Préstec participatiu

Volotea demana 185 milions al fons de rescat del Govern

L’aerolínia manifesta la seva necessitat de recuperar el seu equilibri patrimonial

Un avió de {Volotea}.

Un avió de {Volotea}.

1
Es llegeix en minuts

Volotea també vol una injecció econòmica del Govern. L’aerolínia ha demanat formalment un préstec participatiu de 185 milions d’euros al Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques, una eina que gestiona la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La companyia ha manifestat la seva necessitat de recuperar l’«equilibri patrimonial» perdut amb la crisi de la Covid-19.

En un comunicat, l’empresa explica que la sol·licitud s’emmarca dins de la seva condició d’empresa estratègica, atès sobre tot el nombre de llocs de treball directes i indirectes que genera o el sector en el qual opera. A més, Volotea es defineix a si mateixa com una alternativa de connectivitat per a milions de passatgers europeus cada any.

En paral·lel, l’aerolínia confia que aquest préstec, del qual espera no esgotar la xifra màxima, reforci la seva posició de cara a l’acord aconseguit amb IAG. Segons aquest pacte, Volotea passaria a operar determinades rutes i slots d’Air Europa i Iberia per complir les exigències de la Comissió Europea en el cas que l’adquisició d’Air Europa per Iberia s’oficialitzi. Finalment, l’empresa argumenta que aquesta participació reforçaria la seva solvència i competitivitat i «impulsaria la seva solidesa com a potencial als mercats en els quals opera».

L’aerolínia, fundada el 2012 per Carlos Muñoz, obtenia resultats positius des del 2015. No obstant, la pandèmia va impactar en el negoci de tal manera que la companyia va perdre més de 120 milions d’euros el 2020, cosa que ha repercutit en els seus fons.

Tercera aerolínia que acudeix a la SEPI

Notícies relacionades

Aquest moviment converteix Volotea en la tercera aerolínia espanyola que sol·licita les ajudes de la SEPI, després d’Air Europa (que va rebre 475 milions) i Plus Ultra, amb un préstec de 53 milions d’euros. El fons que gestiona aquesta entitat està dotat amb 10.000 milions d’euros i ja ha ajudat més de 180 empreses.

Els casos més sonats han sigut Ávoris (empresa resultat de la unió entre Barceló i Globalia), la fabricant Tubos Reunidos, l’aerolínia Plus Ultra, Air Europa i l’enginyeria Duro Felguera. Recentment s’han sumat a aquesta llista el grup català Serhs, Airtificial i Reinosa, que fa menys d’un mes van rebre llum verda del Consell de Ministres per ser destinatàries de 34 milions les dues primeres i de 27 milions l’última.