Galícia

BlueFloat i Quantum llancen un megaparc eòlic d’1,2 gigawatts a la costa de Galícia

El projecte Nordés és el més gran dels presentats a Espanya

Els seus promotors ja van desenvolupar un polígon flotant a 70 quilòmetres de Vigo

BlueFloat i Quantum llancen un megaparc eòlic d’1,2 gigawatts a la costa de Galícia
4
Es llegeix en minuts

El 2 de novembre passat el butlletí oficial del registre mercantil (Borme) va fer pública la constitució, un mes abans, de la societat limitada Parque Eólico Marino Nordés. Està instal·lada en un edifici d’oficines per a ‘coworking’ de Madrid, al carrer María de Molina. Es tracta d’una mercantil dotada de 3.000 euros de capital social, el mínim legal, presidida per Carlos Martín Rivals. El consell d’administració és reduït: el completen Gabriel Alonso Imaz i Miguel Domingo Oslé.

Tots tres estan més que vinculats amb l’activitat energètica, i amb fons d’inversió que promouen noves instal·lacions de renovables a Espanya. És del poquíssim que se sap de l’empresa que, en el dia d’avui, té sobre la taula el projecte més gran d’eòlica marina flotant de tota la península. I que s’instal·larà, si prospera, a la costa gallega. Un megaparc d’1,2 gigawatts (GW, 1.200 megawatts) que requeriria d’una inversió superior als 3.000 milions d’euros. El polígon ‘offshore’ va entrar a la bústia del Ministeri per a la Transició Ecològica el 30 de novembre, però no hi figura cap documentació adscrita. Tampoc la ubicació concreta.

Martín Rivals és el conseller delegat (CEO) de l’energètica BlueFloat, i Miguel Domingo és director general de la tecnològica Sener. Les dues firmes són les promotores del projecte Parc Tramuntana, a la costa de Catalunya, de 500 MW. Aquest, a l’Empordà (golf de Roses), era el de més envergadura dels formulats fins ara en el departament que dirigeix Teresa Ribera. La tercera companyia involucrada en el parc gallec Nordés és la nord-americana 547_Energy (Houston, Texas), de la qual Gabriel Alonso és CEO i que és propietat al seu torn del fons d’inversió (‘private equity’) Quantum Energy Partners. Només per a la infraestructura de Parc Tramuntana, que s’instal·larà a 23 quilòmetres de la costa i que serà més de dues vegades més ‘petit’ que el de Galícia, els promotors han estimat la creació de 6.000 llocs de treball.

Número dos

La posada en marxa del projecte per al megaparc Nordés és la segona ‘pica’ que les companyies energètiques posen a la costa gallega –de moment només sobre el paper– després que Iberdrola hagués presentat a Transició Energètica la documentació per construir els complexos flotants San Brandán i San Cibrao, a uns 15 quilòmetres de la costa de Cervo (Lugo). En aquest cas, cadascun dels parcs consta d’una potència de 490 megawatts. Això sí, el grup que presideix Ignacio Sánchez Galán ha decidit paralitzar la seva inversió a Espanya a causa del decret del Govern que retalla els ingressos a les elèctriques per frenar l’impacte dels preus del mercat majorista al rebut de la llum. San Brandán i San Cibrao estan, amb una inversió associada de 3.000 milions d’euros més, en ‘stand by’.

BlueFloat coneix bé el mercat eòlic ‘offshore’ a la costa atlàntica. El seu equip va ser un dels responsables de desenvolupar i construir el fins ara únic parc eòlic de la península ibèrica, molt a prop de les costes gallegues.

Es tracta de Windfloat Atlantic, ja en funcionament a 70 quilòmetres del port de Vigo, davant la localitat de Viana do Castelo.

En el cas espanyol, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha identificat cinc zones a Galícia per a la ubicació de parcs eòlics flotants. L’esborrany dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) ha identificat, com a zones amb potencial, davant el Val Miñor, a Ortegal i a A Mariña de Lugo, a un mínim de 20 quilòmetres mar endins. Els requisits tècnics perquè un recurs eòlic s’hagi considerat com a apte per «ser explotat» són els següents: límit de profunditat de fins a 1.000 metres, vents que bufen una mitjana anual de 7,5 metres per segon i proximitat a una subestació elèctrica a terra per abocar-hi la producció.

Notícies relacionades

Fa més de dues dècades que la indústria europea de construcció naval va perdre el domini al mercat dels grans portacontenidors, que alimenten cada any les voluminoses carteres de comandes de drassanes de la Xina, Corea del Sud i el Japó. Els creuers van ser, després, els encarregats de reemplaçar aquell segment perdut d’activitat. Però ja el naval xinès ha aconseguit completar el seu primer creuer des de zero, per a la nord-americana Carnival Cruise –i en una empresa de capital estatal, Xangai Waigaoqiao Shipbuilding Co.–, de manera que el sector a Europa entreveu la probable necessitat d’endinsar-se en altres vies de negoci. L’offshore és el que té totes les paperetes.

La fabricació de ‘jackets’ (són els suports per a l’eòlica ‘offshore’, en els quals s’instal·len els aerogeneradors) ha evitat el dic sec de Navantia Fene durant mesos, a l’espera de les fragates F-110. El futur d’Hijos de J. Barreras, la drassana privada d’Espanya més gran, podria passar per una especialització en barcos de recolzament a plataformes d’eòlica marina. Un dels seus postors, Gondán, lidera a Espanya el mercat de construcció d’aquest tipus de vaixells (Commissioning Service Operation Vessel, CSOV), amb quatre comandes per a Edda Wind.