Pla de xoc

El Govern s’enfronta a les elèctriques per mirar de rebaixar la llum un 22%

  • L’Executiu retallarà en 2.600 milions els seus «beneficis sobrevinguts» i afirma que això «respecta la rendibilitat» del sector

  • Les companyies asseguren que la mesura és «injusta», va en contra de l’«ortodòxia europea» i crea un «clima d’inseguretat jurídica»

A1-125013995.jpg

A1-125013995.jpg / DAVID CASTRO (EPC)

5
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La relació entre els diferents Governs i les companyies elèctriques no sol ser fàcil, sent com és un sector tan regulat. I més encara en moments com l’actual en què els preus es desboquen i les autoritats es veuen empeses a prendre mesures per alleujar-ne l’impacte econòmic i l’alarma social. L’Executiu ha aprovat aquest dimarts el seu «pla de xoc» per tractar d’abaratir un 22% el rebut fins a final d’any (30% amb les rebaixes d’impostos aprovades al juny) i la reacció del sector no s’ha fet esperar. 

Com a mesura estrella, l’Executiu ha presentat una retallada d’uns 2.600 milions d’euros en els «beneficis extraordinaris sobrevinguts» que estan rebent les nuclears, grans hidroelèctriques i renovables que operen en condicions de mercat. La patronal de les grans elèctriques, Aelec, ha mostrat el seu «contundent rebuig» del pla i ha titllat la mesura d’«injusta i desencertada», mentre que l’organització empresarial Fòrum Nuclear ha advertit que el projecte podria provocar el «cessament de l’activitat» de les instal·lacions atòmiques, cosa que podria causar problemes de subministrament, encariment de preus i més emissions contaminants.

Pedro Sánchez va començar a preparar el terreny dilluns, a l’advertir les empreses que no considerava «acceptables» els «beneficis extraordinaris» que estan obtenint per l’escalada dels preus del gas als mercats internacionals. És a dir, el president no els va culpar de la pujada de la llum, però els va avisar que els retallaria aquests guanys perquè «s’ho poden permetre». Amb tot, el Ministeri per a la Transició Ecològica és conscient que s’exposa que les companyies acudeixin als tribunals: «Estem acostumats que hi hagi una litigiositat elevada. És normal, perquè és un sector molt regulat. Però creiem que el paquet és robust jurídicament».

Prou rendibilitat

En la mateixa línia, Teresa Ribera, vicepresidenta i ministra del ram, ha defensat que el pla «respecta la rendibilitat de les empreses en un moment de recuperació i transformació» del model energètic. Així, ha remarcat que s’ha fixat una rendibilitat mínima que cobraran les instal·lacions afectades que coincideix amb el preu mitjà del gas des del 2017. «Qualsevol pressupost de rendibilitat de les seves inversions és difícil que es basi en els preus actuals», els ha llançat abans de mostrar la seva «confiança que entenguin que es tracta de mesures excepcionals en moments excepcionals». La retallada, així, estarà en vigor fins al 31 de març «com a mínim».

Però els seus arguments no han convençut al sector. Aelec –de la qual formen part Iberdrola, Endesa, EDP i Viesgoha afirmat que les mesures «penalitzen de forma injusta un sector absolutament compromès amb l’electrificació i descarbonització de la societat, el desenvolupament territorial i l’ocupació», mentre ha recordat que el sector aporta 3.300 milions en impostos a l’any i té previst invertir més de 4.500 milions per exercici. «Les mesures dirigides a intervenir els mercats van en contra de la seva eficiència, l’ortodòxia europea i crea un clima d’inseguretat jurídica», ha criticat.

Per la seva banda, el Fòrum Nuclear –patronal que reuneix empreses com Iberdrola, Endesa i Naturgy– ha assegurat que el pla «fins i tot sent d’aplicació temporal, s’endinsa encara més en la penalització» d’aquesta tecnologia. La seva preocupació més gran no és tant la retallada excepcional que inclou fins al març com la decisió del Govern de demanar al Congrés que tramiti per via d’urgència el seu projecte de llei de juny per retallar de forma permanent en uns 650 milions a l’any la sobreretribució que reben pels drets de CO2. Aquesta mesura, han afirmat, conduiria a un «tancament desordenat de la generació nuclear» i, si hagués estat en vigor, les companyies no haurien demanat fa uns anys l’allargament de les autoritzacions per operar les centrals. Les grans elèctriques han caigut en borsa fins a un 5,18%, cas d’Endesa.

El pla, en canvi, ha servit per calmar les tensions d’aquest estiu en l’aliança del Govern per la pujada de la llum. Un dia després que Podem amenacés de proposar mesures addicionals si les aprovades li semblaven insuficients, la seva secretària general, la ministra Ione Belarra, ha lloat les iniciatives com a «valents i contundents». En canvi, el PP ha afirmat que «intervenir en l’economia no és el camí correcte», a la qual cosa Sánchez ha replicat que «sempre que es rasca una mica descobrim de quin costat» estan els populars.

Rebut del 2018 més l’IPC

Els preus majoristes de l’electricitat porten tot l’estiu disparats (han pujat un 80% des del juny) per l’escalada internacional del gas provocada per alguns problemes d’oferta i la forta demanda d’Àsia, a més de per l’escalada del cost dels drets de CO2. Aquest dimecres arribaran a un nou rècord de 172,78 euros per megawatt hora (MWh) i la previsió és que segueixi en zona de màxims històrics en els pròxims mesos.

Notícies relacionades

L’objectiu més immediat del pla del Govern és complir el compromís de Sánchez que la factura mitjana dels prop d’11 milions de consumidors acollits a la tarifa elèctrica regulada PVPC sigui aquest any similar a la del 2018 (l’any que va arribar a la presidència, però també el més car dels últims set) més la inflació acumulada des d’aleshores. Segons va explicar Ribera fa uns dies al Congrés, aquell any va ser de 598 euros, o sigui que afegit al 2% d’inflació des de desembre del 2018 fins al juliol del 2021 arribaria als 609,96 euros.

A més de la retallada en la retribució de les empreses, el pla inclou rebaixar l’impost especial de l’electricitat del 5,11% al mínim del 0,5% permès per Europa; estendre fins a final d’any la suspensió de l’impost del 7% sobre la generació elèctrica; augmentar en 900 milions d’euros l’aportació de la recaptació de les subhastes de CO2 destinada a cobrir costos del sistema elèctric, fins als 2.000 milions; ampliar la prohibició de tallar el subministrament a consumidors vulnerables de 4 a 10 mesos; limitar la pujada de la tarifa regulada del gas domèstic (TUR) d’1,6 milions de consumidors al 4,6% els pròxims dos trimestres; fomentar la contractació d’electricitat a llarg termini a menor cost; i limitar l’aigua que poden desembassar les hidroelèctriques.