Miquel Puig: «L’oposició a apujar el salari mínim alimenta l’autoritarisme»

El principal diagnòstic del seu llibre és que els salaris estan estancats des de fa 40 anys. ¿Per què?

És fruit d’una combinació de factors. D’una banda, el canvi demogràfic. Els ‘baby boomers’ es van afegir al mercat de treball. De l’altra, alguns governs van començar a fer polítiques antisindicals. I sobretot per un canvi industrial. Es van començar a deslocalitzar plantes i aquí els treballadors es van substituir per immigrants per fer els treballs que no es poden deslocalitzar, com l’agricultura i la cura de les persones. 

Vistos els antecedents, ¿els sous continuaran estancats durant els pròxims anys?

Segurament sí. Encara existeixen les condicions perquè les coses segueixin igual. Perquè la tecnologia i la robotització tenen un potencial enorme i perquè la quantitat de treballadors que queden al món per incorporar al sistema productiu occidental encara és enorme. 

¿Què hauria de canviar perquè això no sigui així?

Que hi torni a haver molt pocs treballadors en el món occidental. I per aconseguir-ho cal deixar de deslocalitzar producció a altres països, una cosa que amb la pandèmia ja està passant. S’ha de limitar la immigració, que ja s’està fent. S’ha d’apujar el salari mínim i ha de créixer el sector públic. Si això no ha petat encara és perquè el sector públic s’ha multiplicat. 

El seu llibre deixa la sensació que la millor eina perquè pugin els salaris són les pastilles anticonceptives

Sens dubte. La raó per la qual podem ser optimistes amb el futur de la humanitat és perquè la fecunditat està caient en tot el món. És per això que ens salvarem, tant a nivell d’estabilitat política com de sostenibilitat del planeta.

Fa poc s’ha tancat el debat sobre pujar o no el salari mínim aquest any. Les patronals s’hi han mostrat completament en contra. ¿Quins efectes té això sobre la cohesió social?

És un error enorme i pot alimentar els autoritarismes. Doncs alimenta el descontentament amb el sistema i és inevitable que s’associï amb un descontentament amb la democràcia. Perquè aquesta democràcia, que forma part del sistema, els ha deixat de banda. 

De la mateixa manera que va passar després de la crisi financera del 2008, ¿estem davant un nou cicle de protestes?

Sí, clarament. Una cosa que estem veient especialment ara és el deteriorament del poder de compra dels salaris per l’encariment de la vivenda. Totes les polítiques que incrementen aquest cost són molt nocives, com per exemple l’atracció massiva de turistes. Si els governs volen salvar la democràcia haurien de contenir l’escalada de preus de la vivenda. 

En l’anterior crisi moltes empreses van aprofitar per acomiadar els treballadors amb sous més elevats. ¿Passarà el mateix en aquesta?

Sí, quan un empresari inverteix en robotització gairebé sempre intenta substituir els treballadors que li surten més cars. El que és més difícil de substituir són els treballadors que donen serveis a les persones. Ningú vol que al seu avi el cuidi un robot. El que veurem és substitució de financers o metges. 

Volem que als nostres avis els cuidin persones, però a aquests treballadors no els volem pagar uns bons salaris...

La gent, si pot pagar menys, paga menys. I si hi ha prou disponible...

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Llavors, ¿els sous només pugen si al que li toca pagar-los no li queda més remei?

Exactament. Ens hem de prendre seriosament que hem de protegir els de baix, i d’això encara no se n’ha preocupat ni l’esquerra ni la dreta. El recent triomf del populisme és a causa d’això. Fins ara, aquest debat s’ha perdut en els detalls, en qüestions més identitàries que materials. Si a Le Pen va rebre tants vots és perquè hi ha molta gent descontenta amb el sistema que abans no ho estava i que ara vota contra el sistema.