Treball planteja que les ETT hagin de contractar com a indefinits els seus empleats, abans de cedir-los

Les negociacions per perfilar la reforma laboral del Govern de coalició avancen i comencen a entrar en la seva fase final. El paquet de mesures ha d’estar aprovat abans de finalitzar l’any i amb prou feines queda un mes i mig per a això. Per continuar ultimant les negociacions, Treball ha posat aquest dimecres damunt la taula una nova proposta, que recull part de les aportacions del grup sindical i que pretén incidir en els alts nivells de temporalitat existents al mercat laboral espanyol. Actualment gairebé un de cada quatre empleats opera amb un contracte eventual, cosa que representa una anomalia en comparació amb els estàndards europeus. I una de les vies és reformar les ETT per avançar cap a una temporalitat més ordenada, que desincentivi una elevada rotació.

Treball ha detallat part de la seva reforma de les condicions de contractació de les empreses de treball temporal. Actualment aquestes empreses han de contractar els treballadors que després posen a disposició de tercers mitjançant un contracte conegut com ‘de posada a disposició’. Aquest comparteix similituds amb el contracte d’obra i servei i la durada del mateix està vinculada mentre duri la necessitat de l’empresa subcontractant. La modificació que proposa Díaz és que les ETT hagin de fer un contracte indefinit als seus empleats i després posar-los a disposició d’un tercer, cosa que, a priori, reforça les seves garanties i incentiva que el treballador segueixi en nòmina de l’ETT fins que una altra empresa demandi temporalment els seus serveis.

En matèria de temporalitat, la reforma de Díaz també pretén simplificar a tres els tipus de contracte: indefinit, temporal i de formació; eliminant figures existents com la d’obra i servei.

Formació per als nous ertos

Notícies relacionades

Tesla i Chery, imatge contra preu

Les marques xineses treuen rèdit de la frenada del cotxe elèctric a Europa

El text introdueix novetats sobre el ‘Mecanisme de Sostenibilitat de l’Ocupació’ (MSE), és a dir, els nous ertos post-Covid, que es finançaran amb un fons especial que encara està per definir, però que es nodrirà dels excedents de les cotitzacions per finançar l’atur. Una de les novetats és en relació amb les causes objectives que justificaran que les empreses recorrin a un d’aquests nous ertos. Les companyies podran adduir la necessitat de requalificar part de la seva plantilla per a la transició cap a nous perfils professionals. I el document també aclareix que els ertos ETOP (per causes objectives o productives) podran beneficiar-se del nou mecanisme d’ajudes i no hauran de seguir en l’actual sistema –que amb prou feines contempla exoneracions.

Una altra aportació que introdueix el document és la prohibició per a les empreses que recorrin a aquest mecanisme de realitzar noves contractacions, hores extra o externalitzar part de la seva activitat principal o que acomiadin durant un erto. Un requisit que ja està actualment en vigor en la modalitat d’ertos Covid, temporalment habilitada pel Govern i que, de moment, s’estén fins al 28 de febrer. No figura de manera explícita una de les peces que inicialment més rebuig va generar entre els empresaris: l’obligació de les empreses a recórrer a un erto com alternativa a l’acomiadament. En l’últim document no poden acomiadar, però si ja s’han decantat prèviament per l’erto. L’entrada en vigor del nou sistema d’ertos –l’MSE– encara no està definida i resta la incògnita de si l’actual serà l’última pròrroga.