El sector eòlic català estudia demandar la Generalitat per «inacció»

El sector eòlic català, agrupat en la patronal Eoliccat es planteja demandar la Generalitat per «inacció» que podria desembocar en denúncies per responsabilitat patrimonial de l’administració per part dels promotors de projectes. Aquesta indústria, que critica les traves que el nou decret aprovat pel Govern a la implantació d’aquestes energies, estima que les modificacions respecte a la regulació de 2019 poden suposar uns danys patrimonials d’uns 150 milions d’euros. Eoliccat calcula que hi ha paralitzats almenys uns 3.000 megawatts (MW), tot i que podrien arribar a 4.500, per la inacció del Govern, que van passar per la ponència que determinava la viabilitat o no de les instal·lacions, establerta en l’anterior regulació.

L’organització patronal, que portarà a terme la seva demanda una vegada que el decret sigui aprovat pel Parlament, denuncia que des que es va formar l’actual Executiu català es va portar a terme una moratòria de facto, al no tramitar a penes cap projecte, amb els consegüents costos en forma d’avals, taxes i altres que han dedicat els promotors de projectes, segons el president d’aquesta patronal, Víctor Cusí. A l’organització el preocupa el règim transitori del nou decret, que pot deixar en l’aire molts projectes. Un dels principals costos són els avals, de 40.000 euros per MW, que es constitueixen quan es demana connexió a la xarxa prèvia als diferents estudis per portar a terme el projecte. Aquesta garantia pot executar-se si no es compleixen els terminis, que en aquests casos, serien responsabilitat de la Generalitat. En l’actualitat hi ha dipositats almenys 120 milions en avals, segons els càlculs d’Eoliccat.

Règim transitori

Règim transitoriJoan Perdigó, responsable jurídic d’Eoliccat, ha advertit que els perjudicis que ocasionarà el règim transitori poden suposar elevats costos a la Generalitat per responsabilitat patrimonial de l’administració a l’impedir que els projectes poguessin arribar a exposició pública.

La nova regulació del Govern prioritza la decisió dels propietaris de terrenys i les produccions eòliques petites i locals, amb participació dels diferents territoris, a més de la creació d’una empresa energètica pública.

Notícies relacionades

La inversió immobiliària creixerà un 10% el 2026 fins als 18.000 milions

L’any de l’habitatge, "un dret bàsic" que continua sense resoldre’s

El gerent de l’associació, Jaume Morrón, ha afirmat que s’ha detectat la implantació d’uns 8.000 megawatts (MW) a Aragó, que evacuaran a Catalunya i molts s’estan ja tramitant. Són instal·lacions que invertiran en la comunitat veïna i que pagaran en aquest territori els impostos.

Un altre dels canvis que es poden produir és que s’agrupin projectes perquè, en comptes de es tramitats per la Generalitat, passin pel ministeri de Transició Ecològica.