Botifarres ‘made in Xina’

La companyia de cinc socis va ser fundada per l’ilerdenc Joan Burgués, de 41 anys i nascut a Àger. L’èxit empresarial a la Xina sol acumular línies tortes i casualitats. Treballava cinc anys enrere en el departament de desenvolupament de maquinària a Midea, multinacional xinesa d’electrodomèstics, i li van demanar que afinés el procés de descongelació de carn de porc dels microones. «Vaig fer salsitxes per a la prova i després els vaig dir a quatre amics que me n’havien sobrat 20 quilos... i m’he embolicat», recorda. 

Burgués era el xef i propietari del prestigiós i premiat restaurant Cassia (Lleida) el 2008 quan va tallar amarres després d’un viatge per la Xina que el va fascinar. Va arribar al sud sense full de ruta i va treballar com a consultor de restaurants i hotels. D’aquells dies recorda la bretxa cultural, la dificultat per replicar els mètodes i maneres occidentals i les fractures pels cops de puny i puntades de peu de frustració. Així que, quan Midea li va trucar, va apreciar les jornades de vuit hores i el vessant científic de la cuina. 

Nínxol de mercat 

Amb aquelles salsitxes sobrants va atalaiar la veta de mercat. Va obrir un petit obrador el 2016 a Shunde, un districte de Foshan amb prestigi gastronòmic a la Xina, i després de la seva jornada laboral a Idea elaborava fins a la mitjanit xoriço, xistorra, botifarra blanca, negra i d’ou que venia a particulars. El negoci ja anava sobre raïls. Un any després va inaugurar un altre local a la llunyana província de Hunan, d’on és oriünda la seva dona, ja amb la preceptiva llicència per vendre a restaurants. Va recórrer al seu cosí d’Àger per formar els treballadors locals sobre com especejar els porcs, va incorporar comercials per satisfer la creixent demanda i l’agost passat va obrir la seva última planta de 700 metres. 

Ara despatxa 2.500 quilos mensuals de producte acabat i una trentena de referències: llom embotit, bull blanc i negre, botifarres variades, botifarró de Burgos, cecina... També salmó fumat i micuit i ben aviat despatxarà piparres, pebrots en vinagre i altres adobats vegetals. I xoriço, molt de xoriço: cular, picant, curat, xistorres... «És el 80% de les nostres vendes. Als xinesos els agrada perquè és el més semblant al seu i està cuit. Existia la barrera cultural de menjar carn crua però el pernil ha ajudat molt», assenyala. 

Venen a restaurants, hotels, botigues gurmet i de comerç electrònic. També a consumidors a través de xarxes socials com wechat, la millorada versió nacional de Whatsapp, amb enviaments gratuïts a tot el país de comandes de més de 300 iuans (38 euros). «Funcionem des del 2016 i molts ens han conegut pel boca orella», revela Segismundo Nogueras, soci i cap de vendes. La venda a particulars és un alleujament en temps de pandèmia, amb fires cancel·lades, por d’estrènyer-se en restaurants i el turisme a mig gas. 

Burocràcia del sector alimentari 

La burocràcia del sector alimentari a la Xina mesura la temperància de l’empresari. Llicencia per a obradors, per subministrar a restaurants, per vendre productes inèdits al país... La indústria va ser una selva, fuetejada per escàndols que desesperaven el consumidor, fins que el Govern la va ordenar més d’una dècada enrere. «Les regulacions són molt més estrictes ara que a Europa. Els funcionaris testegen tots els meus productes, inspeccionen la planta... i amb una infracció et poden lapidar», revela Joan.  

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

A la paperassa s’han sumat les epidèmies. La grip porcina va devastar el 2009 les porcades nacionals, va obligar el govern a recórrer a les seves reserves i va triplicar els preus de la principal matèria primera de Casa Cais. I, sense haver-se recuperat, va fuetejar el coronavirus. La conjuntura ha frenat els seus plans d’expansió o la contractació d’una desena de treballadors però des de l’empresa remarquen que no es deu res i el panorama és positiu. Només esperen que la Xina reprengui la importació de porc estranger que va prohibir per la por del contagi del coronavirus a través d’aliments congelats. 

Entre la família del Joan hi ha criadors de porcs i xarcuters, va créixer entre mondongos, continua fidel als mètodes artesans i va deixar d’utilitzar nitrits, mirats amb desconfiança a Europa pel seu possible vincle amb el càncer, des que va escoltar rumors de la seva imminent prohibició a la Xina. Diu que compta amb clients feliços per disfrutar de les viandes sense el vell contraban i desdenya el nacionalisme gastronòmic que l’acusa d’anomenar embotit espanyol allò que elabora a milers de quilòmetres o d’enfonsar la indústria local. «Estem picant pedra, donant a conèixer el producte espanyol i obrint mercat. Aquí ningú sabia el que era una botifarra negra», reivindica.