Cost d’endeutar-se

El crèdit s’abarateix més a Espanya que a la zona euro durant la pandèmia

  • Els préstecs continuen sent més cars al país per la prima de risc més gran, però la diferència s’ha estret gràcies al BCE

  • El tipus mitjà de les noves hipoteques s’ha reduït en un 20% des de febrer del 2020, davant una caiguda del 6,3% a l’eurozona

Tràmits en una oficina bancària.

Tràmits en una oficina bancària. / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

El crèdit bancari a llars i empreses s’ha abaratit més a Espanya que a la mitjana de la zona euro durant la pandèmia, si bé continua sent més car com a conseqüència de la prima de risc més gran del país (possibilitat d’impagament segons el mercat). El cas més significatiu és el de les hipoteques, el tipus mitjà de les noves operacions de les quals ha baixat un 20% entre febrer del 2020 i el juliol passat, des de l’1,8% a l’1,43%. En el mateix període, en el conjunt de la unió monetària es va reduir un 6,3%, de l’1,41% a l’1,32%, segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc Central Europeu (BCE). Encara, per tant, és més car per a una llar espanyola endeutar-se per comprar una vivenda, però la diferència ha baixat de 0,39 a 0,11 punts percentuals. 

L’esmentat abaratiment generalitzat del crèdit és fruit de les mesures adoptades per les autoritats per combatre els efectes econòmics de les restriccions per frenar la Covid. Així, el BCE va llançar un programa de compra de deute públic i privat sense precedents per comprimir les diferències entre les primes de risc nacionals i reduir així els costos de finançament generals en les economies de l’euro, a més d’injectar liquiditat ultrabarata de forma massiva als bancs condicionada al fet que donessin préstecs. Els països, així mateix, han llançat programes d’avals públics als crèdits a empreses com els ICO a Espanya, que permeten a les entitats financeres prestar a preus menors ja que l’Estat assumeix la major part de les pèrdues en cas d’impagament.

Com a conseqüència de tot això, el tipus mitjà dels nous crèdits a les companyies ha baixat un 5,4% al país des de febrer del 2020 fins al juliol passat, en el qual va quedar en l’1,57%, mentre que en l’eurozona es va reduir un 3,2%, fins a l’1,47%. La reducció esmentada és menor que en les hipoteques perquè en aquest últim cas també s’està produint una guerra entre bancs per créixer en aquest segment del negoci, el que menys morositat té tradicionalment. De fet, el crèdit al consum, un segment de menys pes i que sol registrar més impagaments (particularment a Espanya), ha sigut l’únic on la reducció del tipus mitjà al país (3,6%, fins al 7,75% al juliol) ha sigut inferior a la caiguda a la zona euro (5,57%, al 5,25%).

Més finançament

Notícies relacionades

Aquest abaratiment general del crèdit ha afavorit que, malgrat la incertesa i la caiguda de rendes provocada per la Covid a les llars, els préstecs bancaris a les famílies hagin baixat només mínimament durant la pandèmia, en contra de l’habitual en anteriors crisis. El juliol passat, les famílies tenien deutes bancaris per valor de 700.405 milions d’euros, segons ha informat aquest dimecres el Banc d’Espanya. Això és a penes un 0,2% menys que el febrer del 2020, amb un descens major en els préstecs al consum (1,66%) que en les hipoteques (0,27%), com és lògic perquè els primers tenen uns terminis d’amortització molt més curts, amb la qual cosa reflecteixen abans els canvis en el clima econòmic. Amb tot, el saldo total de crèdits és un 0,7% superior al de juliol de l’any passat i un 1,1% més gran al mínim de la pandèmia del febrer, cosa que implica que les llars s’estan tornant a endeutar a mesura que es va reprenent l’activitat.

Les empreses, per la seva banda, van tancar el juliol amb un endeutament de 948.208 milions d’euros, un 8,69% més alt que el febrer del 2020. Al contrari que les llars, les companyies han hagut d’augmentar el seu deute per sobreviure davant la caiguda dels ingressos que els han provocat les restriccions. Han hagut d’augmentar totes les seves vies de finançament: el crèdit bancari (7,8% a l’alça, fins als 483.235 milions), els títols de deute (12%, als 136.424 milions) i els préstecs obtinguts de l’exterior (8,4%, als 328.548 milions).

L’euribor baixa per tercer mes consecutiu fins al -0,498%