El Consell de Ministres preveu aprovar aquest dimarts la primera reforma de les pensions

El Govern central preveu aprovar al Consell de Ministres d’aquest dimarts el projecte de llei amb les primeres mesures per a la reforma del sistema públic de pensions, que serà remès al Congrés per iniciar la seva tramitació parlamentària.

El text és fruit de l’acord a què van arribar Govern i agents socials a finals de juny.

La norma suprimeix els aspectes més polèmics de la reforma aprovada pel Govern de Mariano Rajoy el 2013: l’índex de revalorització de les pensions (IRP), que limitava la seva pujada anual a un 0,25% en situacions de dèficit, i l’anomenat ‘factor de sostenibilitat’, que serà reemplaçat per un nou mecanisme d’equitat intergeneracional. Així mateix, introdueix incentius per retardar la jubilació de forma voluntària i revisa el model de jubilacions anticipades a fi d’acostar l’edat efectiva de jubilació a l’edat legal.

Aquestes mesures, acordades amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i Cepyme a partir de les recomanacions del Pacte de Toledo, ja van ser aprovades com a avantprojecte de llei al Consell de Ministres del 6 de juliol.

Ara, la previsió és que el primer Consell de Ministres després de l’aturada estival aprovi aquestes mesures com a projecte de llei per iniciar la seva tramitació a les Corts.

A l’espera del factor d’equitat intergeneracional

Es tracta de la primera pota de la reforma de pensions que el Govern ha compromès amb Brussel·les en el component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i el Govern ja ha avançat la seva intenció d’ampliar-la amb més mesures durant la seva tramitació parlamentària.

És el cas, per exemple, del nou factor d’equitat intergeneracional, per al qual el Govern i agents socials s’han donat de termini per negociar-lo fins al 15 de novembre. Aquest nou mecanisme, que operarà a partir del 2027, s’inclourà en el projecte de llei a través d’una esmena dels grups que donen suport a l’Executiu.

En cas de no arribar-se a un acord en el marc del diàleg social, l’Executiu regularà el mecanisme perquè pugui estar definit en el moment de l’entrada en vigor de la reforma.

Aquestes són les principals claus de l’acord que aprovarà aquest dimarts el Consell de Ministres.

1.- Revalorització segons l’IPC

Les pensions pujaran a partir de l’any que ve en funció de com hagi evolucionat la inflació durant l’exercici precedent. Escrivá acaba amb les fórmules ad hoc que en els últims anys havien imperat i que depenien del criteri que en cada moment aplicarà l’Executiu. S’utilitzarà com a base la mitjana de l’IPC entre novembre d’un any i un altre. I en aquells exercicis que tanquin amb un IPC negatiu, les pensions no baixaran, sinó que se’ls aplicarà un 0% de revisió. Així l’Executiu vol assegurar el manteniment del poder adquisitiu.

2.- Incentius per demorar la jubilació i penalitzacions per avançar-la

La principal via per la qual Escrivá pretén disposar de més ingressos per al sistema públic és fent que la gent treballi i cotitzi més anys (i, per tant, retardi uns anys el cobrar pensió). L’Executiu aposta per la via dels incentius, és a dir, premiar qui decideixi posposar el seu retir. Un mecanisme que inclou l’acord tancat ahir és donar el 4% més de pensió per cada any que es posposi el retir. Abans aquest premi era del 2%. Els treballadors també podran escollir com a alternativa cobrar un xec d’entre 4.786 i 12.060 euros per cada any més de vida laboral. Si l’esperança de vida és alta, en total són menys diners, però es cobren de cop.

En paral·lel als incentius per treballar més, Escrivá també disposa desincentius per retirar-se abans. Abans els coeficients reductors que calculaven quant baixava la pensió eren trimestrals i ara són mes a mes i més alts al principi. El que empeny a retardar, com a mínim uns mesos, la prejubilació. També pugen ostensiblement les penalitzacions per a les prejubilacions entre els treballadors amb salaris més alts, però no entraran en vigor fins al 2024 i ho faran gradualment.  

3.- Vedat a la jubilació forçosa

El preacord tancat aquest dilluns limita a molt poques casuístiques que un conveni col·lectiu pugui obligar una persona a jubilar-se. Queda descartat sempre que aquest treballador no tingui els anys de cotització mínims per retirar-se. També queda molt vinculat a l’obligació de reemplaçar l’empleat amb un contracte de relleu, indefinit i amb promoció de les dones en el cas d’aquells sectors més masculinitzats.

4.- Separació de fonts

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Una novetat d’última hora en l’acord és l’avanç en la separació de les despeses pròpies i impròpies que actualment assumeix la Seguretat Social, que entrarà ja en vigor el 2022. Per reforçar-la, l’Estat injectarà entre 22.000 i 23.000 euros per acabar de reparar el dèficit que arrossega la Seguretat Social a l’assumir despeses que no es financen directament amb la contribució dels cotitzadors, com pensions de viudetat o subsidis.

5.- Nous drets

El primer bloc de la reforma de les pensions també inclou altres mesures, com l’equiparació en l’accés a les pensions de viudetat de les parelles de fet com si fossin matrimonis. Perquè això entri en vigor es donen sis mesos. Una altra novetat és l’obligació que les empreses o entitats públiques que tinguin estudiants en pràctiques cotitzin per ells, independentment de si aquests becaris perceben o no una remuneració. Aquesta obligació entrarà en vigor en un termini de tres mesos.