Conjuntura

L’economia catalana millora alhora que canvia el cicle polític

La comunitat arriba al millor nivell econòmic en cinc anys d’anàlisi de la Cambra de Comerç d’Espanya

L’autonomia ha passat de ser la més dinàmica entre el 2015 i el 2016 a l’onzena en l’etapa 2017-2019

L’economia catalana millora alhora que canvia el cicle polític
4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El nou cicle polític a Cataluya coincideix amb una millora de les perspectives per a l’economia catalana. ¿O viceversa? L’anàlisi que fa la Cambra de Comerç d’Espanya, a través de l’‘Observatorio Económico-empresarial’, que estudia 75 indicadors que considera clau, destaca en el seu últim treball corresponent al juny que «el 36% dels indicadors mesurats en taxa interanual ha evolucionat per a Catalunya pitjor que en el conjunt d’Espanya». O, el que és el mateix, en el 64% dels casos, el resultat ha sigut millor o com la mitjana espanyola. I aquest és el balanç més positiu d’aquest estudi des que es porta a terme fa cinc anys. En tot cas, es tracta d’una millora substancial en l’evolució de l’economia catalana respecte al març passat, quan el percentatge d’indicadors amb pitjor evolució de Catalunya era del 50%, i la revisió del desembre passat, quan el nivell era del 65%.

L’estudi recull un creixement mitjà del producte interior brut (PIB) català del 3,9% en el període 2015-2016, que la va situar com a tercera comunitat més dinàmica només per darrere de Múrcia (5,4%) i les Balears (4,3%) i per sobre de la mitjana nacional del 3,4%. En canvi, l’etapa 2017-2019, una vegada ja consumat el referèndum de l’1-O, es va situar en una mitjana del 2,2%, en el lloc número 11 i per sota la mitjana (2,4%), segons el mateix estudi. Això és el que va conduir que Catalunya cedís a Madrid el primer lloc en l’economia espanyola el 2018 i el 2019.

Però les perspectives són bones. En el seu últim informe «Situació Catalunya», el BBVA preveu que l’economia catalana podria créixer almenys el 6,6% aquest any i un 7,2% el que ve, amb la qual cosa es podria recuperar el nivell prepandèmia a finals del 2022 i situar-se per sobre la mitjana. L’avanç en la vacunació, un dinamisme més gran en el consum de les llars i l’impuls dels fons europeus Next Generation són les variables que poden facilitar aquestes millores.

En tot cas, la incertesa continua sent alta ja que en funció de com evolucioni el procés de vacunació, la pandèmia i el repartiment dels fons europeus el ritme de recuperació podria ser un o un altre. I una variable molt important a Catalunya és el turisme, afectat per la cinquena onada de la Covid.

Joan Ramon Rovira, responsable d’estudis de la Cambra de Barcelona, que ha apujat tres dècimes els seus càlculs d’evolució del PIB per aquest 2021, que tancarà l’any amb un increment mitjà del 6,3% i el 6,7% l’any que ve, afirma que Catalunya sol créixer més en els períodes de bonança i menys en els d’alentiment, per comptar amb un pes més gran de la indústria i el turisme. De fet, aquesta última activitat seria una de les que hauria provocat una caiguda del PIB l’any passat cinc dècimes més que la mitjana espanyola, l’11,5%. Segons el seu parer, malgrat que el 2018 i el 2019 la Comunitat de Madrid es va col·locar com a primera economia, «Catalunya no perd pes sinó que Madrid ha crescut més a costa de les autonomies limítrofes, provocant un efecte centrípet», afirma.

La Cambra de Comerç detecta una recuperació forta de l’economia catalana, però que es pot veure en part frustrada per les noves restriccions provocades per la pandèmia i la cancel·lació de reserves de turistes estrangers. La veritat és que a curt termini predominarà la volatilitat, que es podria reduir si es rebaixa l’alarma a partir de la tardor.

Notícies relacionades

La desinflamació política, dominant durant molts anys del procés, té alguna cosa a veure amb la consolidació d’aquesta tendència. «L’estabilitat política és una variable molt important» per a l’economia, explica Carlos Victoria, investigador d’EsadeEcpol. Al seu parer, al ritme a què va la vacunació, es pot preveure una recuperació sostinguda. És veritat que hi ha molts factors que influeixen, però «és cert que la incertesa política és una variable que afecta l’entorn econòmic». La qüestió és ¿en quina mesura? És difícil de dir, tot i que els experts coincideixen que el creixement i el dinamisme empresarial podria ser més gran si no hi hagués aquesta distorsió. L’impacte més gran que ha quedat, per ara, del període de més tensió polític són unes 2.300 societats menys que tenen la seu social a Catalunya des del 2017, fruit del saldo entre arribades i sortides, mentre que Madrid n’ha guanyat gairebé 1.600.

Segons l’anàlisi de la Cambra de Comerç d’Espanya, les etapes en què Catalunya ha registrat pitjors indicadors econòmics que la mitjana han coincidit amb moments polítics marcats per la tensió, amb el referèndum de l’1-O el 2017 o quan es va donar a conèixer la sentència del procés que va portar a la presó els líders independentistes, l’octubre del 2019. Tot i que hi ha hagut moments pitjors, com quan es va decretar presó per a Jordi Turull el març del 2018, l’etapa en què el 73% dels 75 indicadors analitzats eren pitjor que la mitjana.