L’alça de cotitzacions que planteja el Govern estalviaria una retallada en pensions de l’1,7%

El Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) acordat dilluns passat pel ministeri d’Inclusió, CCOO i UGT, consistirà en una pujada de 0,6 punts percentuals de les cotitzacions a la Seguretat Social durant 10 anys, de manera que s’acabaran aconseguint per a la guardiola de les pensions –segons el ministre José Luis Escrivá– 50.000 milions d’euros que serviran per capejar la jubilació de la nombrosa generació del ‘baby boom’ durant els pròxims 25 anys. Però l’augment de les aportacions a la caixa de la Seguretat Social no va ser l’única possibilitat que es va estudiar per al MEI: en el seu moment, es va arribar a contemplar una baixada (temporal) de les pensions o una pujada (també temporal) de l’edat de jubilació per fer sostenible al sistema en les dècades crucials que venen. En cas d’haver-se optat per aquests mecanismes de retallada, la tisorada podria haver arribat a una minva de l’1,7% de la despesa en pensions anual durant 10 anys, segons els càlculs que ha fet per a El Periódico de España el professor de la Universitat de València i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) Enrique Devesa.

Que les retallades van ser sobre la taula ho evidencia l’explosiva entrevista que va donar Escrivá a televisió l’1 de juliol passat, dues hores abans que el president del Govern i els líders sindicals i patronals firmessin el primer gran acord en pensions en una dècada. A la pregunta sobre com seria el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), que encara s’havia de negociar amb els agents socials, José Luis Escrivá assegurava llavors que podria consistir en «un petit ajust a la pensió, que seria molt moderat, o alternativament, treballar una mica més». Aquestes declaracions van agrejar la firma de l’acord, al projectar l’ombra de futures retallades en una reforma que fins aleshores les havia evitat, i van causar perplexitat entre els agents socials i un gran enuig al si de l’Executiu. Després d’unes hores de confusió, l’episodi es va acabar resolent amb una retractació pública d’Escrivá: l’endemà assegurava que les seves paraules eren «unes reflexions en veu alta» sobre un mecanisme «encara per definir», i remarcava: «Ahir no vaig tenir el meu millor dia».

Dubtes sobre les xifres

Tres mesos i mig després, el MEI que finalment s’ha pactat amb UGT i Comissions només inclou pujades en la despesa i no retallades, una cosa que han celebrat explícitament els sindicats: «Els pessimistes, els que no s’atreveixen a dir als pensionistes el que farien (que és augmentar l’edat de jubilació i rebaixar les pensions) han vist que hi ha una altra fórmula», afirma Pepe Álvarez, d’UGT; «hem canviat la lògica de la retallada per millorar els ingressos», deia Unai Sordo, de CCOO. Segons els càlculs que el Ministeri d’Inclusió va fer arribar durant la negociació als agents socials, la pujada de 0,6 punts percentuals de les cotitzacions suposaria 2.800 milions d’euros el 2023 i una mica més en cada un dels anys subsegüents fins al 2032; aquests diners, més els interessos que generaria per ser invertits en deute públic, sumarien 45.000 milions, i a tot això caldria afegir els diners que ja hi ha a la guardiola de les pensions (2.138 milions) i els seus rendiments al llarg de 10 anys (2.677 milions): en total uns 50.000 milions amb què apuntalar el sistema en les dècades que venen.

Notícies relacionades

La inversió immobiliària creixerà un 10% el 2026 fins als 18.000 milions

L’any de l’habitatge, "un dret bàsic" que continua sense resoldre’s

Per arribar via baixades de pensions als resultats que ara s’aconseguiran amb nous ingressos l’ajust hauria de ser dur: 2.800 milions a l’any durant deu anys només es podrien assolir amb una rebaixa de la despesa en pensions de l’1,7% anual, calcula Devesa (la despesa en pensions pressupostada el 2021 és en 163.297 milions d’euros). Devesa, això sí, qüestiona tant les previsions d’Inclusió per les quals la pujada de les cotitzacions aportaran aquests 2.800 milions anuals (ell creu que seran més aviat uns 2.000 milions a l’any) com l’estimació del ministeri que aquests ingressos, més els interessos que generin, acabin sumant 50.000 milions (en els seus càlculs, el resultat final seria més aviat d’uns 26.100 milions).

La previsió d’ingressos d’Escrivá també li sembla desmesurada a Ignacio Conde Ruiz, catedràtic d’Anàlisi Econòmica a la Universitat Complutense de Madrid i subdirector del centre de pensament FEDEA: segons els seus càlculs, 10 anys de pujada de cotitzacions com la que s’ha aprovat en el MEI arribaria a uns 20.000 milions d’euros, i per aconseguir un estalvi similar via retallades no farien falta baixades de pensions: n’hi hauria prou amb no pujar-les tant com els preus durant un any. Així, segons les estimacions de Conde Ruiz, si l’IPC aquest any acabés de mitjana en el 2,8%, i en comptes d’aquesta quantitat es pugessin les pensions l’any que ve un 1,5%, la quantitat estalviada arribaria als 1.950 milions al primer exercici, i al cap de deu anys s’hauria evitat pagar 23.729 milions d’euros que, d’una altra forma, s’haurien dedicat a pensions. Per a aquest acadèmic, aquest càlcul evidencia que l’augment de cotitzacions pactat és molt insuficient: «Si el problema de les pensions es pogués arreglar pujant un any les pensions una mica per sota dels preus, seria molt fàcil de solucionar, no tindríem aquest debat sobre la seva sostenibilitat», afirma.