Els Comptes per al 2022

Podem porta a la negociació de Pressupostos amb el PSOE el ‘xec-nadó’ universal

  • Els morats demanen 400 milions en els comptes públics perquè mares aturades també cobrin la prestació

  • La concreció d’una taxa mínima en l’impost de societats i la regulació de lloguers, principals esculls entre socis

Podem porta a la negociació de Pressupostos amb el PSOE el ‘xec-nadó’ universal

EUROPA PRESS / R. RUBIO

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +
Rosa María Sánchez

La negociació pressupostària entre els dos socis de govern, el PSOE i Podem, està en un moment de calma tensa, tot i que les reunions continuen. Els socialistes han decidit restar pressió a unes converses que es preveuen complexes i, en contra del previst fa uns dies, ara admeten que l’esborrany pressupostari pot no estar a punt fins a la primera quinzena d’octubre, sense descartar haver d’aprovar-hlo o en un Consell de Ministres extraordinari. Els morats, per la seva bana, no dissimulen la seva preocupació per la falta d’avenços, diuen, després d’haver insistit que volen un gest immediat en el qual incumbeix l’impost de societats i un compromís sobre la llei de vivenda. A més, segons han confirmat EL PERIÓDICO des de les dues parts de la taula negociadora, l’exigència d’un ‘xec-nadó’ universal s’ha colat com una altra línia vermella a l’agenda de treball.

La delegació de Podem, representada per Nacho Álvarez, el secretari d’Estat de Drets Socials i Josep Vendrell, cap de gabinet de la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha defensat davant la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, i el seu cap de gabinet, Carlos Moreno, que necessiten 400 milions pressupostats per al 2022 a fi que totes les dones que donin a llum a Espanya, i no només les que estiguin actives en el mercat laboral, tinguin dret a una prestació per fill. Actualment aquesta prestació es disfruta per part de mares treballadores durant els tres primers anys de vida del nadó, en forma de deducció fiscal anual o amb un ingrés de 100 euros al mes.

La proposta del ‘xec-nadó’ universal o prestació per criança estarà recollida en el projecte de llei sobre diversitat familiar i recolzament a les famílies que, en qüestió de setmanes, pretén sotmetre a l’aprovació de l’Executiu la ministra de Drets Socials i Agenda 2030 –a més de líder de Podem–, Ione Belarra, abans d’emprendre tràmit parlamentari. En aquest context els morats consideren imprescindible tenir lligat en els comptes públics el finançament que, segons els seus càlculs, és necessari per fer viable aquesta part de la norma.

Lloguers i societats

El principal escull en la negociació entre els socis de govern continua sent, en tot cas, la regulació del preu del lloguer a través d’una nova llei de vivenda. El PSOE i Podem intenten arribar a un acord des de principis de legislatura i no ho aconsegueixen, ja que els morats no transigeixen per fórmules alternatives diferents a les de topar, directament, els lloguers per acabar amb el que qualifiquen d’abusos continuats, especialment a les grans urbs.

El canvi de titular en el ministeri del ram, que ara dirigeix Raquel Sánchez en substitució de José Luis Ábalos, no sembla haver afavorit l’acostament. Almenys, de moment. De fet Podem ha decidit sumar-se a un grup d’entitats socials i de grups parlamentaris diferents al PSOE (ERC, Més País, Bildu, Junts, la CUP, Compromís, BNG i Nova Canàries) que aquest dijous es concentren davant el Congrés per explicar, davant la premsa, els detalls d’una proposta de llei de garantia de dret a la vivenda que es registrarà al Parlament.

Notícies relacionades

Per als morats aquesta és la via que tenen de pressionar el seu soci davant una qüestió que consideren vital, atribuint als socialistes haver-se acomodat en unes polítiques i propostes de vivenda més conservadores de l’acordat en el pacte que va donar origen al Govern de coalició. El PSOE, per la seva banda, es mostra disposat a acceptar més mesures sobre lloguers de les parlades fins al moment, però sense cedir en la regulació de preus.

Tampoc s’ha tancat definitivament l’acord per a la introducció d’una taxa mínima del 15% en l’impost de societats ja el 2022, malgrat que aquest assumpte s’obre pas en la negociació pressupostària entre els dos socis del Govern. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha admès que veu «raonable» plasmar aquest tipus efectiu del 15% en els pròxims Pressupostos ja que, des del seu punt de vista aquesta mesura no suposa un «canvi significatiu» del sistema fiscal espanyol que hagués d’esperar a les conclusions que el grup d’experts per a la reforma tributària preveu presentar al febrer, segons va explicar en una entrevista a ‘El País’. En realitat, va ser el mateix president Pedro Sánchez, durant el seu recent viatge a Nova York, que va deixar la porta oberta al 15% en els Pressupostos del 2022, després d’haver-ho descartat el mes de juliol. De fet, el Govern de coalició entre socialistes i morats ja va incorporar en el fallit projecte de Pressupostos per al 2019 (que no va salvar el tràmit parlamentari) la introducció d’un tipus mínim del 15% per a societats amb una facturació superior a 20 milions o per als grups.