Els salaris pactats en conveni pugen la meitat que la inflació

Els salaris pactats en conveni col·lectiu van créixer fins al juliol un 1,54%, xifra inferior a la inflació del 2,9% registrada aquell mes i que reflecteix que els treballadors emparats per la negociació col·lectiva estan perdent prop d’un punt i mig de poder adquisitiu.

D’acord amb l’última actualització de l’estadística de convenis col·lectius del Ministeri de Treball i Economia Social, aquesta pujada salarial de l’1,54% és la mitjana del que s’ha pactat en els 2.246 acords registrats fins al juliol que protegeixen 5,3 milions de treballadors. Es tracta d’un xifra lleugerament inferior a l’assolida fins al juny, que era de l’1,56%, i per sota de l’1,94% del mateix mes de l’any passat.

Aquest increment salarial varia en funció del tipus de conveni, i és de l’1,14% de mitjana per als 1.762 convenis d’empresa registrats fins al juliol i de l’1,56% per als 484 convenis d’àmbit superior.

Per sectors, la pujada mitjana més gran és per a la construcció, del 2,39%, i la més baixa és per a l’agricultura, de l’1,12%, mentre que la de la indústria es queda en l’1,37% i la dels serveis en l’1,51%.

A més, dels 2.246 convenis vigents, només 406, el 18%, tenen clàusula de garantia salarial, que permet que el sou sigui revisat a l’alça cada any en funció de diferents criteris –habitualment l’evolució de la inflació– perquè no perdi poder adquisitiu.

En treballadors afectats, aquestes clàusules protegeixen 846.686 d’un total de 5,2 milions, és a dir, amb prou feines el 16% del total, una taxa que ha baixat gairebé 10 punts en una dècada.

Inflació disparada

Aquestes pujades salarials pactades se situen per sota de la inflació, que al juliol va accelerar la tendència alcista dels últims mesos al repuntar un 2,9% en comparació amb el mateix mes del 2020, l’increment més gran des de febrer del 2017.

Els preus segueixen així per quart mes consecutiu per sobre del llindar del 2%, lluny de les taxes negatives registrades durant la major part del 2020 quan els efectes de la pandèmia van llastar l’activitat econòmica.

La inflació subjacent –que no té en compte els preus de l’energia ni dels aliments no elaborats per ser els més volàtils– es va situar en el 0,6%, quatre dècimes per sobre de la de juny i 2,3 punts per sota de l’IPC general.

Sense acord marc de negociació

Des que va començar l’any, aquestes pujades salarials ja no estan emparades en un marc de recomanacions fixat per les patronals CEOE i Cepyme i els sindicats UGT i CCOO per a la resta de les unitats de negociació col·lectiva, ja que l’últim acord va caducar a l’acabar el 2020.

De moment, els agents socials no s’han assegut a negociar quina ha de ser la directriu a seguir per la resta de cara a la variació salarial, tot i que la patronal assegura que les empreses no poden afrontar durant la pandèmia un increment dels costos laborals.

Al contrari, els sindicats sí que reclamen la necessitat d’elevar els salaris en conveni, així com el salari mínim interprofessional (SMI), que està congelat el 2021 en 950 euros i l’increment del qual han reclamat en diverses concentracions en els últims mesos.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

En concret, CCOO ha posat sobre la taula que l’SMI ha de pujar almenys al mateix ritme que la inflació, perquè els treballadors amb els sous més baixos no perdin poder adquisitiu aquest any.

Després de diversos mesos de pressions sindicals a les quals es va afegir la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, sembla que el Govern central està disposat a asseure’s a la tornada de l’estiu a abordar una pujada de l‘SMI per als pròxims mesos. EFE