Estalviar cèntim a cèntim sense esforç

Per aquesta raó, algunes entitats financeres estan implementant serveis per ajudar a estalviar els seus clients, tots amb dues característiques comunes: la personalització i l’automatització de gestions. Les aportacions periòdiques o l’estalvi d’una part dels ingressos en són dues. Es tracta de transferir una quantitat determinada cada mes a un compte secundari amb un propòsit propi: fer vacances, un caprici o simplement tenir un matalàs financer per a imprevistos. A diferència d’un traspàs habitual a un compte d’estalvis, en aquests casos els diners es poden retirar en qualsevol moment. CaixaBank, el BBVA o el Santander ofereixen aquesta funcionalitat.

Segons el BBVA, un fre de l’estalvi és buscar la gratificació immediata. Per això, «automatitzar una quantitat fixa mensual per a l’estalvi per petita que sigui, i tenir un ‘feedback’ sobre les metes aconseguides, motiva l’estalvi», afirmen.

Tot i que diverses entitats coincideixen que «l’eina ideal» per estalviar sense esforç ni adonar-se’n és l’arrodoniment. O dit de forma planera, guardar el canvi quan fem una compra. En aquesta ocasió, és el mateix banc el que automàticament arrodoneix a l’euro més pròxim el pagament que el client fa amb la targeta. Els diners ‘surten’ del compte principal i la xavalla ‘entra’ en un compte creat de forma automàtica al contractar el servei i es caracteritza per no tenir comissions. A més, sol ser exclusivament per estalviar, per la qual cosa de forma general no permet fer cap operativa bàsica d’un compte corrent. Per exemple, una compra al supermercat de 31,20 euros s’arrodonirà a 32 euros i els 80 cèntims de diferència passaran de forma automàtica a aquest segon compte, utilitzat com si fos una guardiola.

CaixaBank, el Banc Santander o N26 tenen disponible aquest servei, tot i que les pioneres van ser Abanca i el BBVA, que ja l’oferien el 2019. En el cas del banc blau, completa les seves opcions d’estalvi automatitzat amb un espai de ‘Guardiola virtual’ o ‘Les meves metes’ que, a més de tecnologia, disseny i dades, incorpora tècniques de psicologia i economia. Fonts del BBVA expliquen que hi ha tot un equip d’experts en ‘Behavioral Economics’ (economia conductual), encarregat d’analitzar els biaixos que impedeixen estalviar. «Les seves propostes s’han materialitzat en una sèrie d’eines amb regles automàtiques, alertes i altres funcionalitats que apel·len a la psicologia del client per millorar la seva salut financera», diuen.

Al seu torn, CaixaBank compatibilitza l’arrodoniment amb ‘La meva guardiola’, «un racó d’estalvi», segons l’anomena l’entitat, en què el client pot crear fins a cinc guardioles diferents per a propòsits diversos i anar-les «omplint» a través d’aportacions periòdiques. D’altra banda, N26 va treure la seva eina d’arrodoniment fa un any i des d’aleshores «s’han portat a terme més de 12 milions de transaccions automàtiques d’arrodoniment que han estalviat als clients més de 12 milions d’euros», afirma Marta Echarri, directora general de N26 per a Espanya i Portugal.

Notícies relacionades

Apps per estalviar: despeses sota control sense deixar anar el mòbil

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

L’últim a incorporar-se a aquestes tècniques d’estalvi ha sigut el Banc Santander, que a mitjans d’any va activar la ‘Guardiola Santander’. Dins aquesta aplicació, a més d’aportacions i arrodoniment, l’usuari compta amb altres tècniques de microestalvi com estalviar amb els gols del seu equip favorit a la Lliga Santander. «L’aplicació permetrà estalviar de forma fàcil, ràpida i divertida, amb objectius que el client pot personalitzar amb nom i imatge i sobre els quals pot definir un límit temporal», diuen des de l’entitat presidida per Ana Botín.

Les regles de l’estalvi han canviat. Les noves tecnologies estan permetent que molts ciutadans agafin les regnes de les seves finances a través de les aplicacions mòbils que tenen els seus diferents bancs. «Les persones ja no volen que gestionin els seus comptes per ells», afirma Echarri. En l’actualitat, diu, el que els clients necessiten és que «el seu banc els doni les eines tecnològiques perquè ells mateixos puguin gestionar les seves finances a la seva manera».