L’Eurogrup reafirma la necessitat de mantenir el recolzament a l’economia

Les decisions adoptades pel Banc Central Europeu (BCE), la Comissió Europea i els governs de l’eurozona per apuntalar l’economia després de la irrupció de la pandèmia de Covid-19 «han funcionat». La situació econòmica és millor de l’esperat i la recuperació avança però encara continua sent necessari seguir mantenint els estímuls a l’economia tot i que ha arribat l’hora de passar «d’un enfocament general a un de més específic», ha resumit el president de l’Eurogrup, Pascal Donohoe, després de la reunió celebrada aquest divendres a Eslovènia. 

«És molt important mantenir una combinació de polítiques de recolzament i transformar gradualment aquest recolzament generalitzat en un de més específic i selectiu, però sense pensar que ara és el moment d’una política més restrictiva de sobte, perquè seria bastant perillós», s’hi ha sumat el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni. «La situació és millor, però no estem fora de perill encara», ha afegit la presidenta del BCE, Christine Lagarde. Més enllà del repàs habitual de la situació econòmica i un debat sobre convergència i insolvència, la trobada ha permès començar a mesurar com estan les forces entorn de la reforma del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que estableix l’obligació de reduir el dèficit per sota del 3% del PIB i del 60% el deute.

Reforma del pacte

Tot i que oficialment aquest meló no s’obrirà fins a la tardor, una vegada que l’Executiu comunitari reprengui les consultes els països de l’eurozona ja han començat a escalfar motors i posicionar-se. Brussel·les va suspendre l’aplicació de les regles el març del 2020, arran de la irrupció del coronavirus, i des d’aleshores els governs han pogut gastar amb llibertat per apuntalar les seves economies. Aquesta llibertat, no obstant, s’acabarà el 2023 i hi ha països com Espanya que insisteixen a adequar les regles «abans que sortim de la situació excepcional provocada per la pandèmia», ha explicat la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño. 

Espanya, igual com França o Portugal, és partidària de revisar el marc actual per simplificar-lo, modernitzar-lo i adaptar-lo «a la realitat que estem vivint i a les necessitats d’inversió derivades de la recuperació. «Necessitem tornar a les finances públiques sòlides, però necessitem tenir una tornada progressiva. No hauríem de matar el creixement», ha explicat el francès Bruno Le Maire. «Hem de garantir que invertim en el futur i per a això necessitem espai», s’hi ha sumat el portuguès Joao Leao.

Carta de vuit països

No tots els països de l’eurozona comparteixen, no obstant, les mateixes receptes que els països del sud ni el mateix calendari. Vuit països del nord i est d’Europa ho han deixat ben clar. En una carta conjunta publicada aquest divendres, Àustria, Holanda, Suècia, Finlàndia, Letònia, la Republica Txeca i Eslovàquia reconeixen que la crisi del coronavirus ha deixat empremta en les finances públiques, que el deute públic s’ha disparat al 94% del PIB aquest any i que l’augment de les mesures de recolzament fiscal per contenir l’impacte ha afectat la sostenibilitat de les finances públiques, especialment en aquells països que ja tenien un endeutament elevat.

Notícies relacionades

Els cinc municipis amb més hotels ingressen el 96% de la taxa turística

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Per això, recorden que «unes finances públiques sòlides són un pilar central de la pertinença a la Unió Europea i la base de la unió econòmica i monetària. Per això, la sostenibilitat fiscal, combinada amb reformes que impulsin el creixement econòmic, ha de continuar formant la base del marc comú de política econòmica i pressupostària», asseguren, remarquen la importància de la sostenibilitat pressupostària. Per tant, «la reducció de les ràtios d’endeutament excessiva ha de continuar sent un objectiu comú, no només perquè el tractat obliga tots els estats membres a evitar i corregir dèficits excessius», recorden.

Dit això, els vuit països es mostren disposats a debatre per aconseguir millores, però sempre que «les noves propostes no posin en perill la sostenibilitat fiscal dels estats membres, l’eurozona i la Unió en el seu conjunt». A més, també deixen clar que no tenen pressa i la desactivació de la clàusula d’escapada del Pacte d’Estabilitat no és motiu per accelerar el debat. «La qualitat sempre és més important que la velocitat», avisen.