Set estats estrangers operen amb deu empreses en el sector energètic espanyol

Jaime Olano, vicesecretari de Participació del PP, va qualificar de «veritable disbarat» comptar amb una empresa pública. Però actualment en el sector energètic nacional ja operen deu empreses o fons de naturalesa pública propietat de set estats estrangers (Itàlia,la Xina, Algèria, Qatar, els Emirats Àrabs Units, Noruega i Singapur) que tenen participacions accionarials en 13 empreses i negocis elèctrics, gasístics i petrolers espanyols, en nou dels quals són els accionistes més grans i en sis ells són a més dominants.

El cas més cridaner és el d’Endesa, la segona elèctrica del país, que va ser propietat de l’estat espanyol i la definitiva privatització de la qual pel PP per recaptar fons i en aplicació del principi de privatització del sector públic va acabar facilitant el seu control per l’estat italià a través de l’elèctrica Enel, el seu amo actual amb el 70,1% de la seva capital. Al seu dia, l’executiu de l’època va vetar diverses operacions privades (com l’opa d’Unión Fenosa sobre Hidrocantábrico), però va autoritzar el control d’aquesta última per l’estat portuguès a través de la companyia pública EDP. Avui el principal accionista d’EDP és l’estat xinès a través de la companyia China Three Gorges (CTG).

Aquest gegant xinès té el 19,03% d’EDP després d’haver fracassat en el seu intent d’aconseguir el 100% mitjançant una opa que va ser neutralitzada per altres accionistes l’abril del 2019. La portuguesa EDP, successora a Espanya de l’asturiana Hidrocantábrico, és la tercera elèctrica en el mercat nacional per volum de generació i la quarta per nombre de clients.

A més de la seva presència a Espanya a través d’EDP, CTG ha iniciat la seva pròpia incursió directa al país amb la compra de plantes solars i de parcs eòlics.

En el cas d’Itàlia, a més del control d’Endesa per l’estatal Enel, la petroliera transalpina Eni (participada en el 30% pel Govern) es va implantar a Espanya el gener amb la compra de la comercialitzadora elèctrica Aldro Energía. L’estatal algeriana Sonatrach té el 51% de Medgaz (el gasoducte hispanoalgerià), el 3,85% de Naturgy i el 2,19% d’EDP. El fons sobirà qatarià Qatar Investment Authority és el major accionista d’Iberdrola (8,694%) i participa amb el 2,27% a EDP. Els Emirats Àrabs Units controla el 61,5% de Cepsa (la segona petroliera espanyola) a través de Mubadala Investment Company, i participa amb el 20% en l’astur-basca Nortegas (20%) i a Enagas (3,10%). A Repsol (major petroliera espanyola i ara també elèctrica amb plantes de generació i la segona major cartera de clients a Astúries) el grup estatal Termasek Holding, de Singapur, té el 4,953%. La primera elèctrica noruega, propietat de l’Estat, va entrar l’any passat en el mercat espanyol amb 1.000 megawatts en desenvolupament en renovables que pretén ampliar a 3.000 el 2025. I el fons estatal de pensions nòrdic Norges Bank participa amb el 5,25% a Ibe4drola, el 3,85% a Naturgy i el 3,13% a EDP.

Notícies relacionades

Fira de BCN arriba a un rècord d’ingressos de més de 350 milions

Naturgy crea un ‘cervell’ únic per a les seves centrals de gas espanyoles

L’estat espanyol té, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) el 5% d’Enagas, el 20% de Red Eléctrica i d’Enresa, domina Enusa i Ensa (aquestes tres últimes, vinculades amb el negoci nuclear) i el 100% de l’empresa estatal asturiana Hunosa, amb activitat carbonera, una petita tèrmica i projectes en hidrogen, geotermina i biomassa. Hunosa s’ha ofert per ser l’empresa pública que gestioni les hidràuliques que reverteixin a l’Estat. El Govern no descarta tornar-les a mans privades però amb un plec de condicions més exigent que les actuals condicions. També està oberta l’opció que les gestionin, com ja passa en algun cas, les confederacions hidrogràfiques.

La moderació de les temperatures i la major producció eòlica permetran que el preu de l’electricitat en el mercat a l’engròs segueixi avui per sota dels 90 euros el megawatt i lluny dels 117,63 de divendres. Avui el preu mitjà serà de 89,50 euros (en taxes encara elevades), el 0,65% més que ahir i a les deu del vespre arribarà al màxim de la jornada: 120 euros. El mínim (82,09 euros) regirà a les 5 hores.