Energia
Endesa, Iberdrola i Naturgy perden dos milions de clients de llum en l’últim lustre
Les grans elèctriques reben el cop del creixement de les comercialitzadores de llum independents en el mercat espanyol, però encara controlen el 80% de tots els consumidors
L’augment del batalló de noves elèctriques independents i l’aparició de rivals de pes amb ganes de créixer els està costant una sagnia a la seva cartera de clients a les grans companyies elèctriques. Els grans grups energètics pateixen pèrdues netes de contractes de subministrament en un mercat espanyol que va guanyant mida.
Iberdrola, Endesa i Naturgy, les tres principals elèctriques, han perdut gairebé dos milions de clients de llum en els últims cinc anys. La cartera conjunta de clients dels tres gegants del sector han passat des dels 25,64 milions d’usuaris al final de 2016 als 23,68 milions al tancament del tercer trimestre d’aquest any, segons les dades dels registres de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i les xifres facilitades per les companyies en els seus últims resultats trimestrals.
Es tracta d’un descens en concret d’1,96 milions de clients entre les tres companyies en un lustre. Malgrat la pèrdua contínua de consumidors en els últims exercicis, Iberdrola, Endesa i Naturgy continuen controlant un 80% de tots els consumidors elèctrics espanyols, sumant tant les llars que tenen contractada la tarifa regulada (el denominat PVPC) com els clients amb tarifes del mercat lliure.
En aquell període, Endesa és la que pateix una caiguda més forta, ja que ha perdut 1,1 milions de clients (amb descensos tant a les llars amb PVPC com en mercat lliure) i al setembre sumava 9,73 milions d’usuaris. Iberdrola es deixa més de 300.000 clients en un lustre, compensant la caiguda en tarifa regulada amb un augment de la cartera de clients amb tarifes lliures, fins a un total de 9,95 milions de consumidors al setembre. Naturgy, per la seva part, perd 590.000 contractes amb descensos en els dos segments i es queda en 4 milions d’usuaris.
Rivals que creixen
L’entrada de nous actors ha sacsejat en els últims anys el mercat elèctric espanyol. El desembarcament de petrolieres reconvertides en grups multienergia està aconseguint aixecar empreses elèctriques que semblava que s’havien estancat en el creicement. Repsol va anunciar la compra d’actius de Viesgo el juny de 2018. Llavors l’elèctrica cantàbrica tenia menys de 660.000 clients elèctrics, però a finals de l’any passat superava els 916.000 contractes de llum, segons les dades de la CNMC.
La petroliera francesa Total també va entrar al mercat elèctric espanyol a finals de 2020 amb la compra dels actius d’EDP. L’elèctrica, amb alts i baixos en alguns exercicis, ha aconseguit mantenir-se estable en l’entorn dels 1,1 milions de clients elèctrics en l’últim lustre. Total pretén impulsar el creixement del grup.
A més de les grans, hi ha un altre batalló de petites energètiques en el mercat de la llum. Al tancament de 2020 hi havia a Espanya 314 comercialitzadores elèctriques, segons el registre oficial de la CNMC. Algunes d’aquestes companyies tenen molt poca activitat, però un grapat d’elèctriques independents (no integrades en els grans grups verticals energètiques) sí que han aconseguit guanyar força. Tanta que entre totes ja superen els 3 milions de clients.
El negoci de comercialització elèctrica entre clients domèstics es va liberalitzar el 2003. Des d’aleshores i durant una dècada –fins al tancament de 2013– les petites comercialitzadores només havien aconseguit arrabassar a les grans elèctriques 760.000 clients. Des d’aleshores i fins ara, la cartera de clients de les comercialitzadores independents s’ha multiplicat per quatre. Companyies com Feníe, CIDE, Audax, Holaluz i Aldro han mostrat la seva fortalesa i acumulen entre 200.000 i 400.000 clients elèctrics cada una d’elles.
Canviar d’empresa, no de grup
Els petits consumidors d’electricitat, en general llars i algunes pimes, poden elegir entre contractar tarifa de llum regulada les grans elèctriques estan obligades a oferir-la i el seu import es fixa en part per l’evolució del mercat elèctric– i les ofertes del mercat lliure –la quantia queda fixada lliurement per les companyies i solen tenir preus estables. La tarifa regulada la tenen contractada unes 10,5 milions de llars, mentre que 16,2 milions de consumidors domèstics ja s’han passat al mercat lliure.
Notícies relacionadesTradicionalment, la tarifa regulada de l’electricitat, denominada Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), surt més barata que la del mercat lliure. Però aquest any no serà així perquè el preu del mercat elèctric està desbocat i marca màxims històrics, de manera que els clients amb tarifa regulada pagaran més que la majoria dels del mercat lliure.
Les tarifes del mercat lliure resulten més rendibles a les elèctriques que la regulada, amb la qual tenen un marge de comercialització prefixat. Per això les grans companyies miren de traspassar clients d’unes a d’altres. Segons destaca la CNMC en el seu últim informe sobre canvi de comercialització, durant el 2020, 660.000 consumidors van abandonar la tarifa regulada i gairebé el 60% van contractar una tarifa lliure d’una filial del mateix grup empresarial amb què tenia contracte de PVPC.
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Equipament De sala infantil a laboratori
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Sorteig Extraordinari de Nadal 2025 Comprovar Loteria Nadal 2025: consultar si el meu dècim té premi
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Borrasca atlàntica per Sant Esteve El temporal ja deixa registres de 90 litres, onades de fins a nou metres i alertes per crescuda dels rius
- INCIDÈNCIA PER LA SOBREPOBLACIÓ DE FAUNA SILVESTRE Catalunya és la segona comunitat amb més trams de carretera amb més perill per accidents amb senglars i cérvols
- Primer impacte econòmic El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes
- Arancha González Laya: «S’ha de buscar una líder de l’ONU capaç de guiar la institució enmig de la tempesta»
- De la clatellada dels EUA a la reducció europea: viatge a la despesa minvant en ajuda humanitària
