Comptabilitat

El ball de les auditories

Les ‘big four’, PwC, KPMG, Deloitte i EY, es disputen un mercat d’uns 1.000 milions

zentauroepp41459093 torres castellana madrid181221182432

zentauroepp41459093 torres castellana madrid181221182432 / PHOTOGRAPHER

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al món de les auditores, especialment les quatre grans, conegudes com les ‘big four’ (EY, Deloitte, KPMG i PwC), es produeixen períodes d’elevada competència per aconseguir el control dels comptes de les empreses cotitzades i altres que no ho són. La llei de d’auditoria de comptes va establir que cada 10 anys cal canviar de firma que supervisa els comptes i els contractes han de tenir un mínim de tres anys, amb la qual cosa produeix una espècie de ball periòdicament per aconseguir aquest negoci.

L’any passat, aquest selecte club de firmes de serveis professionals van sumar gairebé 1.000 milions en ingressos per la supervisió de comptes d’empreses, encapçalats per PwC, amb 268,2 milions; seguida per KPMG, amb 252,6 milions; Deloitte, amb 239,2 milions i EY, amb 210 milions. Aquesta activitat ve a suposar al voltant del 18% dels ingressos totals a EY i fins a més del 50% a KPMG.

Unes tenen més pes en la consultoria, d’altres en l’assessoria legal i fiscal i algunes compten a més amb el negoci de transaccions. A aquestes quatre més grans se sumen un grup de firmes mitjanes que també pugnen per l’auditoria i altres serveis professionals, entre les quals es troben ETL, BDO, Grant Thornton, Auren, Mazars o PKF Serveis Empresarials, entre altres, que es troben a molta distància en facturació de les ‘big four’, dels 100 milions d’euros per avall.

No és estranya la satisfacció de les firmes de serveis professionals quan s’aconsegueixen aquests comptes d’empreses, especialment les de companyies de l’Ibex 35, les de més capitalització. Uns exemples ho deixen ben clar: els honoraris més elevats, per la seva dimensió, corresponen a Banco Santander, que supera els 101 milions anuals; els 28 milions d’Iberdrola, els 27 milions del BBVA o els 23 milions de Telefónica, que són els més suculents.

Gegants que no cotitzen

O també la supervisió de comptes d’algunes de les companyies que no són a la borsa però que formen part de l’elit empresarial, com és el cas d’El Corte Inglés, auditat per EY. Aquesta última firma, per exemple, destacava recentment amb orgull haver sigut elegida per BBVA (fins ara en mans de KPMG) per als exercicis 2022, 2023 i 2024. A més li ha arrabassat a Deloitte els comptes d’OHL (a partir dels comptes del 2021), Inditex (a partir dels comptes del 2022) o Mercadona (a partir dels comptes del 2021).

En tot cas, aquest és un joc o ball que va en dos sentits i unes vegades es guanya i d’altres es perd: Naturgy ha passat de ser auditada per EY a ser-ho per KPMG a partir dels comptes del 2021, igual com Red Eléctrica (REE), que actualment està auditada per KPMG i passarà a ser-ho per EY del 2023 al 2025; o IAG, que d’EY passa a KPMG del 2021 al 2023. També està pendent el concurs de Cie Automotive, actualment supervisada per PwC. Aquest any, per exemple, Abertis, ha passat de Deloitte a KPMG del 2021 al 2023; i Ciments Molins, de Deloitte a PwC. 

Empreses familiars

L’any passat, a Catalunya van passar de Deloitte a EY Heperia, Noatum i Desigual; de PwC a EY Nestlé, Seat, Borges Agricultural & Indusrtrial Nuts i Agrolimen. Banc Sabadell, per la seva banda, va canviar de PwC a KPMG. El 2019, EY va guanyar el compte d’Irestal, que estava en mans de Deloitte. De fet, a Catalunya les empreses familiars, moltes de les quals no cotitzen a la borsa, constitueixen un dels objectius d’aquestes firmes, explica Joan Tubau, soci d’auditoria d’EY a Catalunya, per a qui «hi ha moltes opcions de créixer perquè el mercat és gran».

Notícies relacionades

I no només al sector privat perquè EY, per exemple, audita l’Ajuntament de Barcelona i el Port, dues de les grans institucions públiques que se sotmeten a la revisió dels seus comptes per part d’aquest tipus de companyies. A més hi ha molt dinamisme en el segment de les start-ups, ja que els inversors pressionen perquè sotmetin els seus comptes al judici de les ‘big four’, explica Tubau.

Un dels segments en els quals EY ha guanyat pes és en el de les empreses familiars, molt presents a Catalunya, com Agrolimen, Puig, Celsa o la societat mixta Aigües de Barcelona; i altres de cotitzades com Fluidra, Edreams, Ercros o Holaluz.

Els requisits per ser supervisat

Temes:

Empreses