La irrupció de la Covid frena la bretxa econòmica entre la BCN metropolitana i la resta de Catalunya

La pandèmia ha provocat una frenada a la bretxa de competitivitat que separa la Barcelona metropolitana amb la resta de Catalunya. Si bé fins l’any passat la capital catalana i les seves urbs limítrofes exercien una sort d’efecte aspiradora, creixent mentre la resta de comarques catalanes s’anava quedant retardada, des de la irrupció de la Covid aquesta tendència s’ha revertit i durant l’últim any s’ha produït un procés de convergència mitjançant la descentralització d’algunes activitats. Així ho constata l’informe presentat aquest dimecres per la patronal Foment del Treball, que, no obstant, també reflecteix que l’hegemonia econòmica de la ciutat de Barcelona ha augmentat considerablement en l’última dècada.  

L’índex FEGP mesura la competitivitat a través d’un indicador afegit que combina la sostenibilitat social, la mediambiental, les infraestructures, el terra disponible per a noves activitats o la innovació tecnològica; entre d’altres. El 2020, 30 de les 42 comarques analitzades han millorat la seva competitivitat malgrat la crisi. Encara és aviat per determinar si els resultats de l’informe 2021 de l’índex de competitivitat comarcal elaborat per FEGP revelen un efecte estadístic o mostren un canvi estructural. 

Els registres, de moment, mostren que arran de la pandèmia les diferents comarques catalanes han viscut un procés de convergència dels seus nivells de competitivitat i sostenibilitat. Foment considera que els canvis tecnològics i d’hàbits provocats per la Covid –efecte teletreball, més dificultats per accedir a mercats exteriors i contracció de la demanda externa– estan empenyent a la descentralització de moltes activitats. 

Menys economies d’aglomeració

Si bé fins al 2020 el guió era guanyar competitivitat a través de les denominades «economies d’aglomeració», aprofitant les seves millors infraestructures i un mercat laboral més especialitzat. Això empenyia més empreses i treballadors a amuntegar-se a la Barcelona metropolitana i disputar-se allà el mercat, en detriment de la resta de comarques. «Ara, però, és possible una organització molt més flexible d’aquestes empreses i organitzacions, que es poden localitzar en entorns de més qualitat a un cost més reduït», assenyala l’informe presentat aquest dimecres. 

Notícies relacionades

El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Aquest allunyament de la capital, no obstant, no és homogeni a tot el territori i l’informe de Foment revela que l’activitat econòmica que surt de Barcelona es desplaça més cap a l’oest que cap a l’est. Segons les seves dades, el grup de comarques que més han guanyat en competitivitat l’últim any han sigut al Baix Llobregat, el Garraf i el Baix Camp, mentre que el Gironès ha retrocedit lleument. Aquesta última nota s’explica principalment per la forta destrucció d’ocupació registrada en terres gironines –amb forta dependència del turisme internacional– i el menor dinamisme demogràfic. Aquesta ha sigut una tendència estesa per tot el territori i, a més dependència del turisme, pitjors registres ha acumulat cada territori durant l’últim any. 

Aquesta incipient convergència no amaga que Barcelona, especialment la ciutat, ha augmentat la seva hegemonia econòmica durant l’última dècada i mitja. El 2020, Barcelona va registrar un índex de competitivitat del 79,5, sent 100 una puntuació perfecta a tots els seus indicadors i 0 la més negativa. Per exemple, el Barcelonès té números d’excel·lent pel que fa a sostenibilitat social o infraestructures, però baixa a l’aprovat just en medi ambient i suspèn en nou territori disponible. La segona comarca més competitiva és el Vallès Occidental, bressol industrial antigament, amb una nota del 57,6. Doncs bé, en els últims tres lustres la diferència entre primer i segon s’ha engrandit, passant dels 18,9 punts de diferència el 2009 als actuals 21,9 punts.