Mercadona apuja el preu de la llet i atura les protestes ramaderes

Mercadona ha decidit apujar el preu de la llet. A partir de setembre, la cadena de distribució no vendrà aquest producte per sota dels 0,60 cèntims el litre. Les tensions han sigut les protagonistes entre les relacions de Mercadona i els ramaders des del principi de l’estiu quan es van començar a promoure moviments de protesta pels baixos preus pagats als productors per part de la distribució. Mercadona, amb una quota de mercat rellevant de més del 25% en la distribució en general, es va situar en el punt de mira de les mobilitzacions.

«Tot i que és un pas positiu, no salvarà per si mateix les explotacions que ja venien d’una situació precària i que ara mateix, amb la brutal pujada dels costos de producció dels últims mesos, es troben en una situació de fallida tècnica», han explicat des de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA). La idea ha de ser seguida per la resta de les grans superfícies comercials i la indústria làctia i ha de conjugar-se amb altres avanços. Fonts de Mercadona han assegurat que el problema és sectorial i que en el seu cas es paguen preus per sobre dels que estipula el Ministeri d’Agricultura com a preus mínims de cost. Tota la llet de la marca Hacendado és de procedència espanyola.

La qüestió ara és com es traslladarà aquesta pujada anunciada als productors de la llet des d’un punt de vista general. En aquest sentit, per a la UPA és «intolerable» que algunes indústries continuïn trencant la llei de la cadena alimentària que vincula els preus pagats als costos. Per això, l’organització demana al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que vetlli pel seu compliment i «apliqui mà dura» als incomplidors a través de l’AICA.

Quant a la resta de la distribució, el ramader i secretari de Ramaderia de la UPA, Román Santalla, es mostra optimista. Com que Mercadona té aproximadament el 30% de la quota del mercat lacti d’Espanya, «té una mida suficient com per provocar l’arrossegament de la resta de la distribució en aquesta direcció». D’altra banda, la indústria espanyola ha d’incrementar el preu que paga als ramaders. La UPA ha explicat que els preus que reben els productors han de pujar en consonància amb l’increment dels costos de producció que suporten. La pujada actual és de poc més de dos cèntims. Així mateix, l’organització assenyala que l’increment hauria d’equiparar Espanya a la resta d’Europa, on es paga de mitjana 0,36 cèntims el litre de llet i 0,39 el quilo de productes industrials (llet en pols i mantega). «Continuem exigint que els qui porten sense necessitat llet de fora, com ara DIA, deixin de fer-ho perjudicant el nostre sector primari», ha explicat Santalla.

El sector lleter català i espanyol ha estat en peu de guerra des de l’inici de l’estiu. Especialment virulentes han sigut les protestes a Catalunya, on alguns col·lectius més polititzats es van mobilitzar contra Mercadona aprofitant el conflicte lleter i el pes de la cadena valenciana a escala estatal. L’alça del cost del cereal i de les despeses en general del manteniment del bestiar amenaça la subsistència de les explotacions. Els preus s’han mantingut en els últims cinc anys. Segons dades d’Asaja, el preu mitjà es va situar l’any passat en 0,32 euros, igual que el 2019. I aquest és el preu de referència que estableixen com a topall les empreses de distribució. La Unió de Pagesos va denunciar la setmana passada «l’enfonsament del sector lleter català» i el va vincular a l’«estratègia de les marques de distribució i la desprotecció de les administracions».

Els productors consideren que el preu mínim de cost de producció del litre de llet és de l’ordre dels 0,35 euros, gairebé en la mitjana del que es paga a Europa (0,36 euros), però les cadenes han sigut reticents a pagar per sobre dels preus mitjans per no perdre competitivitat. En el sector s’arriba a plantejar que el preu mínim a pagar als productors espanyols hauria d’arribar als 75 cèntims per litre. Generalitzar un preu mínim superior als 0,35 euros el litre ja és un petit triomf per al sector ramader.

Des de l’1 de gener del 2021, està en aplicació el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2021-2025, que pretén proporcionar a Espanya «un marc sòlid, estable i alhora flexible» per a la realització del control oficial sobre aliments i pinsos, en què administracions públiques, operadors econòmics i consumidors trobin un referent per a obligacions i garanties. A la pràctica, el pla no ha aconseguit eliminar encara les tensions en la formació de preus. 

La llet ha sigut històricament un producte estratègic per al sector de la distribució, com a article ganxo per atraure clients, tant particulars com de bars i restaurants.

La Unió de Pagesos ha instat repetidament la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) a analitzar si la situació del sector lleter respon a una manipulació del mercat. La representació empresarial ramadera també reclama les autoritats que limitin les explotacions lleteres a un màxim de 300 vaques en producció, per evitar desequilibris entre explotacions i millorar el tracte animal. Segons l’Observatori del Boví de Llet del 2020, encara pendent de tancar, apunten que cada productor perd 1,82 cèntims per litre de llet produïda. Els costos de producció van oscil·lar entre els 34,29 i els 35,56 cèntims per litre, segons la mateixa font, mentre que el preu de venda en origen es va situar en 33,74 cèntims.

Notícies relacionades

OCU: Les millors llets semidesnatades

La meitat dels nous contractats indefinits no arriben a complir un any

Catalunya va reduir el cens d’explotacions lleteres a 439 a finals de l’any passat, després d’un degoteig de tancaments que no para. De les 1.633 granges que hi havia a Catalunya el 2000, el desembre del 2020 1.194 havien abaixat la persiana. En 20 anys han abandonat l’activitat el 73,1% del professionals del sector lleter a Catalunya. Més de la meitat de les granges catalanes (50,8%) tenen menys de 100 vaques, mentre que només 30 productors (el 7,2% del total) produeixen el 44,2% de la llet total catalana.

El 80% de la llet que es produeix a Espanya s’acaba venent com a líquida i, d’aquesta, el 55% es ven en marques de distribució per a la seva venda sense marca que li doni suport. Fonts del Govern central opinen que mentre la producció es destini majoritàriament a la venda sense transformació, serà més complicat que els distribuïdors flexibilitzin la negociació i incrementin el pagament a productors amb estructures de costos més grans que les grans explotacions situades en altres zones.