El debat territorial
Madrid aporta 6.000 milions a les autonomies de menor renda i Catalunya, uns altres 2.070 milions
Fedea assenyala Andalusia i les Canàries com a principals beneficiàries de la solidaritat interterritorial
La comunitat de Madrid aporta al voltant de 6.000 milions a les autonomies de menor renda dins del sistema de finançament autonòmic, segons les dades corresponents a la liquidació definitiva del 2019 realitzada el 2021. L’anàlisi realitzada per la fundació Fedea a partir de les recents dades proporcionades pel Ministeri d’Hisenda assenyala Catalunya com la segona comunitat que proporciona recursos al sistema de finançament autonòmic, amb 2.070 milions. Balears, per la seva banda, aporta 462 milions al sistema.
Els 8.532 milions aportats per aquestes tres comunitats juntament amb uns altres 10.310 milions que aporta l’Estat sumen gairebé 19.000 milions que arriben a la resta de les 13 autonomies de règim comú (aquí no entren ni País Basc ni Navarra) per anivellar els menors recursos que obtenen aquests territoris per finançar els serveis bàsics. Segons l’anàlisi realitzada per Fedea, l’import més gran d’aquests recursos d’anivellament arriba a la comunitat d’Andalusia (5.246 milions), seguida de les de les Canàries (3.515 milions), Galícia (2.137), Castella i Lleó (1.656), Castella-la Manxa (1.562) i Extremadura (1.467 milions) i totes les altres.
El joc d’aquestes dades nodreix algunes de les polèmiques territorials més recurrents, revitalitzades aquests dies a partir del debat sobre la competència fiscal a la baixa de la Comunitat de Madrid i de la «contraprestació» exigida pel president de la Comunitat València, Ximo Puig. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha intervingut en aquest últim debat desmentint la idea suggerida pel ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, d’un impost específic a Madrid per compensar la competència fiscal de la comunitat que presideix Isabel Ayuso.
Sistema de finançament
«Les aportacions a l’anivellament suposen entorn d’un 10% dels ingressos tributaris autonòmics de Catalunya i les Balears i gairebé un 25% a Madrid», segons l’anàlisi de Fedea, realitzat per l’economista Ángel de la Fuente. «En el costat de les comunitats receptores, els ingressos per aquesta via excedeixen el 20% dels ingressos tributaris homogenis en deu casos i són particularment importants a les Canàries, on suposen més de la meitat dels ingressos totals,» afegeix l’investigador per remarcar la importància d’aquest mecanisme de redistribució de recursos de l’actual Sistema de Finançament Autonòmic.
L’actual Sistema de Finançament Autonòmic es nodreix sobretot amb el 75% dels ingressos tributaris teòrics de cada comunitat i amb una aportació de l’Estat. Això és el que constitueix el Fons de Garantia (de Serveis Públics Fonamentals), que es reparteix entre els territoris per finançar un nivell uniforme de serveis públics per habitant a tot el territori nacional.
Notícies relacionadesA més, el sistema inclou un Fons de Suficiència Global i dos fons de convergència autonòmica (Fons de Cooperació i Fons de Competitivitat) que es financen amb recursos de l’Estat. La diferència entre el que cada comunitat obtindria pels seus impostos (abans de decidir apujar-los o abaixar-los) i el que reben del sistema de finançament (a competències homogènies) és el que permet a Fedea estimar quins són els territoris que aporten més del que ingressen (Madrid, Catalunya i les Balears) i viceversa.
Debat polític
L’aportació de 6.000 milions al sistema de finançament autonòmic és l’argument que han esgrimit i esgrimeixen els successius governs del PP a la Comunitat de Madrid per desmentir les acusacions de falta de solidaritat amb la resta dels territoris. Des d’alguns d’aquests, com és el cas del País Valencià, es contraargumenta afirmant que la possibilitat d’aquesta aportació extra neix dels avantatges que la capitalitat del país ofereix a Madrid i de l’«efecte aspirador» que això li concedeix en detriment d’altres regions.
