Quan l’oficina és a la platja

Des de fa uns mesos, a les quilomètriques platges de La Oliva, a Fuerteventura, abunden joves equipats amb potents ordinadors i enormes planxes de surf. Pot semblar una combinació estranya. Però no ho és. Són nòmades digitals, que aprofiten les bones connexions a internet que té aquest municipi canari –el 98% del seu territori està cobert amb fibra òptica– per transformar aquest idíl·lic lloc de vacances en la seva oficina. Permanent o per uns mesos. Això és igual. Són nòmades, tot i que molts acaben per establir-s’hi per sempre, donant per perdut el significat del terme. Van amb l’oficina a sobre. L’Ajuntament de La Oliva hi ha vist un filó. I l’alcaldessa d’aquesta localitat de 27.234 habitants, Pilar González, vol explotar-ho i treure-li el màxim suc possible. «Serà bo per a l’economia local, farà que els negocis d’aquí millorin», explica un portaveu del consistori.

El Govern municipal va iniciar fa uns mesos una campanya per aconseguir atraure aquests nòmades digitals errants cap a les seves terres volcàniques. L’operació està sent tot un èxit. I ho demostra el fet que alguns establiments turístics tradicionals de la zona han transformat la seva activitat per donar empara a aquests nous habitants. Ara ofereixen allotjaments més barats i per a estades més llargues. Fins i tot han adaptat les habitacions per fer-les «més digitals».

Però, com tot a la vida, aquest idil·li de La Oliva amb els nòmades digitals té un inici. Va ser aproximadament el juny de l’any passat quan l’Ajuntament va començar a percebre que allà hi podia haver un negoci. «El 90% del nostre PIB és turístic», explica Alberto Álvarez Soto, portaveu del consistori. I, és clar, durant la pandèmia aquest negoci es va ensorrar. Però quan les restriccions van començar a aixecar-se els establiments d’aquest municipi van començar a percebre que els turistes que arribaven no eren com els de les campanyes d’altres anys. Aquests venien amb portàtils, preguntaven abans de viatjar per la connexió a internet i demanaven estades més llargues. Molt més.

«Els primers van ser uns xavals que van llogar una vila per un mes perquè un d’ells havia estat fa anys per aquí i coneixia la zona», assenyala Álvarez Soto. Treballaven tots per a una gran multinacional tecnològica amb seu a Irlanda. Al final, aquell mes va acabar transformant-se en quatre i ara alguns d’ells estan buscant una vivenda per comprar a la zona. El filó comença a madurar i a donar fruits.

I només cal passejar pels carrers d’aquesta localitat, fer un volt per les cafeteries i les platges, per comprovar com el nombre de portàtils s’ha multiplicat de forma exponencial en els últims mesos. Per intentar aprofitar el jaciment, l’Ajuntament ha llançat diverses campanyes amb l’objectiu d’atraure aquests professionals. Fa no gaire, va posar en marxa una campanya a les xarxes socials titulada «Practica FloWorking a La Oliva», que va ser tot un èxit. Ara el consistori treballa per habilitar espais de ‘coworking’ (de treball compartit) per als habitants que han d’arribar.

A favor de La Oliva juga el bon temps, estable durant gairebé tot l’any, les quilomètriques i paradisíaques platges, així com que la incidència del coronavirus ha estat, tret d’algun petit ensurt, molt ben controlada durant aquests últims mesos. Les úniques onades que es coneixen en aquella costa són les del mar.

Els primers pobladors nòmades van ser de forma majoritàriament treballadors d’empreses tecnològiques, algunes de molt grans, però també han establert l’oficina per aquells paratges volcànics empleats de multinacionals o de grans consultores, per exemple. És curiós també, afegeix Álvarez Soto, que algunes d’aquestes companyies han fet auditories per mesurar com havia evolucionat el rendiment d’aquests treballadors amb el canvi d’oficina. Els resultats van ser sorprenents. A la vora de l’oceà Atlàntic els empleats rendien molt millor que en una oficina de Madrid, per moltes vistes que tinguessin des del seu escriptori de la capital espanyola. «El que volem és aprofitar aquest potencial ara que el teletreball està creixent amb força», assenyala el consistori.

Notícies relacionades

Santa Bárbara va prestar 455 milions a General Dynamics per a plans globals

El Govern ultima el pla per desmantellar Almaraz

És més, el següent pas que vol fer l’Ajuntament és el de millorar la relació d’aquests nòmades amb els negocis locals. Acostar els uns als altres. «Volem impulsar projectes de cooperació empresarial i que en puguin sorgir coses molt interessants», assenyalen. Per exemple, estan convençuts que aquests nous habitants poden ajudar molts negocis locals a millorar en aspectes claus com el de les vendes ‘online’.

Els promotors d’aquesta campanya d’atracció de nòmades i teletreballadors també estan comprovant que l’experiència enganxa. Molts dels qui es decideixen a fer el salt ho fan primer de forma temporal i acaben buscant prolongar de manera indefinida la seva estada. Parafrasejant l’escriptor Miguel de Unamuno, que va estar desterrat a l’illa pel règim de Primo de Rivera, Álvarez Soto assegura que a Fuerteventura s’hi ve plorant (perquè els seus paisatges àrids contrasten amb, per exemple, el verd del nord d’Espanya) i es marxa plorant. Perquè l’experiència enganxa. Per això molts nòmades estan deixant de ser-ho per acabar engrossint el padró de La Oliva.