Martínez Alier rep el prestigiós premi Balzan per ser el pioner mundial de la justícia ambiental

«L’ecologisme espanyol no té gaire influència política» perquè a Espanya, França i Itàlia els partits hegemònics d’esquerra «van ocupar aquest espai (polític)», amb el resultat que no hi ha cap partit verd fort «ni a Catalunya ni a Espanya». El catedràtic català Joan Martínez Alier (Barcelona, 1939), referent mundial d’ecologia política per a activistes i acadèmics, va recollir aquest dijous a Roma el prestigiós premi Balzan. Un guardó que va rebre de mans del president de la República italiana, Sergio Mattarella.

«Entregaré els diners que em donen per investigar conflictes ambientals a la Xina, les Filipines i l’Índia», explica el veterà professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en entrevista amb aquest diari. L’import del premi, considerat l’avantsala del Nobel i que en el passat van rebre figures com l’escriptor argentí Jorge Luis Borges i la mare Teresa de Calcuta, és de 695.000 euros.

Martínez Alier ha sigut premiat per l’«excepcional qualitat de les seves aportacions» com a fundador de l’anomenada economia ecològica, amb la qual va propiciar la història mediambiental a Espanya. El jurat del premi ha remarcat, així mateix, «la seva anàlisi pionera sobre la relació entre el medi ambient i les economies, el seu enfocament interdisciplinari» i «el seu paper actiu en la promoció de la justícia ambiental».

Fonts fòssils

«Als anys 70 pensàvem que l’ecologisme aniria més de pressa», però després «va guanyar el neoliberalisme i l’ecologisme va quedar molt arraconat en els anys 80 i 90», argumenta Martínez Alier. Malgrat això, en l’actualitat, en un moment en què l’ambientalisme viu un nou auge, Martínez Alier considera que no es poden portar endavant nous pactes verds i alhora que els PIB dels països més desenvolupats continuïn creixent. Per fer unes polítiques ambientals eficaces, «hem de decréixer en energia i matèries primeres».

En particular, segons el professor, és necessari «allunyar-se de les fonts fòssils», i «posar fi al creixement de la població», així com recolzar els moviments locals. El febrer passat, a l’Índia «una activista de Friday For Future (Disha Ravi), va ser arrestada per aixecar una pancarta», exemplifica. «A les Filipines han matat moltíssims ecologistes», indica.

Justícia ambiental

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

I a la Xina, «els investigadors xinesos són molt prudents respecte al seu Govern i necessitem més dades», afegeix el coordinador de l’Atles de la Justícia Ambiental (EJAtlas), un espècie de mapa que, en l’actualitat, ja té registrats 3.549 casos greus de conflictes ambientals (86 dels quals estan a Espanya). «Jo crec en els moviments de joves, però crec més en el moviment de pobres», explica el pensador català, que fa molts anys que està compromès a defensar que l’ecologia no és una qüestió de rics.

Dit això, segons l’economista, «no és tard» per corregir el rumb del planeta. «Les emissions estan augmentant», i «no soc gaire optimista», però és cert que «la percepció social (sobre l’ambient) està creixent molt ràpidament». Un exemple és el de la jove activista sueca Thuberg, que «ha aconseguit trencar el silenci» de la política sobre aquests temes.