Gabriel Escarrer: «Yolanda Díaz ens assegura que mantindrà els ertos del turisme tot el que sigui necessari»

Ha estat advertint que el turisme no podia permetre’s el luxe de perdre un altre any. ¿S’ha salvat l’any? ¿Ha sigut suficient la nova demanda per activar el sector?

Com analitza l’últim informe d’Exceltur, la facturació del turisme el 2021, tot i que millorant la del 2020, s’ha quedat un 43% per sota del nivell del 2019, per la qual cosa òbviament la recuperació no és suficient. Malgrat això, el sector ha fet un esforç per incorporar el major nombre de treballadors possible, i l’ocupació només va descendir un 24%.

¿La sisena onada i els contagis disparats de covid per òmicron retardaran de nou recuperació del turisme?

Indubtablement. L’òmicron ha representat una frenada en sec en la recuperació que s’havia iniciat en el tercer trimestre del 2021. Fins aleshores, la corba d’ingressos de la nostra companyia no havia deixat de créixer: en el segon trimestre vam duplicar els ingressos del primer i en el tercer vam duplicar els del segon. La sisena onada ha provocat un alentiment brusc al desembre, que encara afectarà el primer trimestre del 2022. La incògnita és si arribarem a temps per tenir una Setmana Santa positiva, cosa que marcaria el punt d’inflexió definitiu per superar aquests anys de caigudes.

¿Quan és previsible que el sector pugui donar per superada la crisi i reprendre els nivells previs a la pandèmia?

La recuperació plena dels nivells d’ingressos no es produirà fins a finals del 2023, però es produirà a dues velocitats: el segment i les destinacions vacacionals recuperaran pràcticament els nivells d’activitat del 2019 a finals del 2022, mentre que el segment urbà i de negocis anirà més a poc a poc i no arribarà als nivells prepandèmia fins el 2023.

Tot dependrà que es consolidi la superació de la pandèmia gràcies a les vacunes i als aprenentatges de la societat per conviure amb la postpandèmia, sense que aquesta continuï imposant una disrupció en la nostra forma de vida, i perquè els països no tornin a imposar restriccions indiscriminades com les quarantenes, en lloc de millorar la prevenció i coordinació.

El Govern va ampliar la vigència dels ertos fins a finals de febrer. ¿Serà suficient per al turisme? ¿Veu disposició del Govern a donar un tracte diferencial al sector?

El tracte diferencial es justifica plenament per l’impacte diferencial que ha tingut la covid sobre el nostre sector, amb pèrdues pròximes al 80% de la facturació en els pitjors moments de la pandèmia, davant una caiguda del 13% del conjunt del PIB nacional. L’1 de març no estarem preparats per incorporar el 100% de les plantilles. Moltes empreses viables abans de la covid es troben encara en serioses dificultats financeres, i no podran fer front al final dels ertos en un moment tan primerenc.

El sector ha plantejat una posició unànime en aquest tema, demanant al Govern que es mantingui aquesta figura, que ha sigut realment el mecanisme de salvació de moltes empreses del sector, mentre la demanda es mantingui feble. I això implicarà mantenir-les almenys fins l’estiu que ve. Personalment, vull creure en la paraula de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ens ha assegurat que es mantindria tot el temps que fos necessari per al nostre sector.

¿Han sigut suficients les ajudes que han percebut les companyies a Espanya per afrontar l’aturada d’activitat? ¿Seran necessàries més ajudes?

A Espanya les ajudes s’han limitat als ertos, que han sigut fonamentals per a la supervivència de les empreses i els llocs de treball, i als avals públics per als crèdits per l’ICO, l’efectivitat dels quals en molts casos quedava limitada pel sobreendeutament de les empreses. Les ajudes directes han sigut exigües i tardanes. Lamento haver de comparar-ho amb la gestió en un país com Alemanya, on amb una quarta part dels hotels que tenim a Espanya hem rebut moltes més ajudes.

Definitivament, si no volem assistir a una destrucció massiva d’empreses en aquesta ultima etapa de la crisi, és necessari que s’implementin noves ajudes directes per al sector, a més d’una assignació més eficient i consensuada amb el sector dels fons europeus Next Generation.

Els fons europeus haurien de ser crucials per impulsar la recuperació econòmica i per modernitzar el model productiu del país. ¿Està satisfet amb la part que li ha tocat al turisme en el Pla de Recuperació?

Per a un sector que generava abans de la pandèmia el 12,6% del PIB, la quantitat de 3.400 milions consignada en el Pla de Recuperació no és suficient. Tot i així, és l’import més important que mai s’ha destinat a invertir en el sector turístic. Si fos ben invertit, seria una oportunitat històrica per a la modernització i transformació competitiva i sostenible del turisme espanyol.

Per ara, no podem estar més decebuts per la forma i criteri d’adjudicació dels fons. En el primer tram s’han disposat més de 600 milions per a 124 projectes repartits entre més de 600 ajuntaments, és a dir, una venda al detall de fons sense cap caràcter estratègic, ni vertebrador, transformador o amb potencial tractor o modernitzador de l’economia, que constitueix la filosofia dels Next Generation.

El sector turístic reclama de manera unànime un PERTE propi. ¿Què suposarà per al sector haver-se’n quedat sense?

L’aspiració, que estimem plenament justificada, és la d’aconseguir l’aprovació d’un PERTE per al sector, que s’orientaria de forma prioritària a la reconversió d’un grup de les destinacions pioneres del litoral. No entenem el rebuig inicial del Govern a aprovar-ho, amb l’argument que la cadena de valor turística és difusa i està altament interconnectada amb altres sectors, cosa que és clara i que no és exclusiva del sector turístic ja que molts sectors econòmics estan interrelacionats. Només en el cas que s’aprovés un PERTE turístic hi hauria oportunitat d’accés als fons per a grans projectes turístics.

Meliá va perdre 426 milions el 2020 i 166 milions fins al setembre del 2021. ¿Quan preveu que es remuntaran els números vermells i el grup tornarà a ser rendible?

A partir del juny del 2021 vam recuperar l’ebitda positiu i vam tornar a generar caixa neta, i això va ser molt important. Sortir de pèrdues i entrar en benefici net costarà una mica més, però personalment confio que, gràcies a la recuperació de la demanda i a les millores en l’eficiència i la rendibilitat que hem desenvolupat, tornarem a ser rendibles el 2022.

El grup s’havia marcat abans de la pandèmia l’objectiu d’obrir un nou hotel cada dues setmanes. ¿Quantes obertures s’han ajornat i a quantes s’han renunciat definitivament?

Pràcticament totes les obertures previstes durant els mesos de pandèmia s’han posposat, però m’alegra confirmar que a partir de la reactivació que vam viure en el tercer trimestre del 2021 les obertures es van agilitar molt, i en tan sols sis mesos hem obert 13 establiments i hem firmat 21 nous hotels, el volum que se solia firmar en un any normal. Per això, tinc la màxima confiança que a partir del 2022 reprendrem el ritme de creixement normal, i fins i tot més accelerat.

Meliá va vendre l’any passat vuit hotels a Espanya a un vehicle d’inversió per 204 milions. ¿Hi haurà més desinversions?

Molt probablement hi hagi una altra operació de venda d’alguns actius, en aquesta ocasió possiblement al Carib. Estem contemplant una operació similar a la que vam realitzar el mes de juny passat, en què mantindrem una participació pròxima al 20% de la societat resultant i un contracte de gestió a llarg termini. Quant a l’objectiu d’ingressos estimem que també sigui similar al de l’operació realitzada el 2021.

¿Ve un moviment de consolidació al sector com a conseqüència de la crisi? ¿Quin paper es planteja tenir Meliá?

El mercat ja estava canviant abans de la pandèmia, perquè a Espanya hi ha un nivell molt baix d’afiliació a marca de les propietats hoteleres. Però la crisi ha imposat una acceleració a aquesta tendència, a causa de diversos factors: la digitalització de la societat i l’economia (que atorga un clar avantatge a les empreses més avançades i amb forts canals directes i capacitats de distribució) i una creixent competitivitat del mercat en general (que afecta més fortament les empreses més debilitades financerament). Normalment després de les grans crisis es produeix una consolidació al mercat, i certament en aquests moments existeixen moltes oportunitats per a les aliances i per a noves fórmules de cooperació, a través de les quals hotels independents o petits grups familiars puguin beneficiar-se dels avantatges competitius de les grans cadenes com Meliá.

Notícies relacionades

¿Quins centres comercials obren el 9 de juny, Segona Pasqua, a Barcelona i Catalunya?

Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies

¿S’ha plantejat el grup donar entrada en el seu accionariat a nous socis per reforçar el capital i afrontar amb una posició de més fortalesa financera la situació actual?

La nostra família manté la majoria de l’accionariat [amb un 54% del capital], però quant a si reduiríem la nostra participació, podríem considerar-ho si hi hagués un projecte que fos hiperestratègic i que donés valor a tots els accionistes. Però en aquests moments no ho tenim previst.