Facebook guanya un 62% més i creix en usuaris malgrat les polèmiques

Facebook va anunciar aquest dilluns que tant els seus beneficis com el nombre d’usuaris segueixen a l’alça, i creixen en termes interanuals i aliens a les nombroses polèmiques que envolten la companyia, especialment després de la filtració a la premsa i al Govern dels EUA de milers de documents interns. L’empresa de la xarxa social més utilitzada del món va obtenir entre gener i setembre uns guanys nets de 29.085 milions de dòlars, un 62% superiors a les aconseguides en el mateix període de l’any anterior.

En els passats nou mesos, la firma que dirigeix Mark Zuckerberg va ingressar 84.258 milions de dòlars, en la seva immensa majoria provinents de la venda d’espais publicitaris, i molt per sobre dels 57.893 facturats durant els primers tres trimestres del 2020. Per la seva banda, els accionistes de Facebook es van embutxacar des de començament d’any 10,27 dòlars per títol, davant els 6,29 dòlars del setembre de l’any passat.

En paral·lel a l’augment en inversió publicitària, la firma amb seu a Menlo Park (Califòrnia, EUA) també ha vist com pujava el nombre d’internautes que utilitzaven els seus serveis, que ja arriba als 1.930 milions d’usuaris diaris actius (és a dir, que es connecten almenys una vegada al dia). Aquesta xifra és un 6% superior a la registrada el setembre de l’any passat. Si es té en compte també els usuaris que s’hi connecten almenys una vegada al mes, el número ascendeix fins als 2.910 milions, cosa que significa que més d’un terç de la humanitat està connectada a alguna de les plataformes de Facebook.

A més de la xarxa social que porta el seu nom, Facebook és propietària de les populars aplicacions Instagram, WhatsApp i Messenger, així com de la marca de productes de realitat augmentada Oculus. Excepte Oculus, que ven dispositius de realitat augmentada i aplicacions per a aquests, la principal font d’ingressos de totes les altres plataformes és la publicitat en línia. «La nostra comunitat continua creixent. Estic il·lusionat amb el camí que ens hem fixat, especialment en el que fa referència als creadors, el comerç, i ajudar a construir el metavers», va apuntar Zuckerberg al presentar els comptes, amb referència a la promoció de la realitat augmentada. En aquest sentit, l’empresa va revelar que aquest any planeja invertir almenys 10.000 milions de dòlars en el seu departament Reality Labs, la divisió dins de la firma encarregada de desenvolupar el projecte de metavers, una aposta personal de Zuckerberg.

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

A la carta als inversors que va acompanyar la publicació dels comptes, el conseller delegat de la firma no va fer referència a les múltiples controvèrsies que afecten l’empresa arran de la filtració de milers de documents interns a la premsa i el Govern dels EUA per part d’una exempleada. Aquest mateix dilluns, només unes hores abans que es presentessin els resultats, diversos mitjans dels Estats Units van publicar els anomenats ‘papers de Facebook’, que aprofundeixen en la forma en què la companyia va anteposar els seus guanys a la seguretat i el combat de la desinformació. La política d’anteposar els resultats econòmics a la seguretat a la xarxa, la falta de control davant la desinformació o l’absència de mesures de precaució internes just abans de l’assalt al Capitoli són algunes de les qüestions que es destaquen a les noves publicacions sobre la xarxa social. La companyia es va defensar de la publicació dels ‘papers’ insistint en un comunicat que «la premissa de totes aquestes històries és falsa», perquè tot i que Facebook sigui un negoci que mira d’aconseguir beneficis, la idea que ho fan a costa de la seguretat o el benestar de les persones «és una mala interpretació».

Els bons resultats de Facebook, molt millor del que esperaven els inversors a Wall Street, van disparar les accions de la companyia un 4,47%, fins als 343,05 dòlars per títol, en les operacions electròniques posteriors al tancament dels parquets novaiorquesos.