Calviño urgeix a acabar amb l’Europa de «les trinxeres»

El primer debat dels ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona sobre la reforma del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que fixa els límits de dèficit i deute en què poden incórrer els països de l’Eurozona, s’ha saldat aquest dilluns amb un missatge positiu. «Ha sigut un debat constructiu. Tots els països som conscients de la necessitat de mirar al futur, de sortir de les velles trinxeres, de les línies divisòries i els debats del passat, si volem afrontar junts i amb èxit la transició verda i digital. No té sentit tornar a aplicar sense més ni més les regles prepandèmia», ha resumit la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño. 

Brussel·les va decidir suspendre les regles del pacte arran de la irrupció de la pandèmia, el març del 2020, per donar marge de despesa als governs i evitar la paràlisi econòmica. Amb el retorn del creixement, la idea sobre la taula és tornar a aplicar-les a partir del 2023. Per això la seva intenció de presentar una guia amb orientacions pressupostàries per a l’any vinent «en les pròximes setmanes» i «en els pròxims mesos» treure les conclusions oportunes del debat obert en l’Eurogrup i presentar propostes per reformar les regles.

«Hem tingut una bona discussió. Han presentat les seves posicions nacionals i són conscients que necessitem aconseguir un acord el 2022», ha explicat al final de la reunió el president de l’Eurogrup, Pascal Donohoe. «Ha sigut un debat positiu. Per descomptat que no hem tret conclusions, però veig àrees en què podem construir un ampli consens sobre els objectius de la revisió», ha valorat el comissari d’assumptes econòmics Paolo Gentiloni, partidari de trencar amb la tònica dels últims deu anys i evitar repetir vells debats. «Afrontem una situació nova. Pel nivell de deute, que ha augmentat com a conseqüència de la pandèmia, i nova per la necessitat enorme d’inversions que recolzin la transició climàtica», ha dit.

Reducció del deute

Complir les dates no serà fàcil. El debat ha generat fins ara molta divisió, amb dos blocs clars a l’Eurozona. D’una banda, els països del nord d’Europa, partidaris d’aplicar un enfocament més estricte i, de l’altra, els del sud, amb Espanya, Portugal, Itàlia i França al capdavant, partidaris de més flexibilitat per afavorir el creixement. De moment, en capitals com Berlín, malgrat el canvi de govern, no han canviat el discurs. «El Pacte d’Estabilitat i Creixement ha demostrat la seva flexibilitat durant la crisi, però ara ha arribat el moment de reconstruir el matalàs fiscal. Necessitem resistència, no només en el sector privat, sinó també en el públic. Per això estic molt a favor de la reducció del deute públic i aquest és un dels detalls importants», ha avisat el nou ministre alemany de finances, Christian Lindner, que junt amb la ministra holandesa Sigrid Kaas, s’ha estrenat aquest dilluns en l’Eurogrup.

Notícies relacionades

PERFIL | Rafael Jiménez Hoyos, el conseller delegat de Level que pilota els seus propis avions

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

«No he percebut cap canvi en la posició alemanya, ni en aquest debat ni en el de la unió bancària», ha lamentat Calviño, que sí que ha vist, per contra, un canvi d’actitud en la ministra holandesa davant un debat que «no està madur» i en què serà necessari «actuar amb pragmatisme» davant una realitat evident, i és que «s’ha produït un augment de les ràtios d’endeutament sobre el PIB com a conseqüència de la resposta que hem donat a la pandèmia», ha advertit la vicepresidenta, que ha destacat també la valoració preliminar positiva de l’Executiu comunitari sobre la reforma laboral, clau per aconseguir el segon desemborsament del pla de recuperació.

Malgrat l’optimisme amb què ha rebut Calviño Kaas, l’holandesa ha assegurat que «la frugalitat sempre és un actiu», tot i que s’ha mostrat disposada a trobar-se «amb tothom». Mentrestant, Àustria en la seva línia habitual, ha demanat regles més estrictes.