La peça més delicada en la negociació de la reforma laboral: l’acomiadament

La possibilitat d’una aprovació tranquil·la de la reforma laboral al Congrés s’allunya davant la insistència dels socis parlamentaris de l’Executiu de modificar aspectes de la legislació laboral de l’era Rajoy que han quedat sense abordar-se en el pacte entre Govern, sindicats i empresaris: assumptes com la indemnització per acomiadament, l’autorització administrativa dels eros i la recuperació dels salaris per als treballadors acomiadats injustament entre el moment de l’extinció i la sentència judicial, que són l’objectiu declarat per forces com ara ERC, EH Bildu i Més País. Com va avançar ’El Periódico de España’, aquests grups treballen en un front comú per donar més potència parlamentària a aquestes exigències i, davant aquesta perspectiva, Govern i agents socials es preparen per negociar.

Són precisament les matèries d’esquerres, les que tenen a veure d’una manera o d’una altra amb l’acomiadament, les que més preocupen l’Executiu i els agents socials, segons fonts de la negociació, perquè són les que tenen més potencial de foragitar la CEOE: la patronal ja ha advertit diverses vegades que si es toca el pactat, es desvincularan de l’acord i afrontaran amb desconfiança futures negociacions. Aquestes fonts apunten que el principal problema és que «la CEOE arriba amb molt poc marge a la negociació parlamentària, després d’un acord que no va aconseguir el recolzament d’algunes de les principals patronals sectorials i territorials», com la del camp, la del motor, la madrilenya i la catalana.

L’altra exigència dels grups, un paper més rellevant per als convenis autonòmics, es dona per segur que s’incorporarà al text; malgrat que la patronal argumenta que aquest pas danyaria la «unitat de mercat», la pressió dels grups de la dreta nacionalista, com el PNB, i el fet que les organitzacions que integren CEOE ja firmen centenars de convenis provincials i autonòmics juga a favor d’un canvi en aquesta matèria, sobretot si es redacta «d’una manera ‘light’, apostant per acords interconfederals o amb altres fórmules que no siguin plantejar directament que el conveni autonòmic s’anteposi a l’estatal», apunta un dirigent sindical.

Contraoferta a la CEOE

La clau és, doncs, com introduir canvis que puguin avalar tant l’esquerra parlamentària com la patronal; una tasca gens fàcil. Els consultats aposten per aprofundir en les restriccions a la subcontractació, que ja es va tocar en la reforma acabada d’aprovar, i en matèries que van caure en l’última fase de les negociacions per aconseguir que la patronal entrés en l’acord, com el poder empresarial per canviar unilateralment les condicions de treball dels seus empleats. L’avantatge d’aquestes matèries respecte a la de l’acomiadament és que van estar a debat en l’última ronda negociadora, amb la qual cosa la seva reobertura serà menys costosa per a la CEOE per entrar en les extincions contractuals, un assumpte que –per controvertit– mai es va analitzar a la taula de negociació.

A canvi de les modificacions per complaure els socis parlamentaris, els negociadors contemplen també algun canvi a favor de la patronal. Un dels retocs a què aspira la CEOE, segons fonts empresarials, és la flexibilitat en matèria de temporalitat per als contractes del sector agrari, una cosa que –de nou– ja es va plantejar a la taula de diàleg tot i que finalment no es va adoptar.

L’ombra d’Europa

Les modificacions que es facin al text pactat amb patronal i sindicats han de tenir en compte, a més, Brussel·les, un factor que pesarà en la negociació amb els grups. I és que no es pot oblidar que la Comissió Europea ha advertit en reiterades ocasions, en privat i en públic, que un retrocés en alguna de les reformes ja visades per la UE pot suposar la paralització de l’entrega dels fons  europeus.

Notícies relacionades

Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"

La meitat dels nous contractats indefinits no arriben a complir un any

Ho diu així de clar l’Operational Agreement, l’acord firmat el mes de novembre passat entre Govern i Comissió Europea, en què es detallen les mesures compromeses per Espanya i el calendari de la seva posada en marxa: «El compliment satisfactori de fites i objectius pressuposa que les mesures relacionades amb les fites i objectius complerts satisfactòriament anteriorment no han sigut revertits per l’Estat membre». Així que si s’introdueixen canvis en la reforma laboral (o en qualsevol altra) que siguin «d’una naturalesa material per afectar a l’avaluació ja realitzada», el Govern haurà de notificar-ho a Brussel·les i donar les explicacions pertinents.

El pla dels sindicats: reformes «a bocinets»

A més del Govern, en les pròximes setmanes els agents socials també exerciran la seva influència sobre els grups parlamentaris per aconseguir que, si introdueixen canvis, aquests siguin compatibles amb el text pactat abans de la Nit de Nadal. Entre els arguments que els sindicats posaran a sobre de la taula de partits com ERC i EH Bildu, segons ha sabut aquest diari, hi ha el que bona part de les seves exigències seran abordades en els pròxims mesos: «Ara que hem acabat el diàleg a tres, anem pressionant el Govern per abordar tots aquests altres assumptes pendents: el cost de l’acomiadament, l’autorització administrativa dels eros...», assegura confiat un dirigent sindical. «No cal que sigui amb una altra gran taula de diàleg; el que volem és que totes aquestes coses es vagin corregint, tot i que sigui a bocinets, una per una», explica.