Carles Navarro: «Sense la química no hi haurà solucions per al canvi climàtic»

¿Com cal interpretar la celebració d’Expoquimia?

És la primera fira de grans dimensions del sector químic que se celebra a Europa des del principi de la pandèmia. És una mostra de l’aposta que estem fent per les fires presencials. Pensem que hi ha ganes de reprendre l’activitat cara a cara, en les quals els exhibidors i els visitants es poden asseure, parlar amb calma i fer negocis. 

L’ambient a la fira és d’una activitat destacable...

Portem poques hores i estem percebent una afluència de visitants superior a l’anterior edició del saló el 2017, que va estar afectada per factors externs que van afectar i van condicionar bastant l’orientació comercial de la fira. Aquest any és diferent. Tenim pandèmia però ja som al final de la cinquena onada i això ha animat la gent a venir. Esperem més de 10.000 visitants aquest any. 

¿Què és el que es pot veure als estands?

Hi ha molt a ensenyar. Tenim les principals empreses químiques i els ‘bussines’ partners i associacions que mostraran innovacions que seran el futur de la societat. Sense la química no hi haurà solucions per al canvi climàtic. No hi haurà solucions per a l’economia circular. Cobrim pràcticament els 17 objectius de desenvolupament sostenible d’una o altra manera. 

¿Quines solucions innovadores es veuen al saló?

Com a president del saló em resulta complicat destacar unes coses sobre unes altres. Les solucions que poden veure els visitants giren entorn de quatre eixos temàtics; l’economia circular, importantíssima per evitar el consum creixent de recursos; la transició energètica i el canvi climàtic; salut i alimentació, i digitalització de la indústria. A la fira podem veure durant aquesta setmana molts exemples d’aquestes línies de desenvolupament. 

Es veuen també molts robots, ¿és una mostra de l’auge de la robotització?

Jo no l’anomenaria robotització. Sí que destacaria l’ús creixent de sensors en la indústria. Al final, les nostres plantes són instal·lacions industrials molt grans i requereixen molta inversió. Fa molt temps que funcionen i les empreses les estem sensortizant, instal·lant sensors que generaran dades per al seu processament en temps real i permetran fer coses com manteniment preventiu, control d’operacions a distància, amb ulleres de realitat virtual, per exemple... Les dades i la digitalització permetran trobar l’eficiència dels processos. 

¿Quins canvis ha tingut el sector en general amb la pandèmia i aquest any?

L’any passat ens vam mantenir molt millor que el conjunt de la indústria, que va caure un 10%. La facturació del sector químic va baixar un 0,4% l’any passat, pràcticament igual.  

¿Per l’alça de les matèries primeres?

No. L’any passat no. Va ser un exercici tant de menor producció com de caiguda de preus. La demanda va estar afectada per la pandèmia, però l’impacte en els comptes va ser moderat. Vam aconseguir mantenir totes les plantes funcionant. Aquest any és diferent. La situació econòmica mundial és de recuperació. Tenim perspectives de creixement en volums, en xifra de negocis i exportació. No deixa de ser una situació complicada per falta de matèries primeres i increment de costos logístics. Els clients que compren productes químics estan patint situacions tenses en subministraments i creixements de preus molt forts de química bàsica. 

Aquesta conjuntura especial se suma a una situació cíclica del sector químic favorable...

És cert que hi ha cicles de pujada brusca de preus i de baixada. Les plantes químiques es construeixen durant quatre anys, es posen en marxa i els preus baixen fins que la demanda absorbeix aquesta producció. Fins que no arriba la següent planta hi ha un període de falta de producte en el mercat.

¿Som ara en aquella segona etapa?

Jo crec que sí.

¿Es preveuen inversions importants a curt termini en el sector químic?

Sí. En la química mundial s’inverteixen uns 250.000 milions de dòlars a l’any, 25.000 a Europa i a Espanya s’inverteixen uns 2.000 milions anuals. 

¿Se superaran aquest any aquests 2.000 milions d’inversió?

No tenim xifres concretes, però hi ha signes que conviden a pensar que augmentaran les inversions. Tots els projectes que estaven paralitzats per la pandèmia, ara s’estan tornant a reprendre. En el mercat falta producte i cal accelerar les inversions per satisfer la demanda. 

¿Quines perspectives existeixen entorn de la Vall de l’Hidrogen de Tarragona?  

És un projecte molt interessant. L’hidrogen serà una solució més, però, sens dubte, un dels grans vectors energètics per al futur. No serà l’única solució ni la més efectiva, però si serà rellevant dins del puzle de solucions per al futur. Tarragona tindrà un gran paper, ja que compleix totes les condicions per acollir aquesta Vall de l’Hidrogen, gràcies a la petroquímica, les nuclears que acaben la seva vida útil en 10 anys, els centres d’investigació i la demanda que hi ha al territori. Amb l’ajuda de l’Administració i el lideratge de les grans empreses, pot ser un projecte que triomfarà. 

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes

¿En quant temps serà una realitat?

És difícil de precisar. Però al final de la dècada l’hidrogen serà un actor principal. Està tant en els plans d’inversió del Govern com en els de la UE, per la qual cosa no veig cap altra possibilitat que la que la Vall de l’Hidrogen sigui un èxit.