El suport d’ERC a la reforma laboral passa pels geriàtrics catalans

El 7 de febrer, UGT, CCOO i les patronals ACCRA, UCH i CAPSS van signar el primer conveni autonòmic que a Catalunya regulava el sector de les residències concertades pactant, entre d’altres, un increment del 6% dels salaris, habilitat pels recursos extra que dota la Generalitat. El problema va venir mesos després, quan des de les cúpules estatals de les patronals es va impugnar i judicialitzar l’acord. Actualment, la llei estableix que els agents socials a nivell autonòmic només poden negociar un conveni propi si s’autoritza des de l’àmbit estatal. Una cosa que ERC i el PNB volen canviar per reforçar l’autonomia de la negociació col·lectiva des dels seus territoris i reforçar la singularitat de les seves relacions laborals. 

Segons els registres oficials del Ministeri de Treball, a Catalunya regeixen un total de 24 convenis de tall autonòmic –com el de geriatria– que donen cobertura a 338.474 treballadors sobre una població assalariada de 2,9 milions de treballadors, és a dir, cobreixen l’11,7% dels assalariats catalans. La negociació col·lectiva s’estructura habitualment per l’àmbit provincial o estatal i l’autonòmica és una esfera residual en la majoria de territoris. A Espanya, sobre una població assalariada de 15,3 milions de treballadors, només 877.858 empleats (el 5,7%) estan referenciats a un conveni col·lectiu autonòmic d’àmbit pluriprovincial. Però no és així a Euskadi, on la concertació ha empès la negociació col·lectiva cap aquesta esfera i tant patronals com sindicats tenen firmat des del 2017 que els convenis autonòmics prevalen sobre els estatals. Un acord que porta la firma de l’actual secretari general de CCOO, Unai Sordo, llavors líder de la federació basca. 

«Considerem que és imprescindible donar preponderància als convenis catalans i reforçar i dotar de més eines a la Inspecció de Treball de Catalunya», opinaven el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el portaveu en qüestions laborals al Congrés, Jordi Salvador, en un recent article a ‘Público.es’. 

Equilibris entre el Congrés i la CEOE

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

La peça dels convenis autonòmics és la menys lesiva per a les empreses de la llarga llista de modificacions que plantegen els republicans en relació amb la reforma laboral. Ja que entre les múltiples reivindicacions d’ERC figura encarir l’acomiadament, recuperar l’autorització administrativa dels eros i els salaris de tramitació, entre d’altres. Elements que generen el rebuig frontal de la CEOE, que es despenjaria de l’acord si s’hi introduïssin, ja que el van signar per un pèl, com va alertar el líder dels empresaris, Antonio Garamendi.

La prevalença dels convenis autonòmics sobre els estatals no agrada a la CEOE, però tampoc a l’UGT. Sí que agrada a CCOO –com va deixar per escrit en el seu recent congrés confederal– i a patronals regionals com Pimec. En aquesta xarxa d’equilibris entren altres potencials aliats del Govern de coalició en el Congrés, com el PNB i EH Bildu, que necessiten vendre als seus electorats alguna millora respecte a la reforma que van pactar amb els agents socials per recolzar-la. I és que, amb la peça dels convenis autonòmics, el PSOE i Unides Podem podrien reeditar part de la majoria de la investidura, no generar un incendi incontrolable en el diàleg social i evitar dependre de les abstencions de PP i Ciutadans per convalidar la reforma.