La Reserva Federal suggereix que començarà a reduir estímuls aquest any

El president de la Reserva Federal (FED), Jerome Powell, ha confirmat aquest divendres que el seu organisme contempla començar a reduir ajudes a l’economia aquest any per aturar l’escalada de la inflació (5,4% al juliol, màxim des d’agost de 2008 i molt lluny del seu objectiu del 2% a mitjà termini). El màxim dirigent del banc central nord-americà, amb tot, ha insistit que la pujada de preus és transitòria i ha evitat detallar tant el ritme de reducció de la compra de deute (actualment 120.000 milions de dòlars al mes) com quan es podria anunciar la mesura, el que ha suposat un alleujament per als inversors i ha provocat pujades a les borses dels EUA i tancaments amb guanys a les europees. 

Amb els mercats de valors mundials en zona de rècords històrics i la variant delta del coronavirus que sembra dubtes sobre la recuperació econòmica, el vertigen s’ha instal·lat als mercats en les últimes dues setmanes i totes les mirades estaven posades des de fa dies en el discurs de Powell d’aquest divendres en la cimera de banquers centrals que cada any se celebra a Jackson Hole (Wyoming). Sobretot quan la setmana passada es van publicar les actes de la reunió de la FED de finals de juliol i es va saber que la «majoria» dels seus consellers estan a favor de començar a retirar estímuls abans de final d’any en lloc de principis de 2022, decisió que va provocar caigudes a les borses.

Powell ha revelat que ell mateix formava part d’aquesta majoria: «Jo també opinava, com que la majoria dels participants, que si l’economia evolucionava en línia amb el previst podria ser apropiat començar a reduir el ritme de compra d’actius aquest any». Des d’aleshores, ha destacat, la variant delta de la Covid s’ha propagat molt més, però també s’ha conegut una «forta» xifra d’ocupació als EUA el mes de juliol (943.000 nous llocs de treball i baixada de l’atur al 5,4%). «Avaluarem acuradament les dades entrants i els riscos en evolució», ha afegit per evitar més precisions. 

Tipus el 2023

Al consell de la Reserva Federal hi ha discrepàncies sobre si la reducció de la compra d’actius (80.000 milions de dòlars al mes en deute públic i 40.000 milions en deute privat recolzat per hipoteques) ha d’anunciar-se en la reunió de setembre o esperar a la de novembre per tenir més informació sobre l’evolució de la recuperació. El consens entre els analistes fins ara és que la Reserva Federal anunciarà la mesura en la reunió del 21 i 22 del mes que ve, però Powell ha evitat concretar-ho i això ha estat ben acceptat pels inversors. 

El president de la FED, així mateix, ha insistit a deslligar les més baixes adquisicions de deute d’un possible avanç en la pujada dels tipus d’interès (0-0,25%), actualment prevista per al 2023. «El moment i el ritme de la pròxima reducció en les compres d’actius no tindran la intenció de transmetre un senyal directe respecte al moment de l’enlairament dels tipus d’interès», ha destacat. «Tenim molt camí per recórrer per arribar a la plena ocupació i el temps dirà si hem aconseguit una inflació del 2% de manera sostenible», ha afegit. 

Així mateix, ha volgut deixar clar que continua pensant que la forta alça dels preus es deu a factors transitoris, per més que creixin els temors que es tracti d’un fenomen més persistent del que asseguren els bancs centrals. «La inflació en aquests nivells és, per descomptat, un motiu de preocupació. Però aquesta preocupació es veu atenuada per una sèrie de factors que suggereixen que aquestes lectures elevades probablement resultin temporals», ha defensat. 

Mercats a l’alça

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

La intervenció de Powell ha provocat immediatament pujades moderades a les borses. L’Ibex 35 s’ha revaloritzat el 0,33%, fins als 8.922 punts, en línia amb els selectius italià (0,56%), alemany (0,37%), anglès (0,32%) i francès (0,24%). Al tancament de la sessió europea, els principals índexs nord-americans pujaven encara més, entre el 0,7% i l’1,1%. A més, l’euro ha repuntat el 0,4%, fins als 1,18 dòlars, i el barril de petroli Brent de referència a Europa s’ha encarit més d’un 2%, fins a rondar els 71,7 dòlars. 

«Els mercats es mostren gratament sorpresos. Esperaven l’anunci del final de festa, cosa que hauria provocat caigudes moderades a la borsa i bons, i una recuperació del dòlar. No obstant, s’han trobat que pot ser que els deixin continuar disfrutant dels estímuls una mica més: la borsa, els bons i l’euro respiren alleujats», ha apuntat Francisco Quintana, director d’estratègia d’inversió d’ING a Espanya i Portugal, per a qui Powell ha «guanyat temps» al deixar-se les de mans lliures per retallar les compres al setembre o novembre segons l’evolució de l’ocupació i la inflació.