El Tribunal Suprem obre la porta a una impugnació massiva de les liquidacions tributàries

El Tribunal Suprem ha establert que únicament els òrgans d’inspecció són competents per comprovar el compliment dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis o incentius fiscals, devolucions tributàries i l’aplicació de règims especials. La decisió de l’alt tribunal ha desencadenat una nova via per a la reclamació i els despatxos professionals veuen en això camps d’activitat tancats fins ara. Els òrgans de Gestió Tributària, de manera habitual, regularitzen la situació tributària de contribuents que apliquen règims especials de tributació. Per al bufet CIM Tax & Legal, «l’única via que té l’Administració a priori per evitar perdre per una qüestió formal els diners ja ingressats passaria per instar d’ofici un procediment per declarar la nul·litat de ple dret de totes aquestes liquidacions». 

La sentència núm. 418/2021 de 23 de març va establir que únicament els òrgans d’inspecció són competents per exercir les funcions administratives per comprovar el compliment dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis o incentius fiscals i devolucions tributàries, així com per a l’aplicació de règims tributaris especials. Després d’aquest argument tècnic s’obren expectatives. A la pràctica, aquesta decisió pot suposar «una obertura de portes de bat a bat als contribuents per impugnar liquidacions tributàries ja fermes per una qüestió merament formal», segons Roger Mestres, advocat i Tax Manager a CIM Tax & Legal. La raó principal és que els òrgans de Gestió Tributària habitualment comproven i, en el seu cas, regularitzen, la situació tributària de contribuents amb règims especials de tributació. Aquests ara poden impugnar les esmentades liquidacions, aconseguint que siguin declarades nul·les de ple dret per haver sigut dictades al si d’un procediment que no era d’inspecció, és a dir, per una qüestió merament formal.

D’acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Suprem en la sentència, Mestres opina que les reclamacions tindrien l’èxit «gairebé garantit malgrat que la liquidació dictada fos correcta en el sentit material». La idea és que tot i que la nul·litat es doni per una qüestió merament formal, en ocasions l’Administració no podrà iniciar un nou procediment, aquesta vegada correcte, d’inspecció per dictar la liquidació. La raó és que el termini de preinscripció de l’actuació de l’Administració, de quatre anys, no s’hauria vist interromput per l’anterior procediment la nul·litat de ple dret del qual es declara.

Notícies relacionades

Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives

Ordeig: «La sanitat animal serà un problema greu per a la indústria alimentària i hem d’estar preparats»

«Aquesta situació ja està sent estudiada per advocats i assessors fiscals, que, vetllant pels interessos dels seus clients, aconsellaran impugnar totes les liquidacions dictades per l’Administració en un procediment de comprovació que envaeixi les competències reservades al procediment d’inspecció tributària», opina l’advocat, qui assegura que s’impugnaran totes les liquidacions «que es puguin aprofitar de la prescripció corresponent».

L’expert considera que l’Administració queda en una posició molt complicada per evitar perdre la recaptació obtinguda mitjançant les esmentades liquidacions per una qüestió formal. «L’única possibilitat és instar d’ofici un procediment per declarar la nul·litat de ple dret d’aquelles liquidacions que s’haguessin dictat vulnerant la doctrina ja esmentada i iniciar un nou procediment, aquesta vegada, d’inspecció», opina l’advocat. «No sembla que l’Administració disposi dels recursos humans necessaris per portar a terme l’esmentada obra sense perjudicar l’obtenció de nous ingressos derivats de les seves facultats de comprovació i inspecció», afegeix l’expert.