La Cambra xifra en 59.000 milions d’euros les inversions necessàries per descarbonitzar Catalunya

Vist l’avantatge que treuen a Catalunya les cinc economies europees més grans i fins i tot Espanya en el seu conjunt en termes de descarbonització i energies netes, la Cambra de Comerç de Barcelona ha decidit estrenar el nou mesurador de progrés i benestar (una alternativa al PIB com a indicador únic d’evolució econòmica) amb un estudi centrat en la sostenibilitat ambiental. L’anàlisi, presentada aquest dimarts per la institució, conclou que la descarbonització plena de Catalunya de cara al 2050 depèn essencialment que s’inverteixin 59.000 milions d’euros en les pròximes gairebé tres dècades i que es disparin la generació i el consum d’electricitat procedent de fonts renovables.

En concret, aquest consum hauria de passar dels 9 terawatts/hora (TWh) que registrava la comunitat el 2020 als 115,6 TWh de cara al 2050, gairebé 13 vegades més. I per a això, caldria augmentar la potència instal·lada fins als 67.000 megawatts (MW) en els pròxims 28 anys, des dels 4.000 MW que produeix Catalunya actualment.

«Suposant que els preus de la inversió renovable no varien entre 2022 i 2050 –ha indicat el director del gabinet d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira-, la inversió [públic-privada] necessària és de 59.000 milions d’euros d’inversió bruta». La xifra contempla inversions extraordinàries per substituir actius ja amortitzats. Així, segons aquests càlculs, s’hauria de mobilitzar l’equivalent al 0,7% del producte interior brut (PIB) català de mitjana al llarg d’aquest període per aconseguir-ho.

Bona part d’aquests diners s’haurien de destinar a desplegar infraestructures d’energia neta com plaques solars o molins de vent fins que ocupessin més de 570.000 hectàrees, prop d’un 18% de la superfície de Catalunya. La Cambra argumenta que aquest objectiu és raonable a llarg termini si s’aprofiten les teulades de les àrees urbanes i els polígons industrials per instal·lar plaques solars, així com el mar per a la generació d’energia eòlica.

Objectiu factible

Rovira ha assegurat que la meta és «possible i factible», si bé ha reconegut que és un objectiu «molt exigent» i que requereix un «consens elevat» i una «voluntat social i política clara i consolidada». De fet, l’anàlisi presentada parteix de diversos supòsits difícils de garantir, com que la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle per unitat de consum energètic es mantingui en l’1,6% durant els pròxims 30 anys; que el PIB per càpita (un indicador clau a l’estudi) augmenti un 1,1% anual de mitjana fins aleshores i que el consum energètic per unitat de PIB es redueixi un 2% també de mitjana anual entre aquest any i el 2050.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«El que hem de fer és intensificar el ritme de millora de l’eficiència energètica i accelerar la substitució d’energies fòssils», ha afirmat Rovira, que proposa introduir tecnologies que ajudin a estalviar energia en sectors com la indústria, el transport o la construcció, i cobrir el consum particular amb producció domèstica, entre altres mesures.

«Des de la Cambra entenem que aquesta transformació energètica hem d’enfrontar-la entre tots, i que ha de passar inexcusablement per fomentar una transformació global», ha afegit la presidenta de la Cambra, Mònica Roca i Aparici. Aquesta portaveu ha exigit així mateix que es «desencalli la implantació de nous projectes de parcs renovables», ja que des del 2013, Catalunya no ha generat cap megawatt procedent de nous parcs renovables.