Les seves despeses a Espanya revelen que va defraudar cinc milions a Hisenda

El tribunal afirma que l’acusat va simular residir al país sud-americà quan vivia la major part del temps a Catalunya. Per provar-ho, l’Agència Tributària li va rastrejar els comptes bancaris, els pagaments amb targetes de crèdit, els seus viatges per Europa, les propietats i el consum de subministraments d’aigua, llum i telefonia, així com els enviaments de paquets a l’estranger. La sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i que està recorreguda, descriu reparacions de vehicles en tallers espanyols, la compra de rellotges i joies d’alta gamma i la contractació de serveis mèdics, entre els quals tractaments odontològics i tasques de fisioterapeuta.

La resolució judicial de la Secció Segona considera provat que Jordi O., gràcies als seus negocis a Veneçuela, va acumular «un abundant patrimoni» que li va aportar «elevades rendes anuals» que, majoritàriament, «no les detenia directament», sinó a través d’un entramat de societats, moltes domiciliades formalment en «territoris de nul·la o baixa tributació i gran opacitat». És a dir, els Països Baixos i el seu territori autònom de Curaçao al Carib i la mateixa Veneçuela. 

Resident a Catalunya

El tribunal considera provat abans del 2010 (no en concreta data) que Jordi D. O., juntament amb la seva dona, va traslladar la seva residència a Catalunya, en els exercicis fiscals investigats s’hi va mantenir més de 183 dies cada any. Aquest període és el que estableix la llei per considerar que una persona és resident habitual a Espanya i, per tant, ha de pagar els seus impostos aquí.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La sentència remarca que, per aquesta raó, l’acusat i empresari va passar a «ostentar la condició de resident fiscal a Espanya», cosa que va determinar «que estigués obligat» a presentar les declaracions tributàries de l’IRPF i de patrimoni, incloent-hi «la totalitat dels seus rendiments, guanys i pèrdues patrimonials». Els jutges recalquen que Jordi D. O. no ho va complir durant quatre anys pel que fa a l’IRPF (2010 al 2013, inclusivament) i tres de l’impost de patrimoni (2011 al 2013). Per cada delicte, els togats li imposa un o dos anys de presó, fins a sumar 11 anys.

La intenció de l’acusat, afegeixen, era «deixar els òrgans de l’administració tributària en el desconeixement dels fets que conformaven l’obligació de tributar i, paral·lelament, eludir aquesta tributació en relació amb les importants rendes i patrimoni que disfrutava, simulant que residia a Veneçuela. Així, va aportar certificats fiscals emesos per autoritats d’aquest país que «no responien a la realitat material» i va interposar un entramat de societats a l’estranger.