L’aplicació de la nova llei de vivenda obre la guerra entre el Govern i les comunitats

L’aprovació de l’avantprojecte de la llei de vivenda amenaça de convertir-se en una nova arma llancívola entre l’Executiu i les comunitats autònomes en què no governa el PSOE. La clau, en aquesta ocasió, se centra en la declaració de zona tensionada. L’aplicació d’aquest concepte, enfocat a aquells nuclis urbans que encadenin alts preus del lloguer, permetrà als propietaris beneficiar-se de determinades bonificacions fiscals, que variaran en funció de si es rebaixa el preu el 5% respecte a l’anterior contracte (90%), si el llogater té entre 18 i 35 anys (70%) o de si ha realitzat una reforma recent a la vivenda (60%). No obstant, com que les competències en matèria urbanística depenen de les comunitats autònomes, només es podran beneficiar d’aquestes deduccions els ciutadans que posin de lloguer immobles en regions en què hagi entrat en vigor la norma perquè l’autonomia en qüestió l’hagi acceptat.

Això, a la pràctica, suposa deixar fora d’aquestes bonificacions les comunitats en què no governa el PSOE que han anunciat ja la seva negativa a la implementació, com és el cas de Madrid o Andalusia, entre d’altres. Fonts del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana indiquen que el seu objectiu és «establir un equilibri a les zones tensionades, volem que no hi hagi especulació en els preus... que hi pugui haver un increment del 10%, però no del 20-40% que expulsi famílies del mercat del lloguer». No obstant, també recorden que a les comunitats que no s’acullin a aquesta normativa «es podran aplicar altres incentius fiscals en matèria de vivenda».

Fonts del sector immobiliari assenyalen a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA que «aquesta normativa genera inseguretat jurídica i una polarització de la inversió cap aquelles comunitats que decideixin no aplicar-la, com és el cas de Madrid. El millor exemple el tenim a Catalunya, on la inversió immobiliària s’ha reduït els últims anys després de l’aplicació dels límits al preu del lloguer. Aquestes mesures intervencionistes no agraden als inversors, que busquen un lliure mercat per invertir i reclamen certesa jurídica. A més, no hem d’oblidar que la inversió se situa a moltes més regions que Madrid i Catalunya. En el cas de la costa, Andalusia pot resultar beneficiada en termes d’inversió davant d’altres com el País Valencià, on sí que s’han mostrat més partidaris de la seva aplicació».

Notícies relacionades

Claudia Goldin (Premi Nobel d’economia): «Reduir la jornada laboral per llei no garanteix més igualtat»

Nous llocs de funcionaris a l’Administració: l’Estat n’incorpora 551 a Catalunya

Els més afectats seran els grans tenidors, tot i que no a tots els afectarà igual. Segons la definició que recull l’avantprojecte, es cataloguen així les persones físiques o jurídiques que tinguin més de deu immobles urbans d’ús residencial o amb una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial (se n’exclouen garatges o trasters). No obstant, només les persones físiques es podran beneficiar dels incentius fiscals per rebaixar el preu del lloguer, mentre que les jurídiques (és a dir, empreses i fons d’inversió) estaran afectats per les limitacions de preus. Des del ministeri, no obstant, no han volgut revelar com es calcularan els índexs de referència i es donen fins el 2024 per a l’entrada en vigor d’aquesta mesura. En l’actualitat, el ministeri calcula que el 85% dels pisos de les zones tensionades estan en mans de particulars. L’Asval, l’Associació de Propietaris de Vivendes de Lloguer, apunta que «aquesta mesura suposarà una reducció de l’oferta disponible al mercat del lloguer i limitarà la inversió per millorar el parc immobiliari residencial actual».

Terminis diferents

D’altra banda, fonts financeres indiquen també que «es tracta d’una mesura electoralista que difícilment veurà la llum, però així mostren que hi ha un compromís amb els votants per rebaixar els preus». En qualsevol cas, els terminis amb què treballa el Govern apunten que la norma completarà la seva aprovació parlamentària «en el segon semestre del 2022», segons va indicar la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, durant la seva intervenció en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. I, a partir d’allà, passaran 18 mesos fins que tinguin acotats tots els aspectes clau de la llei. En aquest context, altres fonts consultades assenyalen que «difícilment estarà a punt abans del final de la legislatura».