubte és que els òrgans de govern d’Ibercaja han mantingut reunions en els últims dies per abordar i preparar l’estrena borsària. Dimarts n’hi va haver una de la junta general d’accionistes i divendres passat ho va fer el consell d’administració, que aquest dimecres ha tornat a citar-se i podria fer-ho de nou aquesta mateixa setmana si fos necessari per donar el vistiplau de forma oficial a la sortida a borsa, segons van explicar fonts coneixedores del procés.

«S’estan preparant totes les gestions per aprofitar la finestra d’oportunitat que el consell consideri més adequada, que podria ser la de febrer», va afirmar una font coneixedora del procés, que va assenyalar com a «possible» que aquesta aprovació es produeixi aviat. Des dels sindicats van assegurar desconèixer quan es produirà aquesta decisió, però creuen que «està per caure».

Passos que cal seguir per al salt borsari

Una vegada que el consell hi doni el vistiplau, Ibercaja haurà de remetre a la CNMV el document formal amb què revela la seva intenció de cotitzar (‘intention to float’ o ITF) i el banc començaria a prendre el pols dels grans inversors per valorar l’interès que desperta l’operació, una cosa que ja ha estat sondejant en les últimes setmanes. Pocs dies després, es publicaria el fullet del projecte, en què es detallen les característiques i els preus de les accions, uns detalls que el banc donarà a conèixer als analistes i possibles inversors en una ‘roadshow’ per les principals places financeres del món. A partir d’aquell moment, i si res es torça al camí, hi hauria un termini d’entre tres i cinc setmanes perquè es produeixi el simbòlic toc de campanya que marca l’estrena borsària.

Ibercaja ha expressat en dates recents la seva intenció de sortir a borsa en el primer trimestre del 2022 si les condicions del mercat eren les propícies, una decisió que ja ha hagut de posposar-se en diverses ocasions els últims anys per diferents circumstàncies. L’entitat té de termini fins a finals del 2022 per materialitzar el seu salt al parquet, com l’obliga la llei de les antigues caixes d’estalvis perquè la fundació bancària redueixi per sota del 50% la participació en el seu capital, que ara és del 87,5%. El límit temporal vencia inicialment al tancament del 2020, però el Govern d’Espanya li va concedir una pròrroga de dos anys després de l’esclat de la pandèmia de coronavirus, que feia inviable l’execució d’aquesta operació.

La fundació bancària vol quedar-se amb una participació d’entre el 40% i el 49%, segons les condicions de mercat que hi hagi. D’aquesta manera, es mantindria com l’accionista minoritari majoritari per assegurar l’estratègia del banc.

Un context favorable

L’esperada finestra d’oportunitat podria aparèixer al febrer per diverses raons. D’una banda, els factors externs bufen a favor del sector financer per la normalització de la política monetària. I, de l’altra, l’entitat es troba internament en el seu millor moment per afrontar aquest procés històric, amb uns resultats econòmics que han millorat notablement l’últim any. En els nou primers mesos del 2021, va obtenir un benefici net de 146 milions d’euros, el doble que el mateix període de l’any anterior.

L’entitat ha aconseguit, a més, millorar de forma substancial les seves ràtios de rendibilitat, eficiència i solvència, uns indicadors que espera reforçar en els pròxims mesos al finalitzar el 30 de juny l’aplicació de l’últim expedient de regulació d’ocupació (ero) pactat amb els sindicats, que contempla la sortida de 750 treballadors i el tancament de 199 oficines bancàries (fins al mes de desembre passat ja se n’havien clausurat un terç).

Per tot això, les perspectives de negoci d’Ibercaja han millorat, i per aquest motiu va modificar a l’alça els objectius de rendibilitat sobre fons propis (ROTI) fins al 9% per al 2023, davant el 7% estimat inicialment, així com el control de la morositat, segons va comunicar al desembre la CNMV. D’aquesta manera, aconseguiria cobrir el cost de capital, com reclama el BCE al sector.

Notícies relacionades

Segons ha publicat ‘Expansión’, el banc va tancar la setmana amb els contactes preliminars amb els inversors, un pas previ a què el consell d’administració pugui decidir el llançament del salt al parquet. Aquest diari econòmic assegura que el seu pla és començar a cotitzar amb una valoració d’entre 1.650 i 2.100 milions d’euros. L’objectiu de la direcció d’Ibercaja seria comptar amb el recolzament de grans inversors, com fons d’inversió de reconegut prestigi al mercat.

Rothschild actua com a assessor independent d’Ibercaja, que també compta amb Morgan Stanley i JPMorgan com a coordinadors globals de la sortida a borsa i amb UBS i Bank of America com a entitats col·locadores.