"Els catalans anem a treballar malalts massa vegades"

Els dos líders sindicals atenen EL PERIÓDICO i passen per un test ràpid amb les mateixes preguntes.

¿Professió?

Belén López: Professora.

Camil Ros: Administratiu.

¿Quin va ser el seu primer sou i en què se’l va gastar?

B. L.: Va ser en una botiga de la Costa Brava, una joieria, i me’l vaig gastar a comprar-me llibres per al setembre, bolsos i en una mica de festa també.

C. R.: Va ser amb 15 anys, així que no podria haver-lo tingut. Crec que eren unes 30.000 pessetes (al canvi, 180 euros), a mitja jornada, i va ser per a un equip de música.

¿Quants afiliats té actualment el seu sindicat?

B. L.: Uns 148.000.

C. R.: Uns 119.000.

¿Per a què serveix actualment un sindicat?

B. L.: Per organitzar-nos i per defensar un model social diferent, molt més just, els nostres drets laborals i per tenir esperança en un futur millor.

C. R.: Doncs imagina’t que no hi hagués convenis col·lectius i que t’apliquessin el salari mínim, de 1.200 euros, que, per cert, puja gràcies a nosaltres. Això entre altres tantes coses.

Digui’m alguna cosa que no existiria si no existissin els sindicats.

B. L.: El conveni col·lectiu, les vacances, els permisos de malaltia, de paternitat, de maternitat... tots aquests drets que ens semblen normals avui dia i que ara no tindríem si la gent treballadora no s’hagués organitzat.

C. R.: Les empreses no serien democràtiques, perquè l’únic democràtic que hi ha avui a les empreses són les eleccions sindicals.

El principal problema de la població treballadora a Catalunya és...

B. L.: La vivenda, els salaris i la salut laboral.

C. R.: El poder adquisitiu. Als anys 80 i 90 hi havia més equilibri entre el que cobraves i el que et costaven les coses.

¿Quan va ser l’última vegada que va fer vaga i per què?

B. L.: L’11 de febrer d’aquest any, la vaga d’educació abans de la firma de l’acord històric de 2.000 milions d’euros. Com a professora em vaig sentir interpel·lada.

C. R.: L’última vaga general que vam fer al PP [el 2012] per les seves reformes laborals.

¿Què prefereix, lidiar amb un patró de tota la vida o amb la intel·ligència artificial?

B. L.: Un patró de tota la vida, digue’m clàssica.

C. R.: Un patró de tota la vida, quan hi ha problemes, és millor que la intel·ligència artificial i que molts governants o molts directius sortits d’IESE o Esade.

¿Els catalans agafen massa baixes mèdiques?

B. L.: Evidentment no. Els catalans treballarem massa vegades estant malalts.

C. R.: No. L’absentisme, que és no presentar-se a la feina, no és el 5% que ens diuen, sinó que és el 0,05% de les persones que no treballaran sense causa.

¿Quants missatges de feina respon després de sopar?

B. L.: Buff... un munt, un munt, perquè el sindicalisme per a nosaltres no és una feina, és més aviat una manera de ser al món, de viure, de militància...

C. R.: Pocs. Jo no envio missatges de feina a partir de certes hores ni en cap de setmana. Després tinc un truc: pregunto si és urgent o si podem parlar demà.

¿Què farà quan deixi de ser secretari general del seu sindicat?

Notícies relacionades

La IA millorarà la productivitat de 3,5 milions de treballadors a Espanya

Nazca compra el 39% d’Oesía per triplicar la facturació en quatre anys

B. L.: No ho sé, no m’ho he plantejat encara, però tornar a ser profe, possiblement. Encara falta temps, vull poder acabar aquest mandat, m’agradaria repetir-ne un altre i després ja ho veurem.

C. R.: He disfrutat molt sent secretari general, però espero poder viure una mica més relaxat, tot i que qui sap... ja ho veuré.