El Suprem deixa en l’aire les eleccions a la Cambra de Comerç

La sentència es va produir arran de la denúncia d’un elector, l’empresa Staff Pavillion. El Tribunal Suprem considera que el tema plantejat no és de la seva competència «per suscitar-se qüestions que incumbeixen exclusivament a la interpretació del dret autonòmic». La sentència imposa les costes a la Generalitat i el Consell de Cambres.

Notícies relacionades

El comerç es bolca en la botiga física en plena efervescència digital

La senzillesa i la immediatesa propulsen Bizum

Les eleccions ja van provocar certa polèmica per discrepàncies entre els primers resultats que es van donar i els definitius, que van obligar la consellera d’Empresa de llavors, Àngels Chacón, a donar explicacions. La regulació catalana també va provocar tensions amb el Govern central. Segons els demandants, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC va entendre que la norma del Govern català «no va ser prou transparent en la seva tramitació». En la sentència s’afirmava que la Generalitat va ometre el tràmit de la participació ciutadana quan va elaborar la norma. La decisió del Suprem ha tardat a causa de la paralització d’expedients provocada per la pandèmia del coronavirus.

Les eleccions del maig del 2019 les va guanyar una candidatura clarament independentista que va portar Joan Canadell (avui diputat de Junts per Catalunya) a la presidència. Des de fa uns mesos, la presidència recau en la que era la vicepresidenta primera de la candidatura, Mònica Roca. Aquesta resolució posa en dubte els resultats dels comicis guanyats per majoria absoluta per la candidatura Eines de País, que va aconseguir 32 de les 40 vocalies subjectes a sufragi universal de la Cambra de Barcelona, l’organisme cameral més important dels 13 que hi ha a Catalunya. Eines de País es va imposar davant les llistes d’Enric Crous, Carles Tusquets i la plataforma de dones 50x50 en uns comicis que es van portar a terme de manera electrònica, amb dues modalitats, una de presencial i l’altra a distància.