140 anys del Sabadell: de banc local a quarta entitat espanyola

El 31 de desembre va marcar el 140è aniversari de la fundació del Sabadell, la tercera entitat financera més antiga de la gran banca espanyola darrere del Santander i el BBVA (tots dos creats el 1857) i davant de La Caixa (1904). El petit banc fundat el 1881 per 127 empresaris i professionals de la població vallesana per finançar la important indústria tèxtil local ha viscut un llarg viatge en què ha sobreviscut a la desaparició de centenars d’entitats fins a convertir-se actualment en la quarta entitat espanyola per actius (236.094 milions d’euros al setembre).

Sabadell va viure una època d’efervescència en la segona part del segle XIX: la seva població va passar de 6.000 habitants el 1850 a 20.000 en el moment de fundació de l’entitat el 1881 gràcies a la indústria tèxtil, la producció de la qual representava el 20% de la de tot Espanya. Uns anys abans, el 1859, havia nascut Caixa Sabadell (avui integrada a BBVA) per promoure l’estalvi dels treballadors, però l’esmentada entitat no estava dissenyada per cobrir les necessitats del puixant empresariat local. 

De fet, el Sabadell no va néixer per iniciativa d’una persona o una família, al contrari que molts altres bancs de l’època, sinó d’un grup d’homes de negoci locals. Amb un capital inicial de deu milions de pessetes, el banc es va dedicar durant els seus primers anys principalment a finançar la importació de llana de l’Argentina i Austràlia i de carbó de França i Astúries, activitat que va abandonar a principis del segle XX per enfocar-se exclusivament en els serveis financers a particulars i empreses. Uns anys després, les crisis econòmiques i polítiques del període d’entreguerres mundials dels anys 20 i 30 van portar el jove banc a la crisi més important de la seva història. 

La gran crisi

El 1926, un grup de treballadors liderats per Francesc Monràs i Ustrell es van presentar al despatx del director general amb un balanç de l’entitat alternatiu a l’oficial que va resultar ser veritable. Els administradors van arribar a decidir sol·licitar al jutjat la suspensió de pagaments, però els principals directius els van convèncer que això suposaria la desaparició de l’entitat i que els enviessin a Madrid a buscar una solució. Després d’entrevistar-se amb el president del Govern, dos ministres i el governador del Banc d’Espanya, van aconseguir salvar la situació amb una línia de crèdit de 400.000 pessetes ampliable a tres milions avalada pel patrimoni personal dels membres del consell d’administració.

En la dècada dels anys 40, el banc es veu obligat a centrar-se a estabilitzar la seva situació i tornar a la normalitat després de la Guerra Civil. La recuperació econòmica posterior li va permetre anar creixent fins que el 1965 va obrir la seva primera oficina fora de Sabadell, a Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, les sucursals es van expandir per les poblacions pròximes i fins i tot a Barcelona. Poc temps després, va obrir la primera a Madrid i a finals dels 70 va inaugurar la seva primera delegació internacional, a Londres. Paral·lelament, va ser la primera entitat espanyola a adquirir un ordinador (de 10k de memòria) per informatitzar els seus processos administratius.  

Compres i borsa

El gran salt corporatiu, en qualsevol cas, va començar el 1996 amb la primera compra d’un rival: el negoci a Espanya de NatWest, en el qual estava inclòs el Banco de Asturias. La xarxa d’oficines, formada per 400 sucursals, es va incrementar de cop en un 60%. En els anys següents, les adquisicions van continuar amb la integració del Banco Herrero, l’Atlántico i l’Urquijo, així com amb el desembarcament a Florida mitjançant diverses petites compres. El procés de creixement es va veure reforçat per la sortida a borsa el 2001 (amb un nucli d’accionistes format inicialment per La Caixa i el portuguès Millennium BCP) i l’entrada a l’Ibex 35 el 2004.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

L’ascens a la primera divisió de la banca espanyola, amb tot, es va produir després de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008. En els anys següents, el Sabadell va comprar el Banco Guipuzcoano (2010), la CAM (2011), la xarxa d’oficines de Catalunya i Aragó de l’antiga Caixa Penedès (2012), el Banco Gallego i el negoci a Espanya de Lloyds (2013). A més, va fer per fi un gran salt en la seva internacionalització amb la integració del britànic TSB (2015) i la creació d’un banc a Mèxic (2016).

La digestió de totes aquestes compres i l’entorn persistent de baixos tipus d’interès el va portar a negociar la seva absorció pel BBVA a finals del 2020, fet que hagués suposat la seva desaparició. Però la falta d’acord sobre el preu va trencar les converses i el consell presidit per Josep Oliu des de 1999 va decidir apostar per seguir en solitari, cosa que ha permès a l’entitat complir els 140 anys.