La moderació salarial distancia empresaris i sindicats

La moderació salarial i fins i tot la proposta d’un pacte de renda per limitar les alces salarials i dels beneficis planejats ahir pel vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos; i el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, per evitar que s’enquisti l’augment de la inflació, distancia empresaris i sindicats.

Aquesta discrepància s’ha pogut constatar després d’una taula rodona en el marc de la segona i última jornada de la 26 Trobada d’Economia a S’Agaró sobre el mercat laboral en què han participat el vicepresident de la CEOE, Íñigo Fernández de Mesa; el secretari general d’UGT Catalunya, Camil Ros; i la secretària d’Acció Sindical de CCOO Catalunya, Cristina Torres.

Fernández de Mesa ha recordat que els salaris ja han recuperat el nivell prepandèmia, mentre que els beneficis empresarials encara es troben un 10% per sota. «Això significa que els increments de costos energètics i de matèries primeres no han anat a preus», ha dit. És per això que ha reclamat «ser prudent» i no centrar-se en una inflació del 5% que tant el Banc d’Espanya com el BCE consideren transitòria.

Camil Ros, d’altra banda, que malgrat les diferències s’ha mostrat convençut que «hi haurà acord sobre la reforma laboral i que hi serà la CEOE», ha rebutjat els missatges de moderació laboral. «No es pot reclamar només als treballadors, que també es veuen afectats per la pujada de la llum», ha dit.

La representant de CCOO tampoc defensa la moderació salarial i, malgrat afirmar que l’alça dels preus és conjuntural, perquè «els treballadors no han recuperat el poder adquisitiu perdut». Torres ha advocat per «recuperar l’equilibri en la negociació col·lectiva».

A la taula rodona, Fernández de Mesa, ha destacat que les empreses no s’han de recarregar de costos i ha recordat que les cotitzacions socials que paguen les companyies se situen entorn del 30% per sobre de la mitjana europea. Al seu parer, «el cost econòmic d’aquesta crisi ha sigut assumit essencialment per les empreses». Ha explicat que el 2020, «la pèrdua d’ingressos de les empreses ha sigut de 300.000 milions».

Al seu torn ha rebutjat la vinculació entre temporalitat i precarietat laboral, tot i que s’ha mostrat disposat a treballar per reduir la primera. D’altra banda, Ros ha defensat que, en el marc de la negociació per a la reforma laboral «s’ha de parlar de les polítiques d’ocupació». Torres, de CCOO, ha recordat el nivell de treballadors pobres i la precarietat laboral, que «llasta la competitivitat i la productivitat».

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

En el torn de preguntes, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha tornat a reivindicar la representativitat de les pimes, que suposen més del 99% del teixit productiu i la majoria de l’ocupació, en el diàleg social i en altres instàncies.

En el mateix debat, Marcel Jansen, professor de la UAM-Fedea, ha assegurat que Europa vol que es resolguin qüestions que no es van resoldre en reformes anteriors, com la precarietat, l’atur juvenil i la formació del capital humà i les polítiques actives d’ocupació. «Les reformes que es plantegen semblen més pensades per al segle XX que per al XXI», ha dit. També ha destacat l’absència d’avaluació perquè no s’analitzen les mesures a posteriori per aprendre dels errors.