Mor Ennio Doris, el banquer amic de Berlusconi

El banquer italià Ennio Doris, de 81 anys, fundador del grup bancari Mediolanum, ha mort aquest dimecres a la matinada a Milà, la capital financera d’Itàlia. Amb una fortuna estimada de 3.700 milions de dòlars, Doris, que el 2000 va ser l’artífex de la compra del banc català Fibanc per part de Mediolanum, era un dels banquers més rics del país transalpí, segons el rànquing que publica ‘Forbes’.

Nascut el 1940 en una petita ciutadella del Vèneto, Tombolo, i sense un títol universitari en el seu historial, gran part de la vida professional de Doris es va entrellaçar amb la del polèmic multimilionari Silvio Berlusconi, que va conèixer el 1982 en la glamurosa Portofino, al nord d’Itàlia. 

En societat amb aquest, Doris va fundar primer la companyia d’assegurances Programa Italia i, tres anys després, Mediolanum S.p.A (Banca Mediolanum naixeria el 1997), el negoci del qual es basava principalment en una idea importada del Regne Unit i llavors innovadora per a Itàlia: una xarxa de milers de consellers bancaris que assessoraven els clients sobre com invertir els seus estalvis en serveis financers avantatjosos, sense necessitat d’una oficina física. 

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

D’aquesta manera el grup va desembarcar a la borsa de Milà el 1996 i, en els primers anys 2000, amb la compra de Fibanc (encara en mans del grup italià) i després de l’alemanya Bankhaus August Lenz & Co, va començar la seva expansió internacional. No obstant, molts el recorden també per un altre estratagema tret de la màniga quan la fallida de Lehman Brothers va fer tremolar mig món: la decisió de cobrir les inversions dels seus clients afectats, malgrat no tenir la responsabilitat jurídica. 

«La meva fortuna té dos ‘f’: família i fe», solia dir el banquer. «Era un visionari», va comentar el seu grup. «(Era) un gran home, un gran empresari, un gran patriota, un gran italià», ha sigut, en canvi, el comentari, previsible, de Berlusconi. En vida, fins i tot en els moments més controvertits de la vida del també exprimer ministre conservador d’Itàlia, Doris sempre el va defensar públicament sense fissures. Tant que deia d’ell que era «un perseguit» de la justícia italiana, pels infinits embolics de Berlusconi amb els jutges italians.