El comerç reclama ajudes per afrontar la reconversió i la competència xinesa

El Comitè Econòmic i Social Europeu ha presentat aquest dimarts un dictamen en què constata la necessitat que el sector comercial rebi ajudes de la UE per a la reconversió d’una activitat especialment afectada per la covid i la venda ‘online’, amb un èmfasi clar en les mesures normatives que atallin la competència creixent de les importacions xineses. El dictamen del CESSAMENT ressalta els efectes que la conjunció de la pandèmia i el canvi d’hàbits de consum està tenint en l’ocupació i la transformació de les empreses i els efectes que tindrà en el futur, per això consideren imprescindible l’elaboració d’un nou marc normatiu comunitari que impedeixi pràctiques deslleials, principalment la competència d’importacions xineses a baix preu i sense prou exigències de qualitat.

Segons l’opinió de Felipe Medina, conseller del CESE, secretari general de la patronal de supermercats Asedas i ponent del dictamen, és imperiós un nou marc legal a la UE que «eviti distorsions de la competència» davant el pes creixent de les vendes ‘online’ en forma d’un pacte europeu ampli pel comerç i plans de formació en competències digitals. El CESE considera que «l’ecosistema minorista i majorista ha sigut un dels sectors més afectats i ocupa el segon lloc quant a necessitats de suport a la inversió».

El dictamen ressalta que la falta d’una normativa clara a nivell europeu fa que existeixi una «competència deslleial per als comerciants establerts a la UE que compleixen les normes de la Unió que exigeixen que els productes que es venen als consumidors siguin segurs i que es respectin els drets dels consumidors esmentats». El problema s’agreuja «per la vigilància deficient del mercat i uns controls duaners ineficaços, i se sumen el cost elevat que comporta el compliment de les normes per als comerciants que acaten les lleis», afegeix el dictamen. Segons les dades del CESE, «gairebé el 70% dels consumidors de la UE que compren a tercers països han adquirit productes venuts a la Xina, una xifra que se situava entorn del 15% el 2014.» Els experts del CESE reconeixen en el seu dictamen que la innovació digital «potencia la competitivitat d’Europa a escala mundial», però alhora es necessita un marc normatiu adequat per aprofitar les oportunitats. Es calcula que un de cada dos clients europeus ja fa compres a internet, amb una despesa que representa 424.000 milions d’euros a l’any. Segons aquestes dades, només el 15% dels clients compren actualment a tercers països i amb prou feines el 7% de les pimes europees venen fora del seu propi país.

Notícies relacionades

El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

L’informe del sector apunta que la suma de la covid i l’automatització estan posant en risc més de cinc milions de llocs de feina (dades de la consultora McKinsey), cosa que el CESE apunta que «és necessari redissenyar les mesures de suport a l’ocupació i les competències professionals de la UE a efectes d’afavorir un accés fàcil i ràpid al finançament que permeti reestructurar aquest sector i fer front a les necessitats de competències canviants motivades per l’acceleració dels canvis del mercat que ha portat la covid-19.

El dictamen del CESE arriba en un moment especialment oportú pel repartiment dels fons europeus per a la recuperació, i Paz Guzmán, consellera econòmica de la representació de la UE a Espanya, considera «una resposta solidària sense precedents» per part d’Europa. En qualsevol cas, malgrat que el comerç suposa el 13% del PIB espanyol i el 17% de l’ocupació, el repartiment d’ajudes no pot ser indiscriminat. Guzmán recorda que els gestors públics treballen actualment «per finançar resultats». A la mateixa línia, la responsable d’assumptes europeus de la CEOE, Patricia Círez, la distribució d’ajudes públiques té com a element «vital» la qüestió econòmica, que permeti finalment no perdre competitivitat a les empreses. Per a Illeana Izveniceanu, directora de relacions institucionals de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), les mesures de suport al sector comercial s’han de destinar també a desenvolupar canals de reclamació i la millora dels sistemes d’informació dels productes.