Brussel·les es planta i dona carpetada a la reforma elèctrica que demana Sánchez per abaixar la llum

Fa mesos que Espanya lidera la pressió a la Comissió Europea perquè impulsi mesures de pes per frenar la pujada del preu de l’electricitat. El Govern de Pedro Sánchez ha aconseguit configurar un front comú amb França, Itàlia, Grècia i Romania perquè Brussel·les i la resta de països de la Unió Europea no es conformin amb prendre mesures a curt termini per esmorteir l’impacte de les pujades de l’electricitat i el gas en el rebut que paguen famílies i empreses, i que llancin reformes estructurals dels mercats energètics per evitar la seva volatilitat ara i de manera permanent.

La pressió d’Espanya no ha fet efecte i només ha acabat provocant un xoc frontal amb la Comissió Europea i amb un grup d’estats membres liderat per Alemanya i els països nòrdics. Tant Brussel·les com aquests altres països denominats ‘frugals’ o ‘falcons’ rebutgen la reforma del mercat elèctric que proposa el Govern espanyol i només recolzen les mesures mitigadores dels efectes d’una pujada de preus que consideren conjuntural i que acabarà la primavera vinent.

Tant el president, Pedro Sánchez, com la seva vicepresidenta Teresa Ribera –de manera esporàdica també la vicepresidenta Nadia Calviño– van iniciar ja a finals de l’estiu una campanya de pressió a la Unió Europea reclamant grans reformes del mercat majorista elèctric per evitar que els preus disparats del gas contagiessin inevitablement el rebut de la llum i perquè els baixos preus de la producció de les energies renovables es notessin en la factura.

Rebuig contundent

Però la Comissió Europea ha decidit tancar per complet la porta a aquesta reforma i defensa el sistema marginalista del mercat elèctric –pel qual la font d’energia més cara que entra al mercat marca el preu per a totes les altres– ara en vigor als mercats elèctrics europeus. «Tenim les idees molt clares i no farem cap revisió del sistema majorista d’electricitat», sentencien fonts de l’Executiu comunitari.

«El millor és que els preus majoristes s’estableixin lliurement i que els Governs prenguin mesures perquè aquests preus no afectin de manera seriosa els consumidors quan pugen massa», indiquen des de la Comissió Europea. «Una cosa és que al consumidor no l’afecti la pujada del preu majorista i una altra cosa és voler intervenir el mercat», remarquen.

El Govern espanyol ha anat acumulant clatellades en la seva croada a favor d’una gran reforma del mercat elèctric. Clatellades tant de la Comissió Europea com de les institucions tècniques a les quals l’Executiu comunitari ha encarregat informes per estudiar les propostes d’Espanya i del front de països mediterranis. De fet, Brussel·les justifica el seu rebuig recolzant-se en l’informe preliminar que va encarregar a l’Agència per a la Cooperació de Reguladors Europeus de l’Energia (ACER) sobre el sistema marginalista per a la fixació dels preus de l’electricitat i que es va convertir en una defensa fèrria del model actual.

Els reguladors europeus van alertar que les propostes d’Espanya, com l’establiment de límits de preus màxims i la utilització de preus mitjans per a cadascuna de les tecnologies de generació elèctrica, podrien posar en risc la seguretat de subministrament pel tancament de centrals que deixaria de ser rendible o descoratjar la inversió en noves renovables. ACER prepara un altre informe sobre això en més profunditat que pretén publicar a l’abril.

Ajudes d’estat per a les elèctriques

Brussel·les remarca que la proposta d’Espanya per fixar els preus de l’electricitat «obligaria alguns productors a vendre per sota dels seus costos, així que haurien de tancar o caldria compensar aquestes empreses amb ajudes d’estat», indiquen les mateixes fonts «¿Volem un mercat elèctric amb companyies que reben ajudes d’Estat o un mercat elèctric en què tots competeixen i el consumidor pagui els costos de producció? És més just que el consumidor d’energia pagui els costos que els contribuents paguin ajudes d’Estat a les elèctriques».

El Govern espanyol defensa obrir una anàlisi a fons del funcionament mercat elèctric per emprendre reformes que garanteixin la protecció dels consumidors davant les fortes pujades de preus i per posar en relleu els avantatges de la transició energètica reflectint en el preu final els costos reals més baixos de les renovables. La vicepresidenta Ribera ha proposat obrir una consulta a tots els agents implicats durant els pròxims sis mesos per identificar reformes concretes necessàries per impulsar els objectius climàtics i energètics i per frenar la volatilitat dels preus. Una anàlisi que la Comissió Europea no pretén obrir ni recolzar.

Notícies relacionades

Santa Bárbara va prestar 455 milions a General Dynamics per a plans globals

El Govern ultima el pla per desmantellar Almaraz

En plena espiral d’encariment de llum i gas, Brussel·les pràcticament s’ha limitat fins ara a recordar les mesures que poden adoptar els estats membres per mitigar l’impacte de les pujades de preus en llars i en empreses. Simplement ha fet un compendi de possibles mesures que en la majoria dels països ja s’estaven adoptant, circumscrivint l’acció dels governs a les ajudes directes per als consumidors vulnerables, les rebaixes d’impostos i per bonificacions o ajudes selectives per a les empreses afectades. Una llista d’eines que va enervar el Govern espanyol, que les va criticar durament per insuficients i per incongruents davant la situació excepcional dels mercats energètics.

Brussel·les es continua mostrant disposada, no obstant, a estudiar altres reclamacions del Govern espanyol. Fonts de la Comissió apunten que la setmana vinent s’obriran a recolzar «algun tipus de mesures» sobre la compra conjunta de gas per diversos països europeus imitant l’experiència de les vacunes contra la covid o reforçar les reserves estratègiques de gas continentals com ha proposat Espanya.